apunts/notes

La transmigració de les ànimes en la gnosi



Any 2010

De J. Doresse. A GNOSTICISMO, en el llibre HISTORIA RELIGONUM de C. Bleeker

És probable que la gnosi prengués del platonisme la creença en la transmigració de les ànimes. Incorporà aquesta creença fantàstica a tots els detalls fabulosos de la topogrofia infernal i celeste que li oferien les visions de l'altre món creades per la mitologia greco-egípcia, el pitagorisme i els escrits apòcrifs de l'AT. En conseqüència, el destí de cada individu s'exposa, en abandonar el cos, a una varietat de judicis i proves. És cert que, en el cas de qualsevol dels escollits puresa la qual és garantida per tots els sacraments de la Gnosi, el seu trànsit vers a les portes de la Llum es realitzarà sense por a retornar. Amb cada etapa, l'anima representa als «guardians fronterers», els poders que vigilen els accessos al cel, els «segells» i les paraules místiques que obliguen als guardians a franquejar-li el pas; per una «columna lluminosa» —la Via Làctia— ascendeix cap a la lluna, frases les quals corresponen als períodes en què està plena de guspires de llum provinents de les regions inferiors, i que després envia cap a dalt, al món superior de la llum. En les fronteres d'aquest món es troben els llocs del baptisme celestial, amb les seves fonts i arbres custodiats per figures que semblen ser àngels o altres entitats fantàstiques, entre les que es troben sembla ser també, diversos profetes (Gamaliel, Jaume, Teopemte, Samló) de la Gnosis elevats a aquesta funció celeste; aquests guardians completen la purificació dels escollits abans de que, introduïts entre els Fills de la Llum, s'uneixin a la «raça sense rei» dels fills de Set.

Dintre del capítol: La salvació personal. Pàgs. 542-543

ÀNIMA I MATÈRIA
“Un dia la matèria s’alçà i descobrí en la llunyania la Llum divina i volgué prendre-la. Déu deliberà aleshores sobre com rebutjar-la. I com no tenia cap mal per oposar-hi envià una ànima que hauria de mesclar-se amb ella, i que després, en desprendre-se’n, causé la seva mort”.

Alexandre de Licòpolis

Cita extreta de “L’Evangeli càtar”, de Miquel Figueras i Vallès

Aquest personatge religiós nasquè al s. III a Licòpolis (Egipte). Fou pagà, i després maniqueu instruït per uns deixebles de Mani, d’altres autors diuen que el conegué personalment. Després es convertí al cristianisme i assolí el càrrec de bisbe. Els seus escrits mantenen influències d’aquestes tres etapes. En ells critica als maniqueus a Tractatus de Placitis Manichaeorum (Tractat contra les opinions dels maniqueus) i també les insuficiències de la moral cristiana. Interpretà els textos de Plató des d’un punt de vista proper al cristiansme (neoplatònic).


Etiquetes: creença gnosi bonshomes catarisme occitània ànima matèria alexadre de licòpolis llum déu

La transmigració de les ànimes en la gnosi
La transmigració de les ànimes en la gnosi
Autor: Jordi Bibià
La transmigració de les ànimes en la gnosi
La transmigració de les ànimes en la gnosi
Autor: Jordi Bibià
La transmigració de les ànimes en la gnosi
La transmigració de les ànimes en la gnosi
Autor: Jordi Bibià
La transmigració de les ànimes en la gnosi
La transmigració de les ànimes en la gnosi
Autor: Jordi Bibià
La transmigració de les ànimes en la gnosi
La transmigració de les ànimes en la gnosi
Autor: Jordi Bibià

Ho vols compartir?

notes

SOBRE ELS DRETS D'AUTOR DELS MEUS DIBUIXOS I IMATGES
SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
LA POR I LA INCERTESA D’AQUESTS DIES
Els èxits del catarisme
Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
MARIA DE MONTPELLER
Relacions occitano-catalanes
Els pobladors de Mallorca
La Copa Santa
EL VALOR DEL COMPROMÍS I DE LA RESPONSABILITAT. AVUI TAN ESCÀS
SOBRE LA VERITAT. John Stuart Mill
Sobre la inquisició
Els catalano-aragonesos tornen a ser titllats d'heretges
El catarisme a Itàlia
“LA BATALLA DEL RÍO NERETVA”: UNS ESCENARIS BOGOMILS
Altres corrents heterodoxos
Què fa que el catarisme sigui vigent amb tanta força entre nosaltres?
Sobre les Influències del catarisme en l’art.
Sobre l'amor. Teilhard de Chardin
El Complot de Bernat Deliciós per a deslliurar el Llenguadoc del domini francès
La tirania de la matèria i de la presó del cos amb W. Shakespeare
La transmigració de les ànimes en la gnosi
El catarisme als altres regnes medievals de la Península
El catarisme a la Corona Catalano-aragonesa
Desaparegueren els càtars?
Heretges i heretgies
El codi de la cavalleria
Relacions entre càtars, templers i hospitalers
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
El retorn de l'opus spicatum, com a símbol del triomf sobre l'heretgia. D'A. Deulofeu
Profecies, somnis i visions
Els estatuts secrets dels templers de Roncelin de Fos
Montaigne
LA CRISIS SILENCIOSA
L'art i René Huygue
Fills de fang
Novel·listes en llengües romàniques, trobadors, contaires i joglars
Elogi de Jaume I
Franz Bardom
El component misògam i l'amor romàntic
LA REINA PEUDOCA DE TOLOSA DE LLENGUADOC
Dades sobre el catarisme a les terres de Lleida
Evolució del debat sobre l'ús i funció de l'art en el cristianisme
Religió, creences i costums catarisme
De Carl Gustav Jung
Una reflexió personal al voltant de la religió
Iconografia i simbologia
SOBRE ELS DINERS i SOBRE LA MANERA DE FER-LOS
EL MAL EVITABLE
Max Weber, sobre el desencantament del món
Kepler
TEORIA DELS SENTIMENTS MORALS