apunts/notes

L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor



Any 2010

Els ss. XII-XIII i XIV, experimentaren una mena de transformació sistemàtica en el món "civilitzat", on tots, de manera inconscient es nodriren tant dels pitjors com dels millors esdeveniments. El fenòmen trobadoresc n'és una d'ells. El cavaller (abans bellatoris) afluixarà l'espasa i la llança i s'aferrarà amb singular força a la ploma. Una vintena de trobairitz també s'encomanaran d’aquesta sensibilitat, reclamant també, el mateix dret a decidir a qui voler estimar. Tots plegats faran possible que el món posterior sigui una mica millor. L’art d'estimar (tot i que no era l’únic gènere en la producció trobadoresca) és el motor del món, tot i això, encara ens costa trobar el dipòsit de la benzina del vehicle de l’amor. Nou segles enrera, aquests més de tres-cents cinquanta compositors patien si més no les mateixes dolències que nosaltres: alegries i desamors.

La fidelitat era valorada, tant pels trobadors com pels mateixos càtars, tot i no creure aquests segons, en el sacrament del matrimoni. Però pels trobadors, el concepte de fidelitat no estava necessàriament reservat al marit, sinó a l’amant, i no negaven l’amor fora del matrimoni.

Sovint es descriu que l'amor dels trobadors és un amor frustrat, fet, que se l'ha arribat a comparar amb la nostra Església, en no pogut haver-la constituït al llarg d'aquests segles. Certament, és un amor adúlter i aquest, es podia o no consumar. El cas de no consumar-se no negava pas que fexistís amor. Evidentment al no poder duur a terme una relació carnal, podia referir-se a aquesta frustració, però l'amor no es limita només en l'acte en si, sinó en d'altres molts factors. Amb l'aparició de les composicions poètiques i de les novel·les, es difon l'amor romàntic, i serà en aquest terreny, on moltes lectores veuran reflectides les seves aspiracions ideals en l'aspecte amorós.

Ara imagineu, per exemple, l'impacte que tindria en una dama, rebre o sentir una composició poètica adreçada a la seva persona. Seria un impacte considerable en un món habitualment estèril i lluny de tota sensibilitat, on el masclisme era la directriu i el sotmetiment. On la majoria de matrimonis eren forçats, on predominava l'absència de qualsevol tipus d'afecte, més enllà de per què les coses s'havien de fer d'aquella manera: per conveniència i perquè sí. En molts poblets de casa nostra, i recentment, la "cacera" de pubilles, era un objectiu principal: un negoci lluny de tot afecte. El materialisme pragmàtic, més que l'amor, sovint ha governat sobre els sentiments i sobre les necessitats afectives de la persona.

Sobre això, Carl Gustav Jung, ens fa una interessant reflexió:

SOBRE L'AMOR
Però la majoria d'homes són eròticament cecs, ja que incorren en l'imperdonable error de confondre Eros amb Sexualitat. L'home que creu posseirà una dona quan la té sexualment, mai no la tindrà menys. Doncs per a la dona només compta de veritat la relació eròtica. Per a ella el matrimoni és una relació amb l'afegit de la sexualitat.
[Oc 10, S 255]


Tornant al tema de la infidelitat, en canvi Chrétien deixà inacabada "El cava­ller de la carreta" que li encarregà Maria de Xampanya, i deixà escrit això, on deixa ben palesa la seva postura davant el tema de l’adulteri, tot i que la dama no l’estimi. Chrétien era un bon novel·lista, però sobretot, un representant del clergat, i no podia anar contra el sacrament del matrimoni:

“Nunca bebí del filtro que envenenó a Tristán;(...)
Corazón, si mi dama no te quiere, jamás por eso la dejarás: estarás siempre en su poder porque lo has hecho desde el principio. Jamás, a fe mia, querrás la abundancia, ni has de tener miedo de la carestía”.
J. B.

En las cortes de amor occitanas, cuando un caballero juraba amor eterno a su dama, ponía por testigo a Magdalena. La supuesta esposa de Jesús y la calidad del amor que de ella emanaba, se identificaban con la «destrucción de la muerte».

La historia secreta del santo grial.
Pàg. 102. Hervás, Ramón. Ediciones Royland. Barcelona, 1998.

Maria de Champagne (1145-1198, filla d'Elionor d'Aquitània i del primer rei, Lluís VII de França) encarregà al clergue Andreas Capellanus, que seguint l'obra Ars amandi d'Ovidi, escribís els Preceptes de l'Amor Cortès i les regles de l'Amor.

1- El matrimoni no és excusa per no sentir amor.
2- Qui no és gelòs és incapaç d'estimar.

3- Ningú no pot estimar a dues persones al mateix temps.

4- L'amor augmenta o minva.

5- No té cap sabor allò que l'amant obtè sense el consentiment de la seva estimada.
6- Un home no s'enamora fins haver assolit la seva maduresa.
7- En morir un dels dos amants, el que el sobrevisqui guardarà dos anys de dol.

8- Ningú no hauria d'estar privat d'estimar a menys que li impedeixi la seva pròpia mort.

9- Ningú no pot estimar si no està motivat per l'esperança de l'amor.
10- L'amor no ressisteix a casa de l'avarícia.

11- És inadeqüat estimar a algú amb qui t'avergonyaria casar-se.

12- El veritable amant no desitja a cap altre.
13- L'amor que es dóna a conèixer públicament no sovinteja durar.
14- L'amor obtingut fàcilment és de poc valor, mentre que els obstacles l'augmenten.

15- Tot amant empal·lideix en presència de la seva estimada.

16- El cor es desboca quan l'amant veu súbitament a l'estimada.

17- El nou amor desplaça a l'anterior.

18- Només els mèrits ens fan dignes de ser estimats.

19- Quan l'amor disminueix gairebé ja no hi ha cura.

20- L'enamorat sempre és tímid.

21- Els gelos veritables fan crèixer l'amor.

22- Quan l'amant sospita de l'estimada, els gelos i l'amor augmenten.

23- No menja ni dorm el que es troba turmentat per l'amor.

24- Tot el que fa l'amant acaba en el pensament de l'estimada.

25- Un veritable amant no considera res bo si el que pensa no complau a l'estimada.

26- L'amant no pot negar res a la seva estimada.

27- L'amant no s'afarta mai dels plaers de l'estimada.

28- La sospita més petita porta a l'amant cap a les pitjors sospites sobre la seva estimada.

29- No estima de veritat el que abusa de luxúria.

30- Els pensaments del veritable amant són sempre la imatge de l'estimada.

31- Res no prohibeix a una dona ser estimada per dos homes, o un home per dues dones.



Etiquetes: septimània càtars bonshomes catarisme occitània Chrètien de Troyes Troies infidelitat amor matrimoni adúlter Jung

L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
Autor: 1
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
Autor: 1
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
Autor: 1
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
Autor: 1

Ho vols compartir?

notes

• MIQUÈL DE NOSTRA DAMA I UNA PROFECIA CÀTARA
• LA COPA SANTA
TEORIA DELS SENTIMENTS MORALS
SOBRE ELS DINERS i SOBRE LA MANERA DE FER-LOS
Els estatuts secrets dels templers de Roncelin de Fos
LA CRISIS SILENCIOSA
EL VALOR DEL COMPROMÍS I DE LA RESPONSABILITAT. AVUI TAN ESCÀS
Fills de fang
SOBRE LA VERITAT. John Stuart Mill
El component misògam i l'amor romàntic
Sobre la inquisició
Els catalano-aragonesos tornen a ser titllats d'heretges
Els èxits del catarisme
Evolució del debat sobre l'ús i funció de l'art en el cristianisme
• Els pobladors de Mallorca
EL MAL EVITABLE
• LES PROFECIES DE JOAN DE JERUSALEM
• Intrepretant l'APOCALIPSI de Sant Joan
• HISTORIOGRAFIA DEL CATARISME A CATALUNYA
• ENTREVISTA A JORDI BIBIÀ DES DEL CAOC
• L'ORFISME: un interessant i vell antic substrat grec
• SOBRE ELS DRETS D'AUTOR DELS MEUS DIBUIXOS I IMATGES
• LA REINA PEUDOCA DE TOLOSA DE LLENGUADOC
• SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
LA POR I LA INCERTESA D’AQUESTS DIES
“LA BATALLA DEL RÍO NERETVA”: UNS ESCENARIS BOGOMILS
• Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
• Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
• MARIA DE MONTPELLER
• El catarisme a Itàlia
Altres corrents heterodoxos
• Què fa que el catarisme sigui vigent amb tanta força entre nosaltres?
Profecies, somnis i visions
ALTRES DADES HISTÒRIQUES
L'art i René Huygue
• Novel·listes en llengües romàniques, trobadors, contaires i joglars
Elogi de Jaume I
Franz Bardom
Max Weber, sobre el desencantament del món
Kepler
Dades sobre el catarisme a les terres de Lleida
Relacions occitano-catalanes
• RELIGIÓ, CREENCES I COSTUMS
De Carl Gustav Jung
Literatura i trobadors
Montaigne
Sobre l'amor. Teilhard de Chardin
Sobre les Influències del catarisme en l’art.
Una reflexió personal al voltant de la religió
El Complot de Bernat Deliciós per a deslliurar el Llenguadoc del domini francès
La tirania de la matèria i de la presó del cos amb W. Shakespeare
La transmigració de les ànimes en la gnosi
El catarisme als altres regnes medievals de la Península
El catarisme a la Corona Catalano-aragonesa
Desaparegueren els càtars?
Heretges i heretgies
El codi de la cavalleria
Relacions entre càtars, templers i hospitalers
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
El retorn de l'opus spicatum, com a símbol del triomf sobre l'heretgia. D'A. Deulofeu
Iconografia i simbologia