apunts/notes

Fills de fang

---

<< Tornar

---

Any 2013

Davant el poc profit que n'hem tret de les seves meritòries vides, els déus han desaparegut. La pedra, el fang, l'ivori, la pintura, el bronze, la fusta, el plàstic de les botigues de souvenirs... són muts i lluny de cap ànima. Ja no tenen ni la categoria de la còpia de còpia que menyspreava Plató. Ja no ens calen Sants. Prescindim dels herois i ara, idolatrem els lladres en el desert de confusió on ningú ja no ens promet cap terra. Ja no forgem els dies amb la suor, sinó amb una estranya barreja de patiment i por. Una massa inconsistent i deforme amb la que no es pot modelar res més que l'anar fent. I això no té cap forma. La tendència és ser relatiu. Improvisar [com el mussol a la fosca des del seu cau], perquè les previsions també han fet fallida. Els oracles treuen fum d'esgotament. I els mercaders especulen cobdiciosos amb la por que premeditadament ens administren. La nova religió és aquesta: la por frívolament encoberta. No omplim els temples però celebrem el culte en les nostres llars en un onanisme de formigó i acer. Ja fa temps que hem sotmès a les bèsties, que hem après a deformar la natura, i ara, a nosaltres. Ens hem desfigurat malgrat les reparadores promeses del Botox, del Diazepan i la Viagra. Els deus i els dimonis però, també ens feien por, només que ara ja hem après a ignorar-los. Ja som més poderosos que ells. Som els fills deformes dels déus oblidats. Som una còpia animada. Còpia de còpia de la pedra, de fang, d'ivori, de pintura, de bronze, de fusta i del plàstic de les botigues de souvenirs que mai no compra ningú. Ni els mateixos Déus, perquè no volen recordar allò en què havien cregut. (J.B.)

Etiquetes: septimània souvenirs càtars olimp bonshomes catarisme deus occitània fills de fang