apunts/notes

• Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana



Any 2020

Publicat a la revista PLEC de Lleida. setembre del 2019

Provinent d'Orient, i després, des dels Balcans, arribà a Europa una religió diferent de l'oficial romana. Aquesta era la religió dels bons homes, més conegut com a catarisme, tot i que de manera despectiva se'ls anomenava d'aquest mode. Les seves veus, es començaren a sentir a les primeres dècades del s. XII, especialment pel nord d'Europa. Poc després, la fe dels bons homes començaria a adquirir més seguidors a la zona del Llenguadoc, altres punts de la resta d'Occitània, a les zones properes d'Itàlia, a la Catalunya Nord, i després a casa nostra —especialment a Lleida— i algun indret més de la Península. Fou a Occitània on quallà de manera espectacular, desplaçant en molts casos a la religió catòlica, fins al punt de què moltes esglésies es van quedar buides. Roma els considerà una amenaça, perquè a part de fer-li's la competència de manera exitosa, de calar en tots els estrats de la societat, i de ser quasi uns revolucionaris, negaven l'autoritat del papa i les estructures de pensament religiós.

La seva fe era molt particular. De la Bíblia, desautoritzaven l'Antic Testament. No veneraven la creu, ni als sants, ni creien en els sagraments, com el bateig o el casament. Tampoc necessitaven temples per als seus oficis i reunions. La dona, en canvi, estava en un pla d'igualtat amb l'home i podia participar en la seva religiositat. Tampoc podien mentir, jurar o matar. Els encarregats de propagar aquesta nova fe eren els «perfectes», que era el nom dels bons homes que, de dos en dos i, amb llarga barba, abillats de negre amb robes similars a la dels monjos, visitaven els pobles o les cases per a predicar l'evangeli càtar. Aquests «perfectes» eren els que estaven obligats a complir amb tot aquest rosari d'abstinències. Una de les altres creences amb què topava frontalment amb l'església romana, fou amb la creença de la reencarnació. D'això en van fer la pedra angular del seu pensament, segurament, com a influència del pensament grec —com pensava Plató, entre d'altres—.

Per a ells, el nostre cos era el recipient de l'ànima. I emprant una figura moderna, el cos no es reciclava, l'ànima en canvi, sí. Catarsi en grec vol dir «purificació». L'home havia de seguir els anteriors preceptes de l'església dels bons homes, la qual, per a ells, era la veritable església de l'Amor. Aquests condicionants de creences farien que l'individu superés el sotmetiment a la matèria, cosa que era la seva perdició. La vida havia de ser un perfeccionament, una depuració la qual, si no es concloïa en aquest pla, quedaria pendent a la vida següent, i així successivament fins a la salvació final. És de fet, el triomf de l'esperit sobre la matèria. L'ànima podia reencarnar-se en el cos d'un animal en cas, per dir-ho d'alguna manera, si havia perdut posicions en la seva depuració. Aquest era el motiu pel qual creien que no podien matar cap animal per a menjar-se'l. Només en casos extrems, com l'atac d'un llop era permès. Per la mateixa raó, s'abstenien de menjar cap derivat del regne animal, com la llet, els ous i el formatge.

Imaginem el seu zel per a complir aquest precepte que, quan se'ls volia descobrir, una de les maneres discretes era oferint-li's carn. Els presumptes càtars no l'acceptaven de cap manera, per aquest fet, molts varen ser descoberts. A més a més d'estar sotmesos aquesta teoria reencarnacionista, els afectava també que els animals es procreaven a través de la copulació. Recordem que això ho detestaven, defensant la castedat entre ells. Per aquest fet, del regne animal, menjaven únicament peix, doncs aquest no còpula, sinó que ovula. No hi ha sang pel mig. En uns temps on l'individu no tenia cap valor ¿podem creure que en tindria l'animal més enllà de ser considerat un objecte de producció i d'alimentació? Modernament de manera extensa, és quan s'ha començat a modular la consideració vers el tracte animal. En aquells temps, qualsevol animal que caigués en mans dels nostres bons homes, podia considerar-se afortunat no només per no acabar bullint dintre de l'olla, sinó pel bon tracte quotidià en consideració a l'escrit anteriorment.

Es parla de l'amor de Sant Francesc d'Assís vers el regne animal, i que entenia fins i tot el llenguatge dels ocells. Per a mi, imità el que veié fer als nostres bons homes, doncs van ser veïns també en aquella part d'Itàlia. De fet, la paraula ˝animal˝ ja ens parla d'una ànima. Roma acabà amb el catarisme de la manera més cruenta i salvatge, que era la foguera i en el millor dels casos, la repressió, però no pogué silenciar per sempre moltes coses que al llarg dels temps posteriors han tornat a ressorgir, com el respecte al regne animal. Els nostres companys en la terra i, qui sap, si com nosaltres, els envasos carnals de les ànimes en la seva evolució. Potser els veiem com a uns éssers inferiors, però hi ha la possibilitat que complim la mateixa funció...


Plec-Ok.pdf

Etiquetes: septimània càtars bonshomes catarisme occitània plec animalista lleida

• Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
• Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
Autor: 1
• Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
• Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
Autor: 1
• Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
• Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
Autor: 1

Ho vols compartir?

notes

• MIQUÈL DE NOSTRA DAMA I UNA PROFECIA CÀTARA
• LA COPA SANTA
TEORIA DELS SENTIMENTS MORALS
SOBRE ELS DINERS i SOBRE LA MANERA DE FER-LOS
Els estatuts secrets dels templers de Roncelin de Fos
LA CRISIS SILENCIOSA
EL VALOR DEL COMPROMÍS I DE LA RESPONSABILITAT. AVUI TAN ESCÀS
Fills de fang
SOBRE LA VERITAT. John Stuart Mill
El component misògam i l'amor romàntic
Sobre la inquisició
Els catalano-aragonesos tornen a ser titllats d'heretges
Els èxits del catarisme
Evolució del debat sobre l'ús i funció de l'art en el cristianisme
• Els pobladors de Mallorca
EL MAL EVITABLE
• LES PROFECIES DE JOAN DE JERUSALEM
• Intrepretant l'APOCALIPSI de Sant Joan
• HISTORIOGRAFIA DEL CATARISME A CATALUNYA
• ENTREVISTA A JORDI BIBIÀ DES DEL CAOC
• L'ORFISME: un interessant i vell antic substrat grec
• SOBRE ELS DRETS D'AUTOR DELS MEUS DIBUIXOS I IMATGES
• LA REINA PEUDOCA DE TOLOSA DE LLENGUADOC
• SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
LA POR I LA INCERTESA D’AQUESTS DIES
“LA BATALLA DEL RÍO NERETVA”: UNS ESCENARIS BOGOMILS
• Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
• Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
• MARIA DE MONTPELLER
• El catarisme a Itàlia
Altres corrents heterodoxos
• Què fa que el catarisme sigui vigent amb tanta força entre nosaltres?
Profecies, somnis i visions
ALTRES DADES HISTÒRIQUES
L'art i René Huygue
• Novel·listes en llengües romàniques, trobadors, contaires i joglars
Elogi de Jaume I
Franz Bardom
Max Weber, sobre el desencantament del món
Kepler
Dades sobre el catarisme a les terres de Lleida
Relacions occitano-catalanes
• RELIGIÓ, CREENCES I COSTUMS
De Carl Gustav Jung
Literatura i trobadors
Montaigne
Sobre l'amor. Teilhard de Chardin
Sobre les Influències del catarisme en l’art.
Una reflexió personal al voltant de la religió
El Complot de Bernat Deliciós per a deslliurar el Llenguadoc del domini francès
La tirania de la matèria i de la presó del cos amb W. Shakespeare
La transmigració de les ànimes en la gnosi
El catarisme als altres regnes medievals de la Península
El catarisme a la Corona Catalano-aragonesa
Desaparegueren els càtars?
Heretges i heretgies
El codi de la cavalleria
Relacions entre càtars, templers i hospitalers
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
El retorn de l'opus spicatum, com a símbol del triomf sobre l'heretgia. D'A. Deulofeu
Iconografia i simbologia