apunts/notes

SOM UNS PRIVILEGIATS

---

<< Tornar

---

Any 2025

Ens ha tocat viure una època força emocionant on els esdeveniments i els avenços tecnològics succeeixen a una velocitat supersònica els quals, dècades enrere, eren impensables.

Ni les més fèrtils de les imaginacions, salvant algun oracle o autor de ciència-ficció, mai no les hauria encertat. Des de fa no massa anys que ens serveixen un seguit de plats forts d'emocions un rere l'altre a una velocitat que no estàvem acostumats. Un tsunami de successos que no hi ha temps ni a pair-los. Cal dir que, fins ara, majoritàriament, el destí ens donava el paper només espectadors. Però això està canviant, les coses que abans veiem llunyanes des d'una privilegiada situació a l'haver nascut en aquesta part del planeta, es van apropant i comencem a veure-les des de la primera fila. Són temps força curiosos on la globalització reparteix desgràcies a tort i a dret. Pandèmies, atemptats extremistes, crisis econòmiques amb les seves cues de la fam, sobtades i sospitoses apagades de llum... mentre tot això i de fons, amb el ressò dels tambors de les guerres. No ens oblidem de l'espasa de Damocles amb les amenaces nuclears, terratrèmols, incendis, inundacions, volcans amenaçadors, incendis devastadors, la inflació galopant, les crisis energètiques, les amenaces solars i de meteorits, les crisis climàtiques i les seves calorades, les onejades d'ovnis, les caigudes d'avions, les epidèmies de corrupció i d'inutilitat institucionalitzada a escala planetària, els emocionants avenços tecnològics com la revolució digital, el món virtual, i la febrada de la desitjada implementació de la IA que ens condueix cap a un abisme on no hi haurà marxa enrere. En fi, la delícia dels més apocalíptics...

Afegim-hi les coses que afecten l'ocupació humana com són les extincions de professions i activitats que no fa massa funcionaven donant llocs de treball de qualitat i dotant d'identitat el territori, tan bàsiques en els teixits laborals i socials. L'extinció també d'aquella paraula, ara tan estranya, com era allò de la «vocació». La progressiva desaparició i desubicació (en els millors dels casos) de les indústries, la pèrdua dels comerços i botigues tradicionals, del concepte social de barri o de poble, dels serveis tècnics, dels professionals de les coses bàsiques com eren les reparacions (A). I el pitjor de tot és la progressiva desaparició de l'empatia, de l'amabilitat, de l'educació, de la cultura i de pensar que, tot i que frescos, ara romanen sota terra, com ho fan els cadàvers acabats d'enterrar, víctimes del verí de la productivitat. Esperem que, amb tant d'adob, un dia o altre tornin a florir, tal com s'espera en el contingut del cartell d'aquesta foto feta a Tàrrega.
(A). Ara, trobar algú que repari res és com trobar aigua a la lluna

D'altra banda, volen que reciclem —bé, molts ja fa anys que ens ho hem cregut i que ho fem—, que anem en cotxe elèctric i que anem pensant amb la utòpica ciutat dels 15 minuts i tot allò que sona tan bé de l'Agenda 2030. Però mentre, tant hi fa que les taronges ens arribin —tot i ser fins ara un país de base agrícola i fruiter amb aquest sector cobert— en vaixells supercontaminants des d'Egipte o Sud-àfrica, que les roses de Sant Jordi ens arribin amb avió des de Colòmbia o que arrenquin arbres fruiters per posar plaques solars. Aquí no se'n sent parlar d'allò de la petjada de carboni, ja ens ho ajusta el Govern amb l'impost per tenir un cotxe que ara en diuen 'tèrmic'. Tot això passa mentre ens diuen que consumim productes de proximitat. Ara fa temps no que en sento parlar tant o gens, potser perquè ja es veu que és una batalla perduda.

Ah, però no tot són pèrdues! També hem guanyat altres coses impensables, com sota el pretext de la no menys sucosa frase 'per la vostra seguretat' dotant al sistema amb un major control social per part de l'estat i de les empreses multinacionals sobre els nostres hàbits, diners, consums i desplaçaments. Igualment hem guanyat un considerable augment de la fiscalització de la qual no s'escapen ni les gallines dels particulars, la inflació i la pèrdua del poder adquisitiu amb uns sous de misèria amb unes condicions laborals pròpies de l’esclavitud moderna. Igualment hem guanyat més plataformes i canals de distracció per estar ben entretinguts, no pensar massa i no molestar. I comoditats, això és el millor! Una bona pila d'elles com per exemple que ens càpiga la vida en un mòbil i el mòbil a la butxaca, com ens diu l'actor que sembla que llogui les hamaques de la platja en l'anunci d'un banc (BBVA), fins que arriba una apagada general de llum i no pots ni tornar a casa. Molts van haver de demanar diners pel carrer per arribar a casa. On era el banc aleshores i l'estúpida sensació de felicitat placeba de tenir-ho tot en un mòbil? (B).
(B). https://www.huffingtonpost.es/economia/el-banco-central-europeo-lanza-mensaje-intrigante-mantenga-calma-conserve-efectivo.html

En l'àmbit mèdic o de salut, hem guanyat també més coses com viure en un estat perpetu d'hipermedicació, veritables pandèmies d'ansietat, d'estrès, d'irritabilitat, depressió, de tristesa generalitzada, de solitud, dependència i un augment de les malalties cròniques i mentals. També han pujat extraordinàriament els casos de suïcidi, sobretot entre els més joves (C). 
(C). UOC NEWS L’actualitat en 7 dies. 05-09-2025. “Gairebé el 20% d’adolescents analitzats en un estudi de salut mental ha pensat en el suicidi”.

Aquest tema ha estat força espinosos fins arribats a la plandèmia. N'era un tabú pactat entre els governs i mitjans de comunicació a l'hora de parlar-ne'n, però curiosament, des de l'alerta del coronavirus, que estan oferint xifres i una presumpte atenció o alarma en l'àmbit preventiu amb diferents campanyes. No és bo per un país dir que un nombre significatiu de la seva població lamentablement recorre a això mentre a la TV ens anuncien el 'tinto de verano', els creuers de luxe per la Mediterrània i la idea que hem nascut en el millor país del món on la població, els hotels i el sector turístic en general està que rebenta d'alegria. Els índexs de suïcidi són un indicador que ens marca que les coses no són tan meravelloses com ens volen fer creure.

En fi, un imparable tsunami d'emocions que van en progressió aritmètica. I parlo de temps privilegiats on les coses han deixat de ser «per tota la vida». L'única cosa certa que ens resta és la impermanència de les coses tal com ens diu l'hinduisme, barrejada amb el patiment de la vida humana i animal com diu Schopenhauer. Impermanència i sofriment, aquests són els eixos principals que vertebren la vida humana. 

La incertesa i les sorpreses més increïbles d’ara han assolit unes cotes impensables fa 50 o 100 anys enrera. On les distopies a tall '1984', 'Un mundo feliz', 'El col·lapse', 'Idiocràcia', 'Farenheit 451', 'V de vendetta', 'L'illa' i moltes altres més que ja hi són instal·lades o bé, venen de camí. Som en un enorme manicomi global a cel obert.

¿Són o no emocionants aquests temps? Cada cosa té el seu temps i, aprofitant aquests moments tan prolífics i sucosos he cregut oportú escriure sobre això. La història està molt bé, és interessant i profitós conèixer-la perquè lamentament i, en els seus aspectes més tristos aquesta es repeteix i es torna recurrent. Però tot i ser evitable, tampoc no n'aprenem d'ella. Cal dir que hi ha un millorament, perfeccionament i maquillatge en la gravetat i importància dels esdeveniments més tràgics i funestos dels nostres dies els quals superen qualsevol relat del passat. Tot i que la gran majoria no se n'adoni, perquè el soroll del món està pensat per fer-nos desviar la mirada i l'atenció. Hi ha un perfeccionament i sofisticació en la indústria diària de l'ensurt, de la por i del constant estat d'alerta (recordem el kit de supervivència!). Hom pot pensar que, ara amb la recepció més gran de notícies i d'informació, ens assabentem més de les coses i, malauradament, aquestes són les que ens criden més l'atenció, malgrat que el procés de banalització i de les nostres reaccions. Però informació no és saviesa. 

També se n'ha après a treure'n profit, a generar o induir tot modelant corrents de pensament i d'odi del que anomenem 'xarxes socials' a favor d’una cosa o l'altra, com són les 'fakes news' i les propagandes manipuladores dels governs a tall de '1984' que, al cap i a la fi, convergeixen en una mateixa direcció: obligar-nos obeir i sotmetre'ns a les ordes dels amos del món. Aquests amos són vells, des dels inicis dels temps. Mai no es mostren, només veiem les seves titelles les quals els deuen vassallatge a canvi de mantenir el seu estatus i poder. Aquestes titelles són àmpliament representades a la gran política i a les grans empreses.

El text que ara seguirà només és pels “desperts”, no per aquells que es conformen amb les tres ratlles bàsiques d'una informació, amb el “pisto” de les versions oficials a tall de “1984”. Si ja et va bé la teva idea inamovible del món i dels seus mecanismes no continuïs. Si ets dels que diuen coses com “... el món és així, no hi podem fer res.” O “...nosaltres no canviarem pas les coses”, no continuïs llegint-me. Ens volen submisos, obedients ciutadans, consumidors convulsius i sobretot, lluny de tot esperit crític que qüestioni l'establishment. 

'La profunditat inquieta i destorba els esperits superficials i mediocres.'

El fil de Penèlope, pg. 31 D´ HOOGHVORST EMMANUEL
Editorial Claret, S.L.U.. Novembre, 2018.

Etiquetes: septimània càtars bonshomes catarisme occitània HOOGHVORST EMMANUEL El col·lapse idiocràcia Farenheit 451. l'illa salut mental ansietat Pandèmies globalització petjada tèrmica esclavitut moderna 1984 distòpia establishment