apunts/notes

Els estatuts secrets dels templers de Roncelin de Fos



Any 2014

El perquè del rebuig de la creu, i d'altres coses, per part d'alguns templers. Probablement, una idea compartida amb els bonshomes.

Sabeu que Déu no fa distincions entre les persones, cristians, sarraïns, jueus, grecs, romans, francs o búlgars, perquè tot home que prega a Déu, se salva... Nosaltres venerem com Déu al Fill de Maria i de Josep, perquè ha estat sant, lliure de tot pecat i crucificat; però el fust de la Creu, el considerem com a signe de la bèstia de la què ens parla l'Apocalipsis.

Aquests són alguns dels inconfessables continguts d'aquests suposats estatuts secrets. Evidentment, en cas de ser certs, no havien de conèixer mai la llum, doncs comportaria, de manera immediata, la desaparició de l'Orde dels Cavallers del Temple. Secrets que estaven influenciats o induïts per la filosofia gnòstica, pel catarisme (que els foren contemporanis), per l'intercanvi i contacte amb els musulmans i també per les relacions amb el món judaic. Pel que sembla, mentre uns templers s'embarcaven a lluitar a Terra Santa, d'altres, i en el més absolut dels secrets, seguien i mantenien unes altres doctrines i ensenyances.

El 1780, el bisbe de Copenhaguen, descobrí en els arxius del Vaticà, un pergamí dividit en quatre parts. La part primera no eren altra cosa que una transcripció de la regla oficial. La segona i tercera part, són signades pel copista, qui era alhora procurador templer d'Anglaterra. Aquestes parts integren una trentena d'articles agrupats amb el títol: «Aquí comença el llibre del Baptisme de Foc o dels Estatuts secrets redactats pels Germans del Mestre Roncelinus». La quarta part s'intitula «Aquí comença la llista dels signes secrets que el Mestre Roncelinus ha reunit». Aquests manuscrits van desaparèixer fins que, gairebé cent anys després, un savi alemany, publica les tres últimes parts.

Els articles estaven ben lluny de l'ortodòxia, qüestionant, per exemple, la divinitat de Jesús, el politeisme de les tres grans religions, o la necessitat de què els integrants d'aquesta capa oculta del temple, tingués coneixements universitaris, com exigir els coneixements de les arts del trívium i del quadrívium. Recordem que es diu que Jacques de Molay, l'últim gran mestre de l'orde, tot i que ara ens sobt, no sabia escriure. També s'adverteix en aquests, el silenci absolut que s'havia de mantenir sobre aquests secrets i que sota cap pretext, no havien de ser mai desvetllats. Aquests i d'altres secrets i confessions, sovint s'han interpretat com a fantàstics, doncs en la seva majoria, sobretot pel que fa als templers empresonats per França, van ser obtinguts mitjançant la tortura. Però les confessions dels templers anglesos, els quals no conegueren aquest mètode, confirmaran que en l'orde hi havia dos tipus de recepcions de la regla. L'una, la primera, sense cap tipus més que guardar i ajustar-se a la regla oficial, i la segona, és difosa de manera secreta a un nombre reduït d'escollits.

Podria ser que negar l'existència de Jesús, tal com afirmaven els càtars, i escopir sobre el crucifix, entre d'altres, correspondria a aquesta pràctica secreta i tan gelosament guardada. Els càtars tampoc reconeixien el símbol de la creu, com la resta de gnòstics, i pel que sembla, en aquesta facció oculta de membres del temple, seguiren pensant el mateix al respecte. Primer, perquè posaven en dubte l'existència de Jesús i, després, el rebuig de la creu, donat a ser un símbol de tortura i sacrifici. Pel que sembla, Roncelin és l'autor d'aquests inconfessables articles i no menys escandalosos secrets que anaven contra tota ortodòxia i oficialitat religiosa. Evidentment, en la llista oficial dels mestres de l'orde, no n'hi ha cap anomenat Roncelin de Fos. Però el personatge sí que va existir. Fou un cavaller provençal que ingressà en el Temple en l'any 1281. Tot sembla indicar que hi havia una jerarquia paral·lela amb mestres i seguidors clandestins, que eren coneixedors i custodis d'aquests secrets.

Com ja sabem, aquestes pràctiques i doctrines, certes o no, seran emprades pels detractors dels templers, i en especial pel rei de França, amb la finalitat d'acabar amb l'orde. Cosa que aconseguí de la manera més repugnant i amb la complicitat forçada del papa. Sortosament, no tots els països seguiren el mateix mètode, però els templers, si més no oficialment, van dissoldre's o integrar-se en d'altres estaments religiosos. Càtars i templers, van tenir la mateixa fi, foguera i persecucions, en especial a França. Van estar propers i moltes vegades els uns integrats en els altres, secretament. Per alguna cosa, tot i desobeint l'ordre papal, els templers no participaren en la croada contra els càtars, sinó que fins i tot, van lluitar fent costat a la causa occitana i a la corona catalana, cosa que la majoria d'autors estrangers ometen per manca d'interès i per ignorància universal.

Font: Los templarios están entre nosotros.
Gérard de Séde



Etiquetes: septimània càtars bonshomes catarisme occitània templers roncelin de fos rebuig creu bèstia Apocalipsis

Ho vols compartir?

notes

SOBRE ELS DRETS D'AUTOR DELS MEUS DIBUIXOS I IMATGES
SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
LA POR I LA INCERTESA D’AQUESTS DIES
Els èxits del catarisme
Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
MARIA DE MONTPELLER
Relacions occitano-catalanes
Els pobladors de Mallorca
La Copa Santa
EL VALOR DEL COMPROMÍS I DE LA RESPONSABILITAT. AVUI TAN ESCÀS
SOBRE LA VERITAT. John Stuart Mill
Sobre la inquisició
Els catalano-aragonesos tornen a ser titllats d'heretges
El catarisme a Itàlia
“LA BATALLA DEL RÍO NERETVA”: UNS ESCENARIS BOGOMILS
Altres corrents heterodoxos
Què fa que el catarisme sigui vigent amb tanta força entre nosaltres?
Sobre les Influències del catarisme en l’art.
Sobre l'amor. Teilhard de Chardin
El Complot de Bernat Deliciós per a deslliurar el Llenguadoc del domini francès
La tirania de la matèria i de la presó del cos amb W. Shakespeare
La transmigració de les ànimes en la gnosi
El catarisme als altres regnes medievals de la Península
El catarisme a la Corona Catalano-aragonesa
Desaparegueren els càtars?
Heretges i heretgies
El codi de la cavalleria
Relacions entre càtars, templers i hospitalers
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
El retorn de l'opus spicatum, com a símbol del triomf sobre l'heretgia. D'A. Deulofeu
Profecies, somnis i visions
Els estatuts secrets dels templers de Roncelin de Fos
Montaigne
LA CRISIS SILENCIOSA
L'art i René Huygue
Fills de fang
Novel·listes en llengües romàniques, trobadors, contaires i joglars
Elogi de Jaume I
Franz Bardom
El component misògam i l'amor romàntic
LA REINA PEUDOCA DE TOLOSA DE LLENGUADOC
Dades sobre el catarisme a les terres de Lleida
Evolució del debat sobre l'ús i funció de l'art en el cristianisme
Religió, creences i costums catarisme
De Carl Gustav Jung
Una reflexió personal al voltant de la religió
Iconografia i simbologia
SOBRE ELS DINERS i SOBRE LA MANERA DE FER-LOS
EL MAL EVITABLE
Max Weber, sobre el desencantament del món
Kepler
TEORIA DELS SENTIMENTS MORALS