apunts/notes

EL VALOR DEL COMPROMÍS I DE LA RESPONSABILITAT. AVUI TAN ESCÀS

---

<< Tornar

---

Any 2014

L'exemple de Pere I de Catalunya. Pare de Jaume I

La veritat és que Pere I concedí tot allò que els montpellerins li demanaven ... arribà a signar una declaració segons la qual es comprometia a no posar els peus dintre la ciutat mentre no pagués els deutes concrets. Fou així com Montpeller va poder governar-se durant molts anys com a República.

A. Bladé Desumvila. Montpeller català. Dalmau editors. Barcelona, 1965.

Per aquest motiu, la famosa nit en la què es reconciliaria amb Maria de Montpeller i de la qual naixeria d'aquesta trobada Jaume I, no es pogué realitzar a Montpeller, sinó a les afores, al castell de Miravall. Posteriorment, aquesta famosa nit, seria interpretada com una reconciliació, i els montpellerins li perdonaren el deute al monarca.


Veiem amb això, el valor que aleshores tenia la paraula donada, que ni de tractant-se del propi rei, tot i tenir un poder absolut, no podia trencar-la. No com ara, que els delinqüents i voltors financers planten cara sense cap mena de penediment, on la política, les administracions i els estats ens prenen per imbècils. O com el cas més sonat i greu pel nostre país, que encara planten cara i es creuen amb tota la legitimitat i dret, en considerar-se tocats per la mà de Déu i en la seva especial manera de cobrar-se els seus particulars rèdits després de tants sacrificis pel país.


I per la boca mor el peix o per la paraula i el compromís, trobà la mort aquest gran rei a Muret, defensant els seus vassalls occitans, un cop més per això que tan escàs està, com són el compromís i la responsabilitat. Qui ho faria això ara? Ningú d'ells. Per això la història és a sovint millor refugi que el present. Tampoc ens calen màrtirs, només gent honesta i responsable. Aquest és el secret i la gran mancança.

Etiquetes: septimània càtars bonshomes catarisme occitània montpeller