apunts/notes

Profecies, somnis i visions



Any 2010

En aquest període medieval, els somnis, les profecies i les visions tenien una importància rellevant. Avui en dia, predomina ignorar el significat del que somniem, i en la majoria de casos és motiu d'escarni.

Sobre els somnia a Deo:
“A pesar de que la Iglesia católica admite el hecho de que los «somnia a Deo» missa (sueños enviados por Dios), la mayoría de sus pensadores no hace ningún intento serio de entender los sueños. Dudo que haya algún tratado o doctrina protestante que cayera tan bajo para admitir la posibilidad de que la «vox Dei» pudiera percibirse en un sueño. Pero si un teólogo cree realmente en Dios, ¿con qué autoridad puede decir que Dios es incapaz de hablar a través de sus sueños?”.

Font: Jung, Carl G. El hombre y sus sueños. Pàg. 100. Biblioteca Universal. Barcelona, 2002.

“Jo, Ezequiel, vaig veure que venien del nord un vent de tempesta, un gran núvol nimbat de resplendor i un foc arborat. Al bell mig es veia un esclat de llum com el del metall incandescent. Al centre hi havia la figura de quatre vivents d'aparença humana. Cada un tenia quatre cares i quatre ales. Les seves cames eren rectes i tenien els peus com les peülles d'un vedell. Els vivents brillaven com el bronze brunyit. A més de les cares i de les ales, tots quatre tenien mans d'home sota les ales, pels quatre costats. Les seves ales es tocaven l'una amb l'altra. Els vivents no es giraven quan avançaven; cada un avançava de dret endavant. Les seves cares tenien, la del davant, aspecte d'home; la del costat dret, aspecte de lleó; la del costat esquerre, aspecte de toro, i la del darrere, aspecte d'àguila. Així eren les seves cares. Les seves ales estaven esteses cap dalt: dues es tocaven l'una amb l'altra, i dues els cobrien el cos. Cada un avançava de dret endavant: avançaven, sense girar-se, cap on l'esperit els empenyia. L'aspecte dels vivents s'assemblava al de brases ardents, eren com torxes cremant. El foc corria fulgurant entre ells, i del foc en sortien llampecs. Els vivents anaven i venien com un llamp. Mirant aquells vivents, vaig veure a terra, a prop d'ells, quatre rodes, una per cada un dels costats. Les rodes, en totes i cada una de les seves parts, brillaven com el topazi. Totes quatre eren iguals. Cada roda en duia una altra d'entrecreuada. Així les rodes podien avançar en les quatre direccions sense haver de girar. L'alçària dels seus cèrcols feia basarda. Les quatre rodes eren plenes d'ulls de dalt a baix. Quan els vivents avançaven, les rodes també avançaven, i quan ells s'enlairaven de terra, elles també s'enlairaven. Anaven on els empenyia l'esperit, anaven sota el seu impuls: les rodes s'aixecaven amb ells, perquè l'esperit dels vivents anima-
va també les rodes. Quan ells avançaven, elles també avançaven; quan els vivents s'aturaven, les rodes també s'aturaven, i quan ells s'enlairaven de terra, elles també s'enlairaven. Anaven on els empenyia l'esperit”.
Ezequiel, 1:10

Hidaci al s. V, com molts d'altres, estava del tot ben convençut de la vericitat l’Apocalipsi.

El comte Hug IV d’Empúries profetitzà —no sabem si per mitjà d’algú o per ell mateix— la seva pròpia mort. “Lo bon comte d’Ampúries”, així se es refereix Desclot en la seva Crònica, i d’això en fa esmena el cronista: “Tots aquells del llinatge de Muntcada hi haurien a murir”. El comte emporità enmalatí a causa de la pesta i morí 8 dies després, fou a l’abril de 1230. Fou succeït per Ponç Hug III (1230-1269).

Sobre el naixement de Sant Domènec de Guzmán, el somni que tingué Juana de Aza, la seva mare l'any 1170:
“…llevaba en su seno un perro, que cuando lo trajo al mundo tenía en su boca una antorcha encendida con la que prendió fuego al mundo. Cuando Juana dio luz un muchacho sano y el sacerdote le bautizó con el nombre de Domingo, su madrina tuvo una visión singular: vio en la frente del recién bautizado Domingo una estrella que daba vueltas y que iluminaba toda la tierra con su esplandor”.

Font: Rahn, Otto. Cruzada contra el grial. La tragedia del catarismo. Pàg. 183. Libros Hiperión. Madrid, 1992. 3a edició.


Etiquetes: septimània càtars bonshomes catarisme occitània Ezequiel

Profecies, somnis i visions
Profecies, somnis i visions
Autor: Jordi Bibià
Profecies, somnis i visions
Profecies, somnis i visions
Autor: Jordi Bibià
Profecies, somnis i visions
Profecies, somnis i visions
Autor: Jordi Bibià
Profecies, somnis i visions
Profecies, somnis i visions
Autor: Jordi Bibià
Profecies, somnis i visions
Profecies, somnis i visions
Autor: Jordi Bibià

Ho vols compartir?

notes

SOBRE ELS DRETS D'AUTOR DELS MEUS DIBUIXOS I IMATGES
SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
LA POR I LA INCERTESA D’AQUESTS DIES
Els èxits del catarisme
Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
MARIA DE MONTPELLER
Relacions occitano-catalanes
Els pobladors de Mallorca
La Copa Santa
EL VALOR DEL COMPROMÍS I DE LA RESPONSABILITAT. AVUI TAN ESCÀS
SOBRE LA VERITAT. John Stuart Mill
Sobre la inquisició
Els catalano-aragonesos tornen a ser titllats d'heretges
El catarisme a Itàlia
“LA BATALLA DEL RÍO NERETVA”: UNS ESCENARIS BOGOMILS
Altres corrents heterodoxos
Què fa que el catarisme sigui vigent amb tanta força entre nosaltres?
Sobre les Influències del catarisme en l’art.
Sobre l'amor. Teilhard de Chardin
El Complot de Bernat Deliciós per a deslliurar el Llenguadoc del domini francès
La tirania de la matèria i de la presó del cos amb W. Shakespeare
La transmigració de les ànimes en la gnosi
El catarisme als altres regnes medievals de la Península
El catarisme a la Corona Catalano-aragonesa
Desaparegueren els càtars?
Heretges i heretgies
El codi de la cavalleria
Relacions entre càtars, templers i hospitalers
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
El retorn de l'opus spicatum, com a símbol del triomf sobre l'heretgia. D'A. Deulofeu
Profecies, somnis i visions
Els estatuts secrets dels templers de Roncelin de Fos
Montaigne
LA CRISIS SILENCIOSA
L'art i René Huygue
Fills de fang
Novel·listes en llengües romàniques, trobadors, contaires i joglars
Elogi de Jaume I
Franz Bardom
El component misògam i l'amor romàntic
LA REINA PEUDOCA DE TOLOSA DE LLENGUADOC
Dades sobre el catarisme a les terres de Lleida
Evolució del debat sobre l'ús i funció de l'art en el cristianisme
Religió, creences i costums catarisme
De Carl Gustav Jung
Una reflexió personal al voltant de la religió
Iconografia i simbologia
SOBRE ELS DINERS i SOBRE LA MANERA DE FER-LOS
EL MAL EVITABLE
Max Weber, sobre el desencantament del món
Kepler
TEORIA DELS SENTIMENTS MORALS