apunts/notes

• PER SPINOZA, EN CANVI...

---

<< Tornar

---

Any 2025

El nostre present és l'única realitat.

Per a Spinoza la vida en un més enllà on mantenim el nostre «jo» no existeix, no hi ha transcendència. La nostra vida és una breu onada que arriba a la vora de la platja que, en desfer-se, perd la seva identitat sumant-se a la gran massa del mar. Desapareixem com a individus, però continuem formant part del món viu i així participant amb l'univers. Som la part d'un tot, el fragment de la substància divina que és la natura i tota la Creació. Estimar la natura ha de ser el nostre objecte.

Per a Spinoza no hi ha transcendència tal com les religions l'articulen. No hi ha premis ni càstigs. L'eternitat no s'obté a conseqüència de la mort, i en el més enllà espinozià, no hi ha espai ni per recompenses ni càstigs, tot això és pura il·lusió alimentada per les religions. L'eternitat s'assoleix amb la connexió amb la natura, amb el retorn al mar —barrejant-nos amb d'altres immesurables molècules d'aigua— i, per tant, amb la raó universal: la veritat.

No ens cal una ànima immortal per assolir la pau i el sentit de la vida. No ens cal viure un present hipotecat per la il·lusió d'un més enllà. El nostre present és l'única realitat, la resta no són més que miratges i il·lusions teològiques per a suportar l'existència. És un plantejament dur i valent, però també és alliberador a l'estar separat de cap condicionament.

Etiquetes: septimània càtars bonshomes catarisme occitània Spinoza platja castelldefels ànima transcendència