apunts/notes

Dades sobre el catarisme a les terres de Lleida



Any 2010

Notícies relacionades amb el pas i presència dels bons homes, confiscacions, penes i multes

JAUME I sent MISERICÒRDIA vers alguns encausats per heretgia i pels seus parents:.

En Jordi Ventura ja ens digué sobre la ciutat de Lleida que aquesta era un "bullider de càtars", veiem alguns exemples extrets dels Itineraris de Jaume I que afecten a dita ciutat, publicat per Joaquim Miret i Sans.
Veiem doncs que, dintre de la gravetat de l'assumpte, en aquests casos a baix relacionats, la inquisició catalana i la intermediació reial i d'altres súbtdits, atennuà les condemnes vers els acusats per heretgia, ben lluny del modus operandi de la inquisició romano-francesa a Occitània. Recordem també, que la inquisició enderrocava les cases dels encausats, els béns confiscats i venuts, i els parents estigmatitzats, i a sobre, havien de costejar les despeses de les pires on es cremaven els seus parents.

• El 30 d'agost de 1257, un decret promulgat a Lleida sobre els acusats per heretgia, havent estat interrogats i capturats per la inquisició alguns d'aquests en la diòcesi lleidetana. L'acusació es portà a terme per el frare Pere de Tenes i per G. Soler, canonge de Lleida. Jaume I SENTINT MISERICÒRDIA pels seus hereus, els retorna els béns confiscats. Per a cada difunt condemnat per heretgia, es redacta un diploma amb el nom en blanc. Suposo que això és una mesura per tal de que els seus successors no arrastressin l'herètic llast dels parents encausats.

• El 20 de setembre alguns encausats per heretgia són absolts. El document és signat pel Conqueridor i pel seu fill Pere, juntament amb d'altres notables.

DOS ACTES MÉS DE MISERICÒRDIA per part del nostre monarca davant les acusacions de criminis heretica pravitatis.

• El 27 de setembre del mateix any, és absolt Joan Espaer, ciutadà de Lleida de l'acusació i penes per heretgia.
• El 13 de novembre de 1962, Guillem de Sant Melió li és aixecada tota demanda civil i criminal.

Amnistia el 1248. Quatre anys després de la caiguda de Montsegur, Inocenci IV ordena al bisbe de Lleida, una amnistia en un decret per a tots aquells que tornin a la fe catòlica, Això ens dóna una idea de la magnitut que tingué el catarisme a Lleida. (Font: J. Ventura).


Etiquetes: septimània càtars bonshomes catarisme occitània

Dades sobre el catarisme a les terres de Lleida
Dades sobre el catarisme a les terres de Lleida
Autor: Jordi Bibià

Ho vols compartir?

notes

• HISTORIOGRAFIA DEL CATARISME A CATALUNYA
• ENTREVISTA A JORDI BIBIÀ DES DEL CAOC
• SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
LA POR I LA INCERTESA D’AQUESTS DIES
• MARIA DE MONTPELLER
Els èxits del catarisme
• Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
Relacions occitano-catalanes
• SOBRE ELS DRETS D'AUTOR DELS MEUS DIBUIXOS I IMATGES
• Els pobladors de Mallorca
• LA COPA SANTA
EL VALOR DEL COMPROMÍS I DE LA RESPONSABILITAT. AVUI TAN ESCÀS
SOBRE LA VERITAT. John Stuart Mill
Sobre la inquisició
Els catalano-aragonesos tornen a ser titllats d'heretges
• El catarisme a Itàlia
Altres corrents heterodoxos
“LA BATALLA DEL RÍO NERETVA”: UNS ESCENARIS BOGOMILS
• Què fa que el catarisme sigui vigent amb tanta força entre nosaltres?
Sobre l'amor. Teilhard de Chardin
Sobre les Influències del catarisme en l’art.
El Complot de Bernat Deliciós per a deslliurar el Llenguadoc del domini francès
La tirania de la matèria i de la presó del cos amb W. Shakespeare
• Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
• L'ORFISME: un interessant i vell antic substrat grec
La transmigració de les ànimes en la gnosi
El catarisme als altres regnes medievals de la Península
El catarisme a la Corona Catalano-aragonesa
Desaparegueren els càtars?
Heretges i heretgies
El codi de la cavalleria
Relacions entre càtars, templers i hospitalers
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
El retorn de l'opus spicatum, com a símbol del triomf sobre l'heretgia. D'A. Deulofeu
Profecies, somnis i visions
Els estatuts secrets dels templers de Roncelin de Fos
Montaigne
LA CRISIS SILENCIOSA
L'art i René Huygue
• Novel·listes en llengües romàniques, trobadors, contaires i joglars
Fills de fang
Elogi de Jaume I
Franz Bardom
El component misògam i l'amor romàntic
Dades sobre el catarisme a les terres de Lleida
• LA REINA PEUDOCA DE TOLOSA DE LLENGUADOC
Evolució del debat sobre l'ús i funció de l'art en el cristianisme
• RELIGIÓ, CREENCES I COSTUMS
De Carl Gustav Jung
Una reflexió personal al voltant de la religió
Iconografia i simbologia
SOBRE ELS DINERS i SOBRE LA MANERA DE FER-LOS
Max Weber, sobre el desencantament del món
EL MAL EVITABLE
Kepler
TEORIA DELS SENTIMENTS MORALS