apunts/notes

El codi de la cavalleria



Any 2010

L'imaginari cavalleresc

Els antics 'milites' de la 1a edat feudal es convertiran en 'cavallers'. La institució de la cavalleria s'establirà vers el 1170. Per tal d'ingressar s'haurà de passar pel ritual d'investidura "adoubement" caracteritzat per unes noves normes de conducta, de combat (amb la llança especialment), els jocs cavallerescos (tornejos i justes) i una nova conducta amb l'altra sexe regulat per l'amor. La cort serà el nou espai de la civilització del s. XIII, adoptant-se aquestes noves formes de relacions socials.

I. Creuràs en tot el què t’ensenya la Santa Mare Església i observaràs tots els seus manaments.
II. Protegiràs a l’Església.
III. Respectaràs als dèbils i seràs el seu protector.
IV. Estimaràs al país on has nascut.
V. No et faràs enrera davant el teu enemic.
VI. Declararàs als infidels una guerra sense treva i sense quarter.
VII. Cumpliràs amb els teus deures feudals, sinó són contraris a la llei de Déu.
VIII. No diràs mentira; compliràs amb la paraula donada.
IX. Seràs lliberal i magnànim amb tots.
X. A tot arreu, i sempre, seràs el paladí de la Llei i del Be contra la injustícia i el mal.

(Resum de LEÓN GAUTIER. Grimberg, Carl. La Edad Media: El Choque entre dos mundos: Oriente y Occidente. Ediciones Daimon. Barcelona 1972).

"Tot ço que el prevere vest per cantar la missa ha alcuna significança qui es cové a son ofici. E car ofici de clergue e ofici de cavaller se covenen, per açò orde de cavalleria requer que tot ço qui és mester a cavaller a usar de son ofici haja alcuna significació per la qual sia significada la noblea de I’orde de cavalleria."

Ramon Llull, Llibre de l’orde de Cavalleria

De fet aquesta "conversió" cap a la cavalleria respondrà a una certa intenció pacificadora de la societat. Reconduir conductes les quals es nodriran de les creences religioses de l'Església, i que es convertiran a més a més de models de comportament, en transmissors de les esmentades creences a la societat. Evidentment, els aspirants a cavallers, provindran de les classes nobles amb mitjans per a permetre's aquesta costosa empresa. Els més humilds de la societat seran alliçonats per l'Església.

El moment àlgid de la cavalleria serà situat durant el periode feudal del s. XIII, que haurà de donar pas a una nova estructura social governada pel poder financer dels burgesos i pel dels estats.

L'ideal de la cavalleria

Qué és el que ens atrau d'aquest periode? Perqué la seva constant reinterpretació? Si féssim una enquesta a un grup de persones possiblement, tot i que apareguessin diferents maneres de veure-ho, obtindriem una imatge comuna, la d'una estética ben afernada en aquest imaginari col·lectiu. La figura d'un cavaller ben plantat, disciplinat i compromès amb una ètica i una moral. Quan no està lluitant contra el mal, sigui un altre cavaller desviat, un bàrbar o un serraí, festeja a les doncelles amb galantería, o les deslliura de les urpes d'un drac o d'altra bèstia medieval. L'estètica és clara. Rica i brillant armadura, bones armes, com l'espasa, la llança, l'escut i una bona montura, còmplice de les seves aventures, el cavall. Altre element força significatiu en el món animal per la noblesa que el caracteritza.

Però quin objectiu persegueix el cavaller? Millorar el món sota els preceptes del codi de la cavalleria, sotmesos aquests alhora a les lleis de l'Església. Posar ordre i justícia en un món tant desgavellat per les misèries humanes. Hi ha guerres bones i guerres dolentes. Les bones són aquelles que es fan en nom de Déu, les dolentes, les que fan els cristians contra altres cristians. El cavaller farà la seva guerra bona i particular, en solitari, la majoria de vegades lluny d'altres cavallers. Només es trobaran allà on mediran les seves forces per esbarjo i per prestigi, aquest espai a cavall entre festiu i competitiu seran les justes i els tornejos.

El cavaller es noble, virtuós, savi en les seves decisions i empreses, ple de coratge, piatós amb l'enemic i sobretot home de fe, doncs és per l'Església que sotmet les seves accions. Però no deixa de ser humà. En la literatura sobretot, també vacil·larà, s'omplirà de dubtes, perdrà la fe i la tornarà a recobrar, tot havent-se abandonat a la sol·litud de la forest, a l'exili del món, com els personatges cavallerescos de Chrètien. Serà només mitjançant el virtuossisme de la dama, o la trobada fortuita amb un eremita que retornarà al sí de l'Església i després d'haver sortit del pou, com Jesús, empendrà la seva vida amb cent vegades més força.

Serà model de comportament davant els altres, reflexe de les aspiracions més elevades que es visqueren en el món feudal. Ell és l'heroi romàntic dels somnis al que tots voldrien imitar i posar les seves esperances. Sense la dama perdria gran part de la seva raó de ser. Amb ella s'obre una nova etapa respecte a la reciprocitat amb el tracte, la qual sempre havia anat en detriment de la dona. La dama el posarà a prova, el sotmetrà als reptes més grans i serà la vara que medirà la seva vàlua. Tots dos maduraran junts, si més no en aquest món idealitzant, en el nostre imaginari. Gairebé adquiriran un estadi d'igualtat que feia temps estava oblidad, cadascún amb els seus valors, complementant-se en aquest nou escenari de la vida.

La seva figura encara es present, reelaborada i refossa com deia al principi. Potser encara cerquem aquest èxtasi de pau i de justícia que tanta falta ens fa, és un retorn aquella Edat d'Or que no va existir més que en els nostres somnis. Evidentment, des d'una òptica masculina sense menyspreuar les consignes d'Elionor d'Aquitània i de la seva filla Maria de Champagne.




Etiquetes: septimània càtars bonshomes catarisme occitània

El codi de la cavalleria
El codi de la cavalleria
El codi de la cavalleria
El codi de la cavalleria
Autor: Jordi Bibià
El codi de la cavalleria
El codi de la cavalleria
Autor: Jordi Bibià
El codi de la cavalleria
El codi de la cavalleria
Autor: Jordi Bibià

Ho vols compartir?

notes

SOBRE ELS DRETS D'AUTOR DELS MEUS DIBUIXOS I IMATGES
SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
LA POR I LA INCERTESA D’AQUESTS DIES
Els èxits del catarisme
Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
MARIA DE MONTPELLER
Relacions occitano-catalanes
Els pobladors de Mallorca
La Copa Santa
EL VALOR DEL COMPROMÍS I DE LA RESPONSABILITAT. AVUI TAN ESCÀS
SOBRE LA VERITAT. John Stuart Mill
Sobre la inquisició
Els catalano-aragonesos tornen a ser titllats d'heretges
El catarisme a Itàlia
“LA BATALLA DEL RÍO NERETVA”: UNS ESCENARIS BOGOMILS
Altres corrents heterodoxos
Què fa que el catarisme sigui vigent amb tanta força entre nosaltres?
Sobre les Influències del catarisme en l’art.
Sobre l'amor. Teilhard de Chardin
El Complot de Bernat Deliciós per a deslliurar el Llenguadoc del domini francès
La tirania de la matèria i de la presó del cos amb W. Shakespeare
La transmigració de les ànimes en la gnosi
El catarisme als altres regnes medievals de la Península
El catarisme a la Corona Catalano-aragonesa
Desaparegueren els càtars?
Heretges i heretgies
El codi de la cavalleria
Relacions entre càtars, templers i hospitalers
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
El retorn de l'opus spicatum, com a símbol del triomf sobre l'heretgia. D'A. Deulofeu
Profecies, somnis i visions
Els estatuts secrets dels templers de Roncelin de Fos
Montaigne
LA CRISIS SILENCIOSA
L'art i René Huygue
Fills de fang
Novel·listes en llengües romàniques, trobadors, contaires i joglars
Elogi de Jaume I
Franz Bardom
El component misògam i l'amor romàntic
LA REINA PEUDOCA DE TOLOSA DE LLENGUADOC
Dades sobre el catarisme a les terres de Lleida
Evolució del debat sobre l'ús i funció de l'art en el cristianisme
Religió, creences i costums catarisme
De Carl Gustav Jung
Una reflexió personal al voltant de la religió
Iconografia i simbologia
SOBRE ELS DINERS i SOBRE LA MANERA DE FER-LOS
EL MAL EVITABLE
Max Weber, sobre el desencantament del món
Kepler
TEORIA DELS SENTIMENTS MORALS