apunts/notes

Desaparegueren els càtars?

---

<< Tornar

---

Any 2010

El que si podem dir és que cada vegada ho van tenir més difícil, la inquisició els anava al darrere com hem vist en el cas anterior. Molts anaren a refugiar-se a la Llombardia, on encara aquesta església no havia sofert les persecucions com en Occitània i el nostre Principat. Com foren els casos dels germans Pere i Guillem Authié, que del seu retorn italià, aconseguiren noves adhesions. Pensem que ara, Occitània ja era de domini francès i per tant ho van tenir molt més difícil que abans. El 1289, quatre anys després de la invasió de Catalunya per l’Empordà, amb la tasca d'aquests germans es feren noves adhessions a la fe dels bons homes, i crearen fins i tot una comunitat càtara a la Tor de Querol (la Cerdanya). Els Authié eren una família ben situada, eren notaris i per tant això aixecava inspirava, en Pere Authié fou l’encarregat en certificar el segons Pareatge andorrà de 1288. Malgrat tot, no li serví a Pere per a lliurar-se’n de la foguera en 1311. En J. Ventura ens deixà escrit que això provocà la davallada de l’església càtara en terres occitanes, provocant la seva fugida a la Corona d’Aragó. D’altres es refugiaren a Itàlia. Segurament trobarem —i en alguns casos ens consta— “residus” de l’Església dels bons homes all llarg del s. XIV. Anècdotes en alguns casos així com fets puntuals, però la maquinària inquisitorial s’encarregarà de apaivagar-li’s la veu, a finals del s. XIV acabarien amb els reductes càtars de la mediterrània que es congregaven al voltant dels ports i ciutats freqüentades per comerciants i mercaders catalans. Més tard, veurem en la societat, nobles i poble menut, descendents d’aquestes famílies occitanes i que en alguns casos havien professat aquesta fe, els seus cognoms així ens ho fan saber.

Recordem l'episodi protagonitzat pel franciscà montpellerí, per l'infant Ferran de Mallorca i pels burgesos llenguadocians encara fidels al catarisme, el complot que aquests van planejar el 1306 per a deslliurar Occitània del domini francès. Un cop descoberta aquesta trama, el rei Jaume de Mallorca i clavà públicament un ventallot al seu fill Ferran. El rei francès, per la seva banda, manà tancar a presó a Bernat i va fer penjar a 14 cònsols de Carcassona. Recordem que Bernat fou íntim amic d'Arnau de Vilanova. Els llaços de solidaritat per reconquerir la terra occitana no s'havien pas trencat del tot.

ITÀLIA
A primers del segle XI, aquests ja eren notables a Asti (Piemont), on s'establiren en una comunitat al castell de Montforte. Al segle següent, són importants a Orvieto i Milà destacà per ser-ne el nucli amb més presència. A part de fer-se notar en la majoria del pais, també penetraren a Calàbria, Sardenya i Sicília. A la segona meitat del s. XIII aquests també van haver d'aprendre a passar desapercebuts. Tot i això, al s. XIV encara n'hi havien, i a les primeries del s. següent, en el 1403, Sant Vicenç Ferrer en convertí alguns a la Lombardia i al Piemont. Alguns d'aquests, van ser cremats anys després. Molts d'ells eren autòctons, però d'altres, eren refugiats occitans i francesos. (EECC).

ALEMANIA
Tot i que l'Otto Rahn, en dir-nos que descendia dels bonshomes germànics, el catarisme en aquest pais, no tingué massa seguidors i anà perdent força a meitats del s. XIII. Van tenir alguna presència en algunes poblacions properes al Rin, com Goslar i hannover a meitats del s. XI, i més tard a Colònia el 1143, on van ser cremats per la turba, abans de què els inquisidors tinguéssin temps per a jutjar-los. Sobre això tenim les notícies de Sant Bernat, que els li requerí Everwin, l'abat de Steinfeld. El 1263, a la ciutat de Rheinish i, simultàniament a Bonn, va haver alguna execució. També tenim alguna notícia a Bavària, Suàbia i a Suïssa. (EECC).

ANGLATERRA
En aquest pais l'acceptació del catarisme va ser pobre, i els que es van manifestar i sobreviure, van haver de fugir correns cap a un altre lloc. Thomas M. Barrett ens diu que en l'any 1159, una trentena de càtars alemanys, tot fugint, segurament de Flandes, van cercar refugi en aquest pais. El seu èxit fou el de convertir a una dona. Van ser descoberts set anys més tard i lliurats als bisbes del Consell d'Oxford. El rei Enric II els manà assotar i marcar amb el ferro calent al front, deixant-los abandonats en el fred de l'ivern, amb la prohibició de que ningú no els ajudés. I així que van morir de fam i fred. (EECC).

Amb el regnat del nostre rei Alfons de Trastàmara, càtars i catalans es tornaran a trobar a l’Adriàtic en les seves lluites contra Venècia, en un conjunt d’aliances amb l’Albània de Jordi Castriota Scanderberg i el seu cap de l’Església càtara Esteve Vucxtix, de fet, aquest contacte amb els càtars patarins i bogomils de Bòsnia i Bulgària, ja feia mig segle que duraven. D’altra banda, a través del mercat d’esclaus també en van venir que professaven aquesta religió. Teresa Vinyoles, ens recull en l'article "Esclaus: bestiar amb rostre humà." pàgs. 49 i 50, publicat a El Temps d'història, núm. 8, el següent, on constata l'alliberament de Maria, una esclava de procedència albanesa: "Et manumitesc —disposa un mercader barceloní el 1400— i et faig i t'anomeno franca i lliure, a tu Maria, esclava i captiva meva, que vas ser de gènere d'albanesos, doant i concedin-te, a tu i als teus, la pura i perfectíssima llibertat..., et restituesc al dret natal i antic i a la llibertat i al dret primer , segons el qual tots érem nascuts lliures, quan no s'havia introduït la manumissió perquè l'esclavitud era ignorada."

Amb la caiguda de Constantinoble en mans turques i representaria el blocatge marítim a la mediterrània, s’acabaria així el mercadeig d’aquests càtars originaris dels Balcans. Tot i això, la tolerància turca sobre aquest aspecte religiós (més que els catòlics), els permeté continuar amb la seva fe, fins a la conversió de Bòsnia a l’islamisme a finals del. s. XV. Tot i així, encara perdurarien traces de la religió dels bons homes durant el s. XVII.

Etiquetes: septimània càtars bonshomes catarisme occitània albània Maria esclaus tàrtars