apunts/notes

• Nietzsche. EL PETÓ DE TORÍ I L’ESFONDRAMENT DE LA CONSCIÈNCIA

---

<< Tornar

---

Any 2026

Gener de 1889, Piazza Carlo Alberto de Torí. Friedrich Nietzsche veu com un cotxer fueteja violentament el seu cavall. El filòsof de la voluntat de poder, l'home que havia mirat fixament l'abisme de l'existència, s'apropa a l'animal, se li penja del coll plorant i el besa abans de caure desplomat. Darrere d'aquell col·lapse no hi havia simplement una diagnosi psiquiàtrica, sinó la fallida inevitable d'una hiperconsciència que ja no podia sostenir el pes de la crueltat humana. Aquell petó no fou un gest irreflexiu; fou una petició de perdó en nom de tota la humanitat cap a una criatura innocent sotmesa a la tirania de la matèria. Nietzsche no va boquejar per feblesa, sinó per la vergonya, la impotència i el dolor insostenible de veure la vida reduïda a una eina de càrrega i maltractament.

Aquesta mateixa línia d'asfíxia moral és la que avui recorre les nostres carreteres i els camps. La violència ja no necessita un cotxer amb un fuet a la plaça pública; s'ha industrialitzat, s'ha tornat invisible i s'ha burocratitzat. Des de l'asfalt la realitat es desplega com una gàbia material on el Pneuma —la guspira vital de la fauna i del bestiar— és sacrificat diàriament en nom del rendiment econòmic i la desídia col·lectiva. La mort del teixó atrapat per la brossa al marge del camí o el confinament sistemàtic en la ramaderia intensiva no són fets aïllats; són la manifestació d'un mateix sistema que ha anestesiat la compassió humana per operar sense remordiments.

Etiquetes: septimània càtars bonshomes catarisme occitània Nietzsche hiperconsciència patiment animal crueltat empatia