apunts/notes

• Intrepretant l'APOCALIPSI de Sant Joan

---

<< Tornar

---

Any 2021

La paraula ja fa por i ressona dintre nostre com a les pitjors de totes les calamitats on no se'n lliura ni l'apuntador. De fet és un dels llibres que conforma la Bíblia, exactament l'últim llibre del Nou Testament. El seu nom prové del terme grec apokalypisis que vol dir revelació o descobriment. L'autor, Sant Joan, o diguem-li simplement Joan, escollí aquest nom, tot seguint les indicacions de Jesús que alhora seguia les de Déu, per tal de donar a conèixer —descobrir o revelar— les coses que estaven per venir. Aquest llibre fou escrit des de l'exili, en una cova de la petita illa grega de Patmos, a la qual les autoritats romanes havien desterrat a Joan a causa de la seva crítica contra el poder de l'imperi romà i pel seu missatge cristià. Aquest apòstol fou el més jove i sobrevisqué als onze que acompanyaren a Jesús. Morí cap a l'any 100 DC. Se suposa que el llibre fou escrit vers l'any 93, o també podria ser perfectament datable cap l'any 70, al llarg del funest regnat de Neró. No costa imaginar-se com aquests emperadors serien identificats com les figures de l'Anticrist dintre d'una terrible atmosfera de persecució contra els cristians. Els seus evangelis i l'Apocalipsi, foren els textos favorits dels càtars i també dels valdesos. Potser per aquest motiu l'església càtara rebé —sobretot en temps de la clandestinitat—, el nom de Joana, tal com fa referència la vella cançó de 'Lo boier'. Joan fou el més proper a Jesús, i aquest li feia referència com a 'el deixeble estimat'.

D'aquest llibre se n'han fet, com succeeix amb Nostradamus, diferents i nombroses interpretacions. Les trompetes de l'Apocalipsi van sonar al llarg de molts anys en els textos de diferents grans autors medievals, indiferentment si militaven dintre o a fora de l'ortodòxia. Els nostres càtars hi prestaren una especial atenció. Per a ells, Satanàs governava la terra, era l'inspirador de la maldat humana i en definitiva de la seva corrupció a la qual l'home havia sucumbit des del lliure albir. Però també és un llibre portador d'esperança perquè al final de tantes calamitats a causa del nostre comportament, i un cop superat el càstig Diví, aquells que hagin seguit el camí de Déu, viurien amb la segona arribada de Jesús — i aquí atenció— doncs seria a la terra on s'instauraria el veritable regne de Déu. Moltes són les diferents confessions que esperen que això es compleixi, i molts han estat els moments que a tall d'Apocalipsi a viscut la humanitat, però en aquest llibre, escrit des del passat, possiblement conté algunes claus que identificaríem igualment en el nostre present. Especialment la confusió, la corrupció, el mercadeig incontrolat, les guerres, tot, però aquesta vegada en tot l'àmbit planetari. Afegim el nou messianisme d'una elit cada vegada més descarada, desbocada i controladora que no s'amaga de fer el que fa. Qui ens diu doncs que avui, al segle XXI, Satanàs, el gran enganyador no s'està afanyant més que mai en fer la feina? Fitxeu-vos que les coses estan succeint cada vegada més ràpidament, com en una rubinada, tant, que no ens dona temps a païr-les. Lamentablement ja fa temps que de falsos profetes tampoc no anem escassos, i el gran enganyador els ha reunit en un mateix relat.

La bona notícia d'aquest llibre de Joan és que finalment el bé acabarà vencent. El catarisme, tot i haver patit les calamitats que ja sabem, també apostà per un futur millor on Satanàs derrotat, deixaria de posar definitivament bastons a les rodes de la nostra evolució. Nosaltres, que encara no som pols, obrim els ulls i despertem...
(Continuarà)

Etiquetes: septimània càtars bonshomes catarisme occitània apocalipsi Sant Joan Patmos revelacions profetes regne de Déu 1000 anys Satanàs maligne enganyador corruoció marca de la bèstia justos ira copes segell corder