apunts/notes

• L'ORFISME: un interessant i vell antic substrat grec



Any 2021

Com sabem, el catarisme és una religió sincrètica on convergeixen diferents moviments i filosofies religioses. El gnosticisme que vingut d'Orient s'assentà amb força acceptació a les costes mediterrànies al llarg dels SS. II i III, fonent-se amb la fèrtil tradició grega, també n'és un d'aquests substrats. Els seus seguidors pretenien bàsicament arribar a la veritat mitjançant el coneixement, una noble aspiració que fins avui en dia ens està velada i que podríem ampliar més enllà d'albirar la divinitat.

De fet no apareix res de nou per generació espontània i els substrats de les cultures, si no són els mateixos, sovint són similars, per això molts d'ells acaben complementant-se o assimilant coses dels altres o aspectes anteriors. Els grecs estaven emmirallats pel món oriental, i en especial en Egipte. Aquestes influències no només es reflectiren en el pla filosòfic, religiós o cultural, sinó que també impregnaren l'artístic. L'exigent i crític Plató només lliurarà del seu judici sobre les arts a la música d'Egipte, ja que assegurava que únicament aquesta s'havia mantingut fidel a la tradició lliurada per la divinitat.

L'orfisme fou un moviment antic mistèric de la Grècia dels segles VII o VIII aC. El seu nom es deu al personatge mitològic d'Orfeu, el gran poeta i músic suposadament traci. Al segle IV, els racionalistes grecs negaren que realment hagués existit i per tant, fou inclòs dintre de la mitologia. Religiosament representà la renovació del culte de Dionís que, místicament i ascèticament cercava, mitjançant rituals, la purificació, mentre que anteriorment, el culte a Dionís es realitzava a través de pràctiques orgiàstiques. Se li atorga el poder d'encisar a tota la creació de la natura amb la seva veu. Fins i tot, gràcies a aquest do és tan gran i poderós que aconsegueix seduir als esperits infernals (Hades) per a davallar als inferns per tal de rescatar a Eurídice, la seva dona, que morí a causa de la picadura d'una serp.

L'eix doctrinal fou la reinterpretació poèticament narrada del mite Dionís-Zagreu. Dionís, fill de Zeus i de Persèfone, fou esquarterat i devorat pels titans, que eren entitats malvades. De Dionís, només se'n lliurà el cor, i Palas-Atenea s'encarregà de lliurar-lo al seu pare. En senyal de venjança, Zeus ingerí el cor i fulminà als Titans reduint-los a cendres. D'elles sorgí la humanitat i la seva natura dual, ja que de les cendres dels titans formava part el cos humà (la part terrenal), i l'anima humana, per la part del cos diví de Dionís.

D'aquesta resurrecció en forma d'home, l'ànima queda empresonada en el cos que és producte de les cendres d'aquests malvats titans. Un altre ritual òrfic fou el de la ingesta de carn crua, tot recreant l'anterior escenari de passió i mort de Dionís. A través d'això es pretenia reforçar la creença de la reencarnació a mitjançant la metempsicosi i també la condició dual de la natura humana amb la seva ànima presonera en un cos.

L'orfisme com a moviment religiós iniciàtic sorgí al llarg dels SS VI i V aC, però sense superar a la religió oficial grega. Influí en la filosofia de Pitàgores i en la seva escola, també amb Heràclit, Empèdocles i Plató. Plató l'adoptà en el cas del 'Mite de la Caverna', on recordem que són captius els presoners i enganyats per unes ombres projectades. Aquesta caverna tindria la funció del cos-presó. L'ascens d'un dels presos, és una analogia del descobriment de la realitat, o sigui de la veritat amb la llum del sol. En la profunditat de la cova, la realitat, com en el cas modern de Matrix és només aparent, on els sentits no fan justícia. Aquesta ascensió seria una manera de descriure el camí de l'ànima com una mena de procés de purificació, un camí dur i dolorós on s'abandona el món sensible que no s'ajusta al món real.

La GEC ens diu que els òrfics vivien en comunitats d’iniciats que seguien una sèrie de preceptes que encara no les tenim massa definides. Si sabem que vestien de blanc, s’abstenien de menjar alguns productes com eren les faves i la carn, excepte en l’anterior ritual abans citat. I eren enterrats en cementiris propis.

És inevitable doncs establir algunes analogies i trets que segles després tornem a retrobar amb els nostres càtars.


Etiquetes: septimània càtars bonshomes catarisme occitània

• L'ORFISME: un interessant i vell antic substrat grec
• L'ORFISME: un interessant i vell antic substrat grec
Autor: Autor

Ho vols compartir?

notes

• HISTORIOGRAFIA DEL CATARISME A CATALUNYA
• SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
• ENTREVISTA A JORDI BIBIÀ DES DEL CAOC
• Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
LA POR I LA INCERTESA D’AQUESTS DIES
Els èxits del catarisme
• MARIA DE MONTPELLER
• SOBRE ELS DRETS D'AUTOR DELS MEUS DIBUIXOS I IMATGES
Relacions occitano-catalanes
• Els pobladors de Mallorca
• Intrepretant l'APOCALIPSI de Sant Joan
• LA COPA SANTA
EL VALOR DEL COMPROMÍS I DE LA RESPONSABILITAT. AVUI TAN ESCÀS
SOBRE LA VERITAT. John Stuart Mill
Sobre la inquisició
Els catalano-aragonesos tornen a ser titllats d'heretges
• El catarisme a Itàlia
“LA BATALLA DEL RÍO NERETVA”: UNS ESCENARIS BOGOMILS
Altres corrents heterodoxos
• Què fa que el catarisme sigui vigent amb tanta força entre nosaltres?
Sobre l'amor. Teilhard de Chardin
Sobre les Influències del catarisme en l’art.
El Complot de Bernat Deliciós per a deslliurar el Llenguadoc del domini francès
• Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
La tirania de la matèria i de la presó del cos amb W. Shakespeare
• L'ORFISME: un interessant i vell antic substrat grec
La transmigració de les ànimes en la gnosi
El catarisme als altres regnes medievals de la Península
El catarisme a la Corona Catalano-aragonesa
Desaparegueren els càtars?
Heretges i heretgies
El codi de la cavalleria
Relacions entre càtars, templers i hospitalers
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
El retorn de l'opus spicatum, com a símbol del triomf sobre l'heretgia. D'A. Deulofeu
Profecies, somnis i visions
Els estatuts secrets dels templers de Roncelin de Fos
LA CRISIS SILENCIOSA
Montaigne
L'art i René Huygue
• Novel·listes en llengües romàniques, trobadors, contaires i joglars
Fills de fang
Elogi de Jaume I
El component misògam i l'amor romàntic
Franz Bardom
• LA REINA PEUDOCA DE TOLOSA DE LLENGUADOC
Dades sobre el catarisme a les terres de Lleida
• RELIGIÓ, CREENCES I COSTUMS
Evolució del debat sobre l'ús i funció de l'art en el cristianisme
De Carl Gustav Jung
Una reflexió personal al voltant de la religió
Iconografia i simbologia
SOBRE ELS DINERS i SOBRE LA MANERA DE FER-LOS
Max Weber, sobre el desencantament del món
EL MAL EVITABLE
Kepler
TEORIA DELS SENTIMENTS MORALS