apunts/notes

• SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ



Any 2020

Un sant montpellerí

Quan començà l'alarma a conseqüència de la pandèmia, vaig parlar amb una coneguda senyora del poble ja jubilada fa anys, que em comentà que anà a l'església a posar-li un ciri a Sant Roc. Em digué que es posà contenta en trobar-se'n dues més. Això era indicatiu de què l'advocació al sant, encara era vigent, i que com la seva funció principal era la de deslliurar-nos de la pesta i d'altres epidèmies, no fou aquesta senyora l'única en pensar-lo. El poble on visc, manté encara dempeus quatre dels tres antics portals medievals d'accés. La façana lateral de casa és just a sobre del carrer que duu el nom del Sant Montpellerí. A més a més, hi hagué una capelleta de la qual encara se'n conserva algun element ornamental. Tot i que el meu pare no era religiós, va encarregar fer un conjunt de rajoles policromades amb la imatge del sant que encara es conserva com el primer dia. Era habitual que a les entrades dels pobles, viles i ciutats, hi hagués una capelleta sota l'advocació del sant amb la funció que els deslliurés de la pesta i d'altres epidèmies. Com és el cas del Portal de Sant Roc, a la Plaça Nova on encara podem veure una imatge del sant.

L'advocació de Sant Roc fou i està força entesa en l'àrea de l'antiga Corona Catalana-aragonesa. La tradició ens diu que nasqué a Montpeller (que en aquells moments pertanyia al Regne de Mallorca), unes fonts diuen que això fou set anys després de la mort de Jaume I (1276), i d'altres, el 1295. Se'l representa com a un pelegrí, amb bordó, gaiata i amb un barret amb la petxina representativa. Ens mostra una nafra a la cama, en senyal de la pesta. I és acompanyat d'un gos que a voltes li llepa la nafra i d'altres que li ofereix un pa. També els acompanya un àngel. Sembla que provenia d'una família rica de Montpeller i, a la mort dels seus pares, donà tot el que posseïa als pobres (a tall de la vida de Sant Francesc), orde de la qual se'n va fer monjo en qualitat de pelegrí. El seu destí fou el pelegrinatge a Roma. Això fou en plena pesta europea de mitjans del s. XIV. En aquest pelegrinatge s'oferí a guarir a nombrosos malalts. En tornar de Roma cap a Occitània, emmalaltí i, per no encomanar a ningú, s'allotjà en una cova. Allà fou guarit miraculosament per un àngel i, diàriament, un gos el proveïa de pa. Algunes fonts diuen que trobà la mort en una presó de la seva terra al ser interpretat com un espia. D'altres, que s'instal·là al carrer de Sant Domènec de Barcelona.


Etiquetes: septimània càtars bonshomes catarisme occitània Sant Roc Plaça nova Montpeller Itàlia Pandèmia Covid-19

• SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
• SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
Autor: Autor
• SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
• SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
Autor: Autor
• SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
• SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
Autor: Autor
• SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
• SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
Autor: Jordi Bibià
• SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
• SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
Autor: Jordi Bibià
• SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
• SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
Autor: Autor
• SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
• SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
• SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
• SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
Autor: Autor

Ho vols compartir?

notes

• HISTORIOGRAFIA DEL CATARISME A CATALUNYA
• ENTREVISTA A JORDI BIBIÀ DES DEL CAOC
• SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
LA POR I LA INCERTESA D’AQUESTS DIES
• MARIA DE MONTPELLER
Els èxits del catarisme
• Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
Relacions occitano-catalanes
• SOBRE ELS DRETS D'AUTOR DELS MEUS DIBUIXOS I IMATGES
• Els pobladors de Mallorca
• LA COPA SANTA
EL VALOR DEL COMPROMÍS I DE LA RESPONSABILITAT. AVUI TAN ESCÀS
SOBRE LA VERITAT. John Stuart Mill
Sobre la inquisició
Els catalano-aragonesos tornen a ser titllats d'heretges
• El catarisme a Itàlia
Altres corrents heterodoxos
“LA BATALLA DEL RÍO NERETVA”: UNS ESCENARIS BOGOMILS
• Què fa que el catarisme sigui vigent amb tanta força entre nosaltres?
Sobre l'amor. Teilhard de Chardin
Sobre les Influències del catarisme en l’art.
El Complot de Bernat Deliciós per a deslliurar el Llenguadoc del domini francès
La tirania de la matèria i de la presó del cos amb W. Shakespeare
• Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
• L'ORFISME: un interessant i vell antic substrat grec
La transmigració de les ànimes en la gnosi
El catarisme als altres regnes medievals de la Península
El catarisme a la Corona Catalano-aragonesa
Desaparegueren els càtars?
Heretges i heretgies
El codi de la cavalleria
Relacions entre càtars, templers i hospitalers
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
El retorn de l'opus spicatum, com a símbol del triomf sobre l'heretgia. D'A. Deulofeu
Profecies, somnis i visions
Els estatuts secrets dels templers de Roncelin de Fos
Montaigne
LA CRISIS SILENCIOSA
L'art i René Huygue
• Novel·listes en llengües romàniques, trobadors, contaires i joglars
Fills de fang
Elogi de Jaume I
Franz Bardom
El component misògam i l'amor romàntic
Dades sobre el catarisme a les terres de Lleida
• LA REINA PEUDOCA DE TOLOSA DE LLENGUADOC
Evolució del debat sobre l'ús i funció de l'art en el cristianisme
• RELIGIÓ, CREENCES I COSTUMS
De Carl Gustav Jung
Una reflexió personal al voltant de la religió
Iconografia i simbologia
SOBRE ELS DINERS i SOBRE LA MANERA DE FER-LOS
Max Weber, sobre el desencantament del món
EL MAL EVITABLE
Kepler
TEORIA DELS SENTIMENTS MORALS