apunts/notes

• MARIA DE MONTPELLER



Any 2019

REINA OCCITANA DE LA CORONA CATALANO-ARAGONESA

Maria de Montpeller tot i el seu llinatge, no conegué al llarg de la seva breu vida —trenta-un anys—, cap mena de tranquil·litat. Especialment al llarg dels seus tres casaments que patí de manera obligada, com era sovintejat aleshores. A l'edat de dotze anys fou casada amb un Barral, vescomte de Marsella Ramon Gotfired, que ja era molt gran. Aquest noble fou adepte al catarisme i morí al cap de pocs mesos. Després, fou igualment obligada a contraure matrimoni amb un altre comte, Bernat IV de Comenge qui la maltractava. Aquest Comenge si no era càtar, participà en la batalla de Muret, fou aliat de Ramon VI comte de Tolosa i participà en diverses batalles contra els croats. Aquest matrimoni portà al món dues filles, Matilda i Peronella de Comenges i Montpeller. Tot i això, aquest enllaç serà declarat nul en l'any 1202.

En l'any 1204 se celebraran les noces de Maria i el rei Pere «el Catòlic», tot i que ell, no sentia massa afecció. El 1205 va néixer Sança. Mentre, Pere decebut, tenia al cap casar-se amb Maria Montserrat, filla del dei de Jerusalem. Tres anys després venia al món Jaume I. Aquest fou arrabassat dels braços de la seva mare i passà sota tutela de Simó de Montfort, establint-lo com a penyora de la situació geopolítica a Occitània. El 1213, el petit Jaume de cinc anys perdé primer a la seva mare mentre aquesta era a Roma, i al pare, a la nefasta batalla de Muret. Maria, en els últims anys de la seva turmentada vida, s'apropà a Inocenci III empesa per la voluntat de recuperar la custòdia del seu fill. Fou enterrada a la basílica de Sant Pere de Roma, i se la considerà com a santa miraclera. Abans de la seva mort ja era reconeguda de ser «molt santa i virtuosa».

Es destaca d'ella el seu sentiment catòlic, especialment accentuat al final de la seva vida, aconseguint l'amistat i compassió d'Inocenci III vers la seva situació. Maria fou una víctima de les lluites i dels interessos nobiliaris que marcaren profundament els seus matrimonis. També contemporitzà en els inicis dels moments més crítics en les relacions occitano-catalanes, i visqué, de primera mà, amb l'heterodòxia, no només estesa en les seves terres, sinó que també en la seva pròpia llar, especialment, a conseqüència dels seus dos primers casaments. Com moltes dones, fou víctima i moneda de canvi. La noblesa no la immunitza al patiment.

Foto: la casa dels Tornamira al centre històric de Montpeller on nasquè el seu fill Jaume I.


Etiquetes: septimània càtars bonshomes Maria de Montpeller Pere el Catòlic Barral Llenguadoc catarisme occitània

• MARIA DE MONTPELLER
• MARIA DE MONTPELLER
Autor: Jordi Bibià
• MARIA DE MONTPELLER
• MARIA DE MONTPELLER
Autor: Maria de Montpeller quadre
• MARIA DE MONTPELLER
• MARIA DE MONTPELLER
Autor: Jordi Bibià
• MARIA DE MONTPELLER
• MARIA DE MONTPELLER
Autor: Jordi Bibia
• MARIA DE MONTPELLER
• MARIA DE MONTPELLER
Autor: Autor

Ho vols compartir?

notes

• HISTORIOGRAFIA DEL CATARISME A CATALUNYA
• ENTREVISTA A JORDI BIBIÀ DES DEL CAOC
• SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
LA POR I LA INCERTESA D’AQUESTS DIES
• MARIA DE MONTPELLER
Els èxits del catarisme
• Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
Relacions occitano-catalanes
• SOBRE ELS DRETS D'AUTOR DELS MEUS DIBUIXOS I IMATGES
• Els pobladors de Mallorca
• LA COPA SANTA
EL VALOR DEL COMPROMÍS I DE LA RESPONSABILITAT. AVUI TAN ESCÀS
SOBRE LA VERITAT. John Stuart Mill
Sobre la inquisició
Els catalano-aragonesos tornen a ser titllats d'heretges
• El catarisme a Itàlia
Altres corrents heterodoxos
“LA BATALLA DEL RÍO NERETVA”: UNS ESCENARIS BOGOMILS
• Què fa que el catarisme sigui vigent amb tanta força entre nosaltres?
Sobre l'amor. Teilhard de Chardin
Sobre les Influències del catarisme en l’art.
El Complot de Bernat Deliciós per a deslliurar el Llenguadoc del domini francès
La tirania de la matèria i de la presó del cos amb W. Shakespeare
• Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
• L'ORFISME: un interessant i vell antic substrat grec
La transmigració de les ànimes en la gnosi
El catarisme als altres regnes medievals de la Península
El catarisme a la Corona Catalano-aragonesa
Desaparegueren els càtars?
Heretges i heretgies
El codi de la cavalleria
Relacions entre càtars, templers i hospitalers
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
El retorn de l'opus spicatum, com a símbol del triomf sobre l'heretgia. D'A. Deulofeu
Profecies, somnis i visions
Els estatuts secrets dels templers de Roncelin de Fos
Montaigne
LA CRISIS SILENCIOSA
L'art i René Huygue
• Novel·listes en llengües romàniques, trobadors, contaires i joglars
Fills de fang
Elogi de Jaume I
Franz Bardom
El component misògam i l'amor romàntic
Dades sobre el catarisme a les terres de Lleida
• LA REINA PEUDOCA DE TOLOSA DE LLENGUADOC
Evolució del debat sobre l'ús i funció de l'art en el cristianisme
• RELIGIÓ, CREENCES I COSTUMS
De Carl Gustav Jung
Una reflexió personal al voltant de la religió
Iconografia i simbologia
SOBRE ELS DINERS i SOBRE LA MANERA DE FER-LOS
Max Weber, sobre el desencantament del món
EL MAL EVITABLE
Kepler
TEORIA DELS SENTIMENTS MORALS