apunts/notes

Els catalano-aragonesos tornen a ser titllats d'heretges



Any 2012

En la invasió de Catalunya per França del 1285

Acusació de protegir a l’heretgia dels monarques catalans. A Pere el Catòlic recaigueren acusacions contemporànies al seu temps de que protegia als heretges. Pierre de Vaux-de-Cernay a la seva Historia Albigensis (escrita entre 1213-1218), recull les suposades paraules que li dirigí Montfort al monarca, on li diu que deixi de protegir als heretges. Aquesta sospita vers els nostres monarques de donar aixopluc al catarisme, continuà pesant sobre ells, i aquests prengueren respectives accions promulgant la seva persecució, com la que va fer Jaume I el 1226 i immediatament, el mateix comte Nunó Sanç, enviant una carta al rei de França. El 18-04-1241, el comte de Tolosa Raimon VII i Jaume I, convenen en un pacte perseguir l’heretgia i protegir a l’Església catòlica.

Frances, que de cor mon an par [Anònim]. Fragment

IX Frances, que de cor mon an par
devon forzar
e borgoingnon,
los patarins a Rom’anar,
e qui clamar
s’an d’Aragon
al gran foc seran menat pres,
com rason es,
e gitad’al ven los cenes;
e quan seran de vostr’obediensa
faran tal fin qu’al mar per lo sablon
s’aviaran, com l’arma a perdison.

A Los trovadores: historia literaria y textos, Volum 3 Per Martín de Riquer. Pàg. 340

Els francesos, que en valor no tenen par, han de forçar, juntament amb els borgonyons a que els patarins vagin a Roma; i els que s’acullin a Aragó, seran portats presos al gran foc, com és just, i esventades (aventadas) les seves cendres; i quan siguin sota la vostra obediència tindran tal fi que [els seus cossos] s’encaminaran al mar i a la platja, així com l’ànima a la perdició.

Com molt bé apuntava M. de Riquer en la seva nota, l’autor desconegut d’aquest vers titlla als catalans de «patarins», que era el nom que reberen els bogomils (Riquer, si no m’erro, diu que eren els valdesos).


Etiquetes: septimània càtars bonshomes catarisme occitània

Ho vols compartir?

notes

SOBRE ELS DRETS D'AUTOR DELS MEUS DIBUIXOS I IMATGES
SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
LA POR I LA INCERTESA D’AQUESTS DIES
Els èxits del catarisme
Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
MARIA DE MONTPELLER
Relacions occitano-catalanes
Els pobladors de Mallorca
La Copa Santa
EL VALOR DEL COMPROMÍS I DE LA RESPONSABILITAT. AVUI TAN ESCÀS
SOBRE LA VERITAT. John Stuart Mill
Sobre la inquisició
Els catalano-aragonesos tornen a ser titllats d'heretges
El catarisme a Itàlia
“LA BATALLA DEL RÍO NERETVA”: UNS ESCENARIS BOGOMILS
Altres corrents heterodoxos
Què fa que el catarisme sigui vigent amb tanta força entre nosaltres?
Sobre les Influències del catarisme en l’art.
Sobre l'amor. Teilhard de Chardin
El Complot de Bernat Deliciós per a deslliurar el Llenguadoc del domini francès
La tirania de la matèria i de la presó del cos amb W. Shakespeare
La transmigració de les ànimes en la gnosi
El catarisme als altres regnes medievals de la Península
El catarisme a la Corona Catalano-aragonesa
Desaparegueren els càtars?
Heretges i heretgies
El codi de la cavalleria
Relacions entre càtars, templers i hospitalers
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
El retorn de l'opus spicatum, com a símbol del triomf sobre l'heretgia. D'A. Deulofeu
Profecies, somnis i visions
Els estatuts secrets dels templers de Roncelin de Fos
Montaigne
LA CRISIS SILENCIOSA
L'art i René Huygue
Fills de fang
Novel·listes en llengües romàniques, trobadors, contaires i joglars
Elogi de Jaume I
Franz Bardom
El component misògam i l'amor romàntic
LA REINA PEUDOCA DE TOLOSA DE LLENGUADOC
Dades sobre el catarisme a les terres de Lleida
Evolució del debat sobre l'ús i funció de l'art en el cristianisme
Religió, creences i costums catarisme
De Carl Gustav Jung
Una reflexió personal al voltant de la religió
Iconografia i simbologia
SOBRE ELS DINERS i SOBRE LA MANERA DE FER-LOS
EL MAL EVITABLE
Max Weber, sobre el desencantament del món
Kepler
TEORIA DELS SENTIMENTS MORALS