notes

SOBRE ELS DRETS D'AUTOR DELS MEUS DIBUIXOS I IMATGES
 
SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
 
LA POR I LA INCERTESA D’AQUESTS DIES
 
Els èxits del catarisme
 
Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
 
MARIA DE MONTPELLER
 
Relacions occitano-catalanes
 
Els pobladors de Mallorca
 
La Copa Santa
 
EL VALOR DEL COMPROMÍS I DE LA RESPONSABILITAT. AVUI TAN ESCÀS
 
SOBRE LA VERITAT. John Stuart Mill
 
Sobre la inquisició
 
Els catalano-aragonesos tornen a ser titllats d'heretges
 
El catarisme a Itàlia
 
“LA BATALLA DEL RÍO NERETVA”: UNS ESCENARIS BOGOMILS
 
Altres corrents heterodoxos
 
Què fa que el catarisme sigui vigent amb tanta força entre nosaltres?
 
Sobre les Influències del catarisme en l’art.
 
Sobre l'amor. Teilhard de Chardin
 
El Complot de Bernat Deliciós per a deslliurar el Llenguadoc del domini francès
 
La tirania de la matèria i de la presó del cos amb W. Shakespeare
 
La transmigració de les ànimes en la gnosi
 
El catarisme als altres regnes medievals de la Península
 
El catarisme a la Corona Catalano-aragonesa
 
Desaparegueren els càtars?
 
Heretges i heretgies
 
El codi de la cavalleria
 
Relacions entre càtars, templers i hospitalers
 
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
 
El retorn de l'opus spicatum, com a símbol del triomf sobre l'heretgia. D'A. Deulofeu
 
Profecies, somnis i visions
 
Els estatuts secrets dels templers de Roncelin de Fos
 
Montaigne
 
LA CRISIS SILENCIOSA
 
L'art i René Huygue
 
Fills de fang
 
Novel·listes en llengües romàniques, trobadors, contaires i joglars
 
Elogi de Jaume I
 
Franz Bardom
 
El component misògam i l'amor romàntic
 
LA REINA PEUDOCA DE TOLOSA DE LLENGUADOC
 
Dades sobre el catarisme a les terres de Lleida
 
Evolució del debat sobre l'ús i funció de l'art en el cristianisme
 
Religió, creences i costums catarisme
 
De Carl Gustav Jung
 
Una reflexió personal al voltant de la religió
 
Iconografia i simbologia
 
SOBRE ELS DINERS i SOBRE LA MANERA DE FER-LOS
 
EL MAL EVITABLE
 
Max Weber, sobre el desencantament del món
 
Kepler
 
TEORIA DELS SENTIMENTS MORALS
 

apunts / notes


<< Tornar    22.11.2010     versio per imprimir     

La transmigració de les ànimes en la gnosi

De J. Doresse. A GNOSTICISMO, en el llibre HISTORIA RELIGONUM de C. Bleeker
 
És probable que la gnosi prengués del platonisme la creença en la transmigració de les ànimes. Incorporà aquesta creença fantàstica a tots els detalls fabulosos de la topogrofia infernal i celeste que li oferien les visions de l'altre món creades per la mitologia greco-egípcia, el pitagorisme i els escrits apòcrifs de l'AT. En conseqüència, el destí de cada individu s'exposa, en abandonar el cos, a una varietat de judicis i proves. És cert que, en el cas de qualsevol dels escollits puresa la qual és garantida per tots els sacraments de la Gnosi, el seu trànsit vers a les portes de la Llum es realitzarà sense por a retornar. Amb cada etapa, l'anima representa als «guardians fronterers», els poders que vigilen els accessos al cel, els «segells» i les paraules místiques que obliguen als guardians a franquejar-li el pas; per una «columna lluminosa» —la Via Làctia— ascendeix cap a la lluna, frases les quals corresponen als períodes en què està plena de guspires de llum provinents de les regions inferiors, i que després envia cap a dalt, al món superior de la llum. En les fronteres d'aquest món es troben els llocs del baptisme celestial, amb les seves fonts i arbres custodiats per figures que semblen ser àngels o altres entitats fantàstiques, entre les que es troben sembla ser també, diversos profetes (Gamaliel, Jaume, Teopemte, Samló) de la Gnosis elevats a aquesta funció celeste; aquests guardians completen la purificació dels escollits abans de que, introduïts entre els Fills de la Llum, s'uneixin a la «raça sense rei» dels fills de Set.

Dintre del capítol: La salvació personal. Pàgs. 542-543

ÀNIMA I MATÈRIA
“Un dia la matèria s’alçà i descobrí en la llunyania la Llum divina i volgué prendre-la. Déu deliberà aleshores sobre com rebutjar-la. I com no tenia cap mal per oposar-hi envià una ànima que hauria de mesclar-se amb ella, i que després, en desprendre-se’n, causé la seva mort”.

Alexandre de Licòpolis

Cita extreta de “L’Evangeli càtar”, de Miquel Figueras i Vallès

Aquest personatge religiós nasquè al s. III a Licòpolis (Egipte). Fou pagà, i després maniqueu instruït per uns deixebles de Mani, d’altres autors diuen que el conegué personalment. Després es convertí al cristianisme i assolí el càrrec de bisbe. Els seus escrits mantenen influències d’aquestes tres etapes. En ells critica als maniqueus a Tractatus de Placitis Manichaeorum (Tractat contra les opinions dels maniqueus) i també les insuficiències de la moral cristiana. Interpretà els textos de Plató des d’un punt de vista proper al cristiansme (neoplatònic).

Compartir: Del.icio.us! Facebook! Google! Twitter La Tafanera Live! Yahoo!

Cliqueu a les imatges per ampliar-les
Cliqueu a les imatges per ampliar-les
Cliqueu a les imatges per ampliar-les
Cliqueu a les imatges per ampliar-les
Cliqueu a les imatges per ampliar-les
copyright © septimaniaedicions.com  ·  Sanaüja (Spain) ·  Realització: cdnet ·