apunts/notes

Heretges i heretgies



Any 2010

"El vocablo herejía no tiene en sus orígenes las connotaciones peyorativas que habitualmente se le otorgan. En principio significó filosofía libremente aceptada; un significado utilizado por algunos autores hasta fecha tardía. Un ejemplo nos lo facilita Isidoro de Sevilla quien fue, después de todo, una suerte de compendiador de cultura antiherética. La palabra herejía le sirve tanto para designar una desviación dentro del cristianismo como una escuela en el mundo de la medicina. Varios siglos atrás, sin embargo, ya Justino Mártir (100-165) empezó a privar a las herejías de ese sentido griego de escuelas respetables para darles el significado negativo que hoy se otorga a las sectas”.

De Mitre fernández, Emilo a Otras religiones ¿Otras herejías? (El mundo de las civilizaciones ante el «choque de civilizaciones» en el Medioevo. En la españa Medieval. Universidad Complutense. Madrid, 2002. Pàg. 9. Podeu veure-ho a: http://revistas.ucm.es/ghi/02143038/articulos/ ELEM0202110009A.PDF

A finals del 1198, des de Girona, es promulgava una cons­titució per abatre i perseguir les heretgies, especialment la valdesa (no es parlava de càtars), que venint de terres occitanes, començaven a amenaçar a la Corona Catalano-aragonesa, tot i que anteriorment, i des de Vic, ja s’havien donat senyals d’alerta. Les mesures eren molt contundents, tant per aquell que es desviava de l’ortodòxia o bé la protegia:

“Que se sàpiga que si alguna persona noble o plebeia descobreix en els nostres regnes algun heretge i el mata o bé el mutila o el desposseix dels seus béns o li causa qualsevol altre mal, no per això tindrà cap càstig: abans doncs, mereixerà la nostra gràcia”.

Font: Menéndez Pelayo, Marcelino. Historia de los heterodoxos españoles. Madrid, 1880.

Però això no aturà el desenvolupament dels moviments espirituals com els valdesos també coneguts com els Pobres de Lió o ensabatats, els del Lliure Esperit dels Guiller­mistes, els humilliati, els dulcinistes, els beguins, etc, etc…

L’establiment de la inquisició catalana serà aprovada pel papa sota el regnat de Jaume I i per indicació de Sant Ramon de Penyafort l’any 1232.

"Hereges son una manera de gente loca que se trabajan de escatimar las palabras de nuestro señor Jesucristo, et de les dar otro entendimiento contra aquel que los padres santos les dieron et que la eglesia de Roma cree et manda guardar. Onde pues que en el título ante deste fablamos de los moros, queremos aquí decir de los hereges: et mostrar por qué han asi nombre: et quántas maneras son dellos: et qué daño viene á los homes de su compaña: et quién los puede acusar: et ante quién: et qué pena merescen despues que les fuera probada la heregia".

Las Siete Partidas. Título XXVI. De los hereges. Pàg. 681.

“Si el tribunal de la fe no condemnava heretges o en condemnava molt pocs, volia dir que la societat era sana des del punt de vista de l’ortodòxia”.

Extret de El pagament dels inquisidors a la Corona d’Aragó durant els ss. XIII i XIV. Puig Oliver, de Jaume.

Confessió de Joan Teisseire de Tolosa:
“No soy hereje, pues tengo mujer y duermo con ella, tengo hijos y como carne, miento juro y soy un cristiano creyente; como es verdad, ¡que Dios me asista!

Extret de: La Cruzada contra el Grial. La tragedia del catarismo. Pàg. 189. Rahn, Otto.

Penes imposades:
Es podria considerar que la condemna de pel·legrinació forçosa podia ser una de les més lleus que es podien imposar a un heretge, si la comparem amb el murus strictum o la foguera. Els tribunals inquisitorials d’Occitània condemnaren als càtars, en cas de pel·legrinatge, a Roma, als Tres Reis de Colònia, a Sant Tomàs de Canterbury o a Compostel·la principalment.

"A los ojos de los fieles, cuya espiritualidad se volvía más exigente, la profundización de las desigualdades y la opulencia de la Iglesia constituían un doble escándalo que alimentaba un retorno a la pobreza evangélica. En este terreno habían proliferado las herejías populares (cátaros y valdenses). Sin embargo la Iglesia había superado esta terrible amenaza mediante la predicación (asegurada principalmente por las órdenes mendicantes) y la represión (cruzada puesta en marcha por la Inquisición a partir de 1223). Casi se había extirpado totalmente la herejía. En 1300 Europa sin ninguna duda era más católica que en 1200, incluso si, en contra de una Iglesia ya reducida a la defensiva, las crítica se multiplicaban y se manifestaba «el nacimiento de un espíritu laico."

Bois, Guy.



Etiquetes: septimània càtars bonshomes catarisme occitània consolamentum creients

Heretges i heretgies
Heretges i heretgies
Autor: 1

Ho vols compartir?

notes

• MIQUÈL DE NOSTRA DAMA I UNA PROFECIA CÀTARA
• LA COPA SANTA
TEORIA DELS SENTIMENTS MORALS
SOBRE ELS DINERS i SOBRE LA MANERA DE FER-LOS
Els estatuts secrets dels templers de Roncelin de Fos
LA CRISIS SILENCIOSA
EL VALOR DEL COMPROMÍS I DE LA RESPONSABILITAT. AVUI TAN ESCÀS
Fills de fang
SOBRE LA VERITAT. John Stuart Mill
El component misògam i l'amor romàntic
Sobre la inquisició
Els catalano-aragonesos tornen a ser titllats d'heretges
Els èxits del catarisme
Evolució del debat sobre l'ús i funció de l'art en el cristianisme
• Els pobladors de Mallorca
EL MAL EVITABLE
• LES PROFECIES DE JOAN DE JERUSALEM
• Intrepretant l'APOCALIPSI de Sant Joan
• HISTORIOGRAFIA DEL CATARISME A CATALUNYA
• ENTREVISTA A JORDI BIBIÀ DES DEL CAOC
• L'ORFISME: un interessant i vell antic substrat grec
• SOBRE ELS DRETS D'AUTOR DELS MEUS DIBUIXOS I IMATGES
• LA REINA PEUDOCA DE TOLOSA DE LLENGUADOC
• SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
LA POR I LA INCERTESA D’AQUESTS DIES
“LA BATALLA DEL RÍO NERETVA”: UNS ESCENARIS BOGOMILS
• Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
• Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
• MARIA DE MONTPELLER
• El catarisme a Itàlia
Altres corrents heterodoxos
• Què fa que el catarisme sigui vigent amb tanta força entre nosaltres?
Profecies, somnis i visions
ALTRES DADES HISTÒRIQUES
L'art i René Huygue
• Novel·listes en llengües romàniques, trobadors, contaires i joglars
Elogi de Jaume I
Franz Bardom
Max Weber, sobre el desencantament del món
Kepler
Dades sobre el catarisme a les terres de Lleida
Relacions occitano-catalanes
• RELIGIÓ, CREENCES I COSTUMS
De Carl Gustav Jung
Literatura i trobadors
Montaigne
Sobre l'amor. Teilhard de Chardin
Sobre les Influències del catarisme en l’art.
Una reflexió personal al voltant de la religió
El Complot de Bernat Deliciós per a deslliurar el Llenguadoc del domini francès
La tirania de la matèria i de la presó del cos amb W. Shakespeare
La transmigració de les ànimes en la gnosi
El catarisme als altres regnes medievals de la Península
El catarisme a la Corona Catalano-aragonesa
Desaparegueren els càtars?
Heretges i heretgies
El codi de la cavalleria
Relacions entre càtars, templers i hospitalers
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
El retorn de l'opus spicatum, com a símbol del triomf sobre l'heretgia. D'A. Deulofeu
Iconografia i simbologia