apunts/notes

El codi de la cavalleria



Any 2010

L'imaginari cavalleresc

Els antics 'milites' de la 1a edat feudal es convertiran en 'cavallers'. La institució de la cavalleria s'establirà vers el 1170. Per tal d'ingressar s'haurà de passar pel ritual d'investidura "adoubement" caracteritzat per unes noves normes de conducta, de combat (amb la llança especialment), els jocs cavallerescos (tornejos i justes) i una nova conducta amb l'altra sexe regulat per l'amor. La cort serà el nou espai de la civilització del s. XIII, adoptant-se aquestes noves formes de relacions socials.

I. Creuràs en tot el què t’ensenya la Santa Mare Església i observaràs tots els seus manaments.
II. Protegiràs a l’Església.
III. Respectaràs als dèbils i seràs el seu protector.
IV. Estimaràs al país on has nascut.
V. No et faràs enrera davant el teu enemic.
VI. Declararàs als infidels una guerra sense treva i sense quarter.
VII. Cumpliràs amb els teus deures feudals, sinó són contraris a la llei de Déu.
VIII. No diràs mentira; compliràs amb la paraula donada.
IX. Seràs lliberal i magnànim amb tots.
X. A tot arreu, i sempre, seràs el paladí de la Llei i del Be contra la injustícia i el mal.

(Resum de LEÓN GAUTIER. Grimberg, Carl. La Edad Media: El Choque entre dos mundos: Oriente y Occidente. Ediciones Daimon. Barcelona 1972).

"Tot ço que el prevere vest per cantar la missa ha alcuna significança qui es cové a son ofici. E car ofici de clergue e ofici de cavaller se covenen, per açò orde de cavalleria requer que tot ço qui és mester a cavaller a usar de son ofici haja alcuna significació per la qual sia significada la noblea de I’orde de cavalleria."

Ramon Llull, Llibre de l’orde de Cavalleria

De fet aquesta "conversió" cap a la cavalleria respondrà a una certa intenció pacificadora de la societat. Reconduir conductes les quals es nodriran de les creences religioses de l'Església, i que es convertiran a més a més de models de comportament, en transmissors de les esmentades creences a la societat. Evidentment, els aspirants a cavallers, provindran de les classes nobles amb mitjans per a permetre's aquesta costosa empresa. Els més humilds de la societat seran alliçonats per l'Església.

El moment àlgid de la cavalleria serà situat durant el periode feudal del s. XIII, que haurà de donar pas a una nova estructura social governada pel poder financer dels burgesos i pel dels estats.

L'ideal de la cavalleria

Qué és el que ens atrau d'aquest periode? Perqué la seva constant reinterpretació? Si féssim una enquesta a un grup de persones possiblement, tot i que apareguessin diferents maneres de veure-ho, obtindriem una imatge comuna, la d'una estética ben afernada en aquest imaginari col·lectiu. La figura d'un cavaller ben plantat, disciplinat i compromès amb una ètica i una moral. Quan no està lluitant contra el mal, sigui un altre cavaller desviat, un bàrbar o un serraí, festeja a les doncelles amb galantería, o les deslliura de les urpes d'un drac o d'altra bèstia medieval. L'estètica és clara. Rica i brillant armadura, bones armes, com l'espasa, la llança, l'escut i una bona montura, còmplice de les seves aventures, el cavall. Altre element força significatiu en el món animal per la noblesa que el caracteritza.

Però quin objectiu persegueix el cavaller? Millorar el món sota els preceptes del codi de la cavalleria, sotmesos aquests alhora a les lleis de l'Església. Posar ordre i justícia en un món tant desgavellat per les misèries humanes. Hi ha guerres bones i guerres dolentes. Les bones són aquelles que es fan en nom de Déu, les dolentes, les que fan els cristians contra altres cristians. El cavaller farà la seva guerra bona i particular, en solitari, la majoria de vegades lluny d'altres cavallers. Només es trobaran allà on mediran les seves forces per esbarjo i per prestigi, aquest espai a cavall entre festiu i competitiu seran les justes i els tornejos.

El cavaller es noble, virtuós, savi en les seves decisions i empreses, ple de coratge, piatós amb l'enemic i sobretot home de fe, doncs és per l'Església que sotmet les seves accions. Però no deixa de ser humà. En la literatura sobretot, també vacil·larà, s'omplirà de dubtes, perdrà la fe i la tornarà a recobrar, tot havent-se abandonat a la sol·litud de la forest, a l'exili del món, com els personatges cavallerescos de Chrètien. Serà només mitjançant el virtuossisme de la dama, o la trobada fortuita amb un eremita que retornarà al sí de l'Església i després d'haver sortit del pou, com Jesús, empendrà la seva vida amb cent vegades més força.

Serà model de comportament davant els altres, reflexe de les aspiracions més elevades que es visqueren en el món feudal. Ell és l'heroi romàntic dels somnis al que tots voldrien imitar i posar les seves esperances. Sense la dama perdria gran part de la seva raó de ser. Amb ella s'obre una nova etapa respecte a la reciprocitat amb el tracte, la qual sempre havia anat en detriment de la dona. La dama el posarà a prova, el sotmetrà als reptes més grans i serà la vara que medirà la seva vàlua. Tots dos maduraran junts, si més no en aquest món idealitzant, en el nostre imaginari. Gairebé adquiriran un estadi d'igualtat que feia temps estava oblidad, cadascún amb els seus valors, complementant-se en aquest nou escenari de la vida.

La seva figura encara es present, reelaborada i refossa com deia al principi. Potser encara cerquem aquest èxtasi de pau i de justícia que tanta falta ens fa, és un retorn aquella Edat d'Or que no va existir més que en els nostres somnis. Evidentment, des d'una òptica masculina sense menyspreuar les consignes d'Elionor d'Aquitània i de la seva filla Maria de Champagne.




Etiquetes: septimània càtars bonshomes catarisme occitània

El codi de la cavalleria
El codi de la cavalleria
Autor: 1
El codi de la cavalleria
El codi de la cavalleria
Autor: 1
El codi de la cavalleria
El codi de la cavalleria
Autor: 1
El codi de la cavalleria
El codi de la cavalleria
Autor: 1

Ho vols compartir?

notes

• MIQUÈL DE NOSTRA DAMA I UNA PROFECIA CÀTARA
• LA COPA SANTA
TEORIA DELS SENTIMENTS MORALS
SOBRE ELS DINERS i SOBRE LA MANERA DE FER-LOS
Els estatuts secrets dels templers de Roncelin de Fos
LA CRISIS SILENCIOSA
EL VALOR DEL COMPROMÍS I DE LA RESPONSABILITAT. AVUI TAN ESCÀS
Fills de fang
SOBRE LA VERITAT. John Stuart Mill
El component misògam i l'amor romàntic
Sobre la inquisició
Els catalano-aragonesos tornen a ser titllats d'heretges
Els èxits del catarisme
Evolució del debat sobre l'ús i funció de l'art en el cristianisme
• Els pobladors de Mallorca
EL MAL EVITABLE
• LES PROFECIES DE JOAN DE JERUSALEM
• Intrepretant l'APOCALIPSI de Sant Joan
• HISTORIOGRAFIA DEL CATARISME A CATALUNYA
• ENTREVISTA A JORDI BIBIÀ DES DEL CAOC
• L'ORFISME: un interessant i vell antic substrat grec
• SOBRE ELS DRETS D'AUTOR DELS MEUS DIBUIXOS I IMATGES
• LA REINA PEUDOCA DE TOLOSA DE LLENGUADOC
• SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
LA POR I LA INCERTESA D’AQUESTS DIES
“LA BATALLA DEL RÍO NERETVA”: UNS ESCENARIS BOGOMILS
• Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
• Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
• MARIA DE MONTPELLER
• El catarisme a Itàlia
Altres corrents heterodoxos
• Què fa que el catarisme sigui vigent amb tanta força entre nosaltres?
Profecies, somnis i visions
ALTRES DADES HISTÒRIQUES
L'art i René Huygue
• Novel·listes en llengües romàniques, trobadors, contaires i joglars
Elogi de Jaume I
Franz Bardom
Max Weber, sobre el desencantament del món
Kepler
Dades sobre el catarisme a les terres de Lleida
Relacions occitano-catalanes
• RELIGIÓ, CREENCES I COSTUMS
De Carl Gustav Jung
Literatura i trobadors
Montaigne
Sobre l'amor. Teilhard de Chardin
Sobre les Influències del catarisme en l’art.
Una reflexió personal al voltant de la religió
El Complot de Bernat Deliciós per a deslliurar el Llenguadoc del domini francès
La tirania de la matèria i de la presó del cos amb W. Shakespeare
La transmigració de les ànimes en la gnosi
El catarisme als altres regnes medievals de la Península
El catarisme a la Corona Catalano-aragonesa
Desaparegueren els càtars?
Heretges i heretgies
El codi de la cavalleria
Relacions entre càtars, templers i hospitalers
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
El retorn de l'opus spicatum, com a símbol del triomf sobre l'heretgia. D'A. Deulofeu
Iconografia i simbologia