notes

TEORIA DELS SENTIMENTS MORALS
 
Els estatuts secrets dels templers de Roncelin de Fos
 
La Copa Santa
 
Què fa que el catarisme sigui vigent amb tanta força entre nosaltres?
 
Fills de fang
 
EL MAL EVITABLE
 
LA CRISIS SILENCIOSA
 
Sobre la inquisició
 
EL VALOR DEL COMPROMÍS I DE LA RESPONSABILITAT. AVUI TAN ESCÀS
 
SOBRE LA VERITAT. John Stuart Mill
 
Religió, creences i costums catarisme
 
Dades sobre el catarisme a les terres de Lleida
 
Relacions entre càtars, templers i hospitalers
 
El codi de la cavalleria
 
El catarisme a la Corona Catalano-aragonesa
 
Relacions occitano-catalanes
 
El catarisme als altres regnes medievals de la Península
 
Iconografia i simbologia
 
El Complot de Bernat Deliciós per a deslliurar el Llenguadoc del domini francès
 
Novel·listes en llengües romàniques, trobadors, contaires i joglars
 
La transmigració de les ànimes en la gnosi
 
Els pobladors de Mallorca
 
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
 
Desaparegueren els càtars?
 
La tirania de la matèria i de la presó del cos amb W. Shakespeare
 
SOBRE ELS DINERS i SOBRE LA MANERA DE FER-LOS
 
Montaigne
 
Profecies, somnis i visions
 
El catarisme a Itàlia
 
El retorn de l'opus spicatum, com a símbol del triomf sobre l'heretgia. D'A. Deulofeu
 
Sobre l'amor. Teilhard de Chardin
 
L'art i René Huygue
 
Els catalano-aragonesos tornen a ser titllats d'heretges
 
De Carl Gustav Jung
 
Kepler
 
Heretges i heretgies
 
Franz Bardom
 
Sobre les Influències del catarisme en l’art.
 
Max Weber, sobre el desencantament del món
 
El component misògam i l'amor romàntic
 
Una reflexió personal al voltant de la religió
 
Evolució del debat sobre l'ús i funció de l'art en el cristianisme
 
Elogi de Jaume I
 
Altres corrents heterodoxos
 
Els èxits del catarisme
 

apunts / notes


<< Tornar    04.09.2010     versio per imprimir     

Relacions entre càtars, templers i hospitalers

Sempre s'ha dit que els templers es negaren a participar en la croada contra els càtars. De fet, penso jo que aquesta definició última "contra els càtars" és del tot enganyosa. Més ben aviat seria contra "Occitània i tota la seva gent". Doncs bé, els templers no prengueren part tot argumentant que no podien matar a altres cristians. Però sí prengueren part en el bàndol occitano-català. Els templers, entre d'altres batalles, acompanyaren al rei Pere a Muret. Com bé sabem, aquests es convertiren en garants i mestres del petit Jaume I i del seu cosí el comte de Provença. Això és força significatiu.

Prengueren part i lluitaren contra els francesos en la defensa d'Occitània. Com és el cas del templer, diplomàtic, trobador i després vescomte, Gui de Cavalhon (1200-1209) sota les ordres de Raimon VII de Tolosa. Altre trobador de nom Cadenet milità en l'orde de l'Hospital (M. de Riquer).

Hom sap que els templers només devien obediència al Sant Pare, però en aquest cas, es ben clar que desobeïren la seva voluntat. També és conegut que col·laboraren durant el setge de Montsegur, establint corredors per on els assetjats rebien ajut i avituallament.

Tenim notícies de què tant templers, com hospitalers, van oferir enterrament a gent que fou excomunicada. Com fou el cas d'excomunió que recaigué sobre els templers de St. Llorenç de les Arenes, per haver donat sepultura a excomunicats, com fou el cas de Dalmau de Creixell. I també, el de Pons Hug III, enterrat al mateix indret tot i la seva excomunicació. Així com els hospitalers del l’Alt Urgell, donaren sepultura a Arnau de Castellbò i a la seva filla Ermessenda, a la petita església de Santa Maria de Costoja. Amb això, aquestes ordres, aparentment intocables, sofriren igualment els designis de les excomunions. Sabem sobradament, que els templers tingueren un tracte de favor, com succeí també amb els jueus per part dels nostres monarques, amb llarguíssimes quantitats de privilegis, atencions i lleis del tot proteccionistes.


Compartir: Del.icio.us! Facebook! Google! Twitter La Tafanera Live! Yahoo!

Castell de la comanda de Gardeny. Lleida
Cliqueu a les imatges per ampliar-les
Detall escultòric de la porta d'ingrés de l'església templera de Sant Ataülf. Barcelona
Cliqueu a les imatges per ampliar-les
Castell templer de Miravet
Cliqueu a les imatges per ampliar-les
copyright © septimaniaedicions.com  ·  Sanaüja (Spain) ·  Realització: cdnet ·