notes

TEORIA DELS SENTIMENTS MORALS
 
Els estatuts secrets dels templers de Roncelin de Fos
 
La Copa Santa
 
Què fa que el catarisme sigui vigent amb tanta força entre nosaltres?
 
Fills de fang
 
EL MAL EVITABLE
 
LA CRISIS SILENCIOSA
 
Sobre la inquisició
 
EL VALOR DEL COMPROMÍS I DE LA RESPONSABILITAT. AVUI TAN ESCÀS
 
SOBRE LA VERITAT. John Stuart Mill
 
Religió, creences i costums catarisme
 
Dades sobre el catarisme a les terres de Lleida
 
Relacions entre càtars, templers i hospitalers
 
El codi de la cavalleria
 
El catarisme a la Corona Catalano-aragonesa
 
Relacions occitano-catalanes
 
El catarisme als altres regnes medievals de la Península
 
Iconografia i simbologia
 
El Complot de Bernat Deliciós per a deslliurar el Llenguadoc del domini francès
 
Novel·listes en llengües romàniques, trobadors, contaires i joglars
 
La transmigració de les ànimes en la gnosi
 
Els pobladors de Mallorca
 
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
 
Desaparegueren els càtars?
 
La tirania de la matèria i de la presó del cos amb W. Shakespeare
 
SOBRE ELS DINERS i SOBRE LA MANERA DE FER-LOS
 
Montaigne
 
Profecies, somnis i visions
 
El catarisme a Itàlia
 
El retorn de l'opus spicatum, com a símbol del triomf sobre l'heretgia. D'A. Deulofeu
 
Sobre l'amor. Teilhard de Chardin
 
L'art i René Huygue
 
Els catalano-aragonesos tornen a ser titllats d'heretges
 
De Carl Gustav Jung
 
Kepler
 
Heretges i heretgies
 
Franz Bardom
 
Sobre les Influències del catarisme en l’art.
 
Max Weber, sobre el desencantament del món
 
El component misògam i l'amor romàntic
 
Una reflexió personal al voltant de la religió
 
Evolució del debat sobre l'ús i funció de l'art en el cristianisme
 
Elogi de Jaume I
 
Altres corrents heterodoxos
 
Els èxits del catarisme
 

apunts / notes


<< Tornar    16.08.2010     versio per imprimir     

Iconografia i simbologia

Icones, símbols, marques i senyals
 
EL SANT GRAAL

Per J. M. Angebert, el Sant Graal representava la llibertat, mentre que la creu era el símbol de la submissió i de l'obediència.

La visió del Graal amb Chrétien de Troies a "El conte del Graal".

“Una donzella bella, gentil i ben agençada, que venia amb els patges, sostenia un graal entre les dues mans ... s’hi féu una claredat tan gran que les candeles perderen llur claror, com fan els estels quan es lleva el sol o la lluna ... El graal, que anava davant, era d’or polit; al graal i havia pedres precioses, de les més riques i de les més cares que siguin en mar i terra: aquelles del graal sobrepujaven totes les altres pedres”.

Wolfram d'Eschembach

De los trovadores en España: Estudio de lengua y poesía provenzal. Nota núm. 19, de la pàgina 26, on Milà i Fontanals, ens diu que se li atribueix a Wolfram —un autor meridional— l'esmentada versió mística del sant Graal.

Wolfram d'Eschembach autor del poema de Parcival dice que ha seguido, no á Chrétien de Troyes, sino á un provenzal llamado Kiot (Guiot, en provenzal Guionet) que ha escrito en frnacés las aventuras del héroe. Tal vez el minnesinger se valió de un nombre supuesto para justificar sus innovaciones ó tal vez se refiere á Guiot de Provins, como han conjeturado Fortoul y otros. Las cinco referencias al Parcival de los trovadores provenzales que reunió Fauriel, lo mismo pueden aplicarse (á juzgar por los análisis de Villermarqué y de henrich, donde solo hallamos á faltar la calificación de vermeil dada al caballero despojado por Parcival) al poema de Chrétien que al de Wolfram. El nombre de grazal, gradal, greal (vaso) no es exclusivo del provenzal. —Según nuestras crónicas los genoveses no quisieron de los despojos de Almería, en cuyo sitio tomaron parte, mas que un plato de esmeralda, que una historia antigua, citada por Sandoval, llama ascodilla y Carbonell el Grasser supoiéndose que era la fuente donde se sirvió el cordero pascual en la sagrada cena. Su descripción se halla en Monfar: condes de Urgell etc.

La manisola, un ritual càtar

Sembla ser que un dels rituals realitzats pels perfectes càtars era el de la manisola, pràctica que es realitzava mitjançant el Sagrat Calze per tal de proveïr-se d'aliment espiritual i físic.

La Mare de Déu de Solsona: una imatge “perseguida pels iconoclastes”

“La imatge de la Mare de Déu del Claustre és l'obra capital de l'escultura romànica europea i un exponent extraordinari entre de les verges medievals catalanes. La Verge és de pedra. Medeix metre cinc d'alçària i pesa uns 110 Kg. Representa la imatge asseguda en majestat sostenint el seu fill. Segons sembla s'atribueix a Gilabert [possiblement vinculat a algun taller
tolosà], pertany al segle XII, durant la construcció de la Catedral i el Claustre. Va ser feta per anar adossada a una columna que partia la llum d'un finestral de l'accés als claustres. Més tard va ser arrencada per posar-la a la veneració dels fidels. Amb l'arribada dels iconoclastes que travessaven els Pirineus, la imatge va ser amagada a l'interior del pou. Segons la llegenda, un nen jugant a pilota hi caigué a dins, en ser rescatat, amb vida, van trobar la imatge de la Mare de Déu”.
Font:http://claustre.bisbatsolsona.cat/frameClaustre.php

Compartir: Del.icio.us! Facebook! Google! Twitter La Tafanera Live! Yahoo!

Cliqueu a les imatges per ampliar-les
copyright © septimaniaedicions.com  ·  Sanaüja (Spain) ·  Realització: cdnet ·