notes

SOBRE ELS DRETS D'AUTOR DELS MEUS DIBUIXOS I IMATGES
 
SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
 
LA POR I LA INCERTESA D’AQUESTS DIES
 
Els èxits del catarisme
 
Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
 
MARIA DE MONTPELLER
 
Relacions occitano-catalanes
 
Els pobladors de Mallorca
 
La Copa Santa
 
EL VALOR DEL COMPROMÍS I DE LA RESPONSABILITAT. AVUI TAN ESCÀS
 
SOBRE LA VERITAT. John Stuart Mill
 
Sobre la inquisició
 
Els catalano-aragonesos tornen a ser titllats d'heretges
 
El catarisme a Itàlia
 
“LA BATALLA DEL RÍO NERETVA”: UNS ESCENARIS BOGOMILS
 
Altres corrents heterodoxos
 
Què fa que el catarisme sigui vigent amb tanta força entre nosaltres?
 
Sobre les Influències del catarisme en l’art.
 
Sobre l'amor. Teilhard de Chardin
 
El Complot de Bernat Deliciós per a deslliurar el Llenguadoc del domini francès
 
La tirania de la matèria i de la presó del cos amb W. Shakespeare
 
La transmigració de les ànimes en la gnosi
 
El catarisme als altres regnes medievals de la Península
 
El catarisme a la Corona Catalano-aragonesa
 
Desaparegueren els càtars?
 
Heretges i heretgies
 
El codi de la cavalleria
 
Relacions entre càtars, templers i hospitalers
 
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
 
El retorn de l'opus spicatum, com a símbol del triomf sobre l'heretgia. D'A. Deulofeu
 
Profecies, somnis i visions
 
Els estatuts secrets dels templers de Roncelin de Fos
 
Montaigne
 
LA CRISIS SILENCIOSA
 
L'art i René Huygue
 
Fills de fang
 
Novel·listes en llengües romàniques, trobadors, contaires i joglars
 
Elogi de Jaume I
 
Franz Bardom
 
El component misògam i l'amor romàntic
 
LA REINA PEUDOCA DE TOLOSA DE LLENGUADOC
 
Dades sobre el catarisme a les terres de Lleida
 
Evolució del debat sobre l'ús i funció de l'art en el cristianisme
 
Religió, creences i costums catarisme
 
De Carl Gustav Jung
 
Una reflexió personal al voltant de la religió
 
Iconografia i simbologia
 
SOBRE ELS DINERS i SOBRE LA MANERA DE FER-LOS
 
EL MAL EVITABLE
 
Max Weber, sobre el desencantament del món
 
Kepler
 
TEORIA DELS SENTIMENTS MORALS
 

apunts / notes


<< Tornar    04.05.2020     versio per imprimir     

SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ

Un sant montpellerí
 
Quan començà l'alarma a conseqüència de la pandèmia, vaig parlar amb una coneguda senyora del poble ja jubilada fa anys, que em comentà que anà a l'església a posar-li un ciri a Sant Roc. Em digué que es posà contenta en trobar-se'n dues més. Això era indicatiu de què l'advocació al sant, encara era vigent, i que com la seva funció principal era la de deslliurar-nos de la pesta i d'altres epidèmies, no fou aquesta senyora l'única en pensar-lo. El poble on visc, manté encara dempeus quatre dels tres antics portals medievals d'accés. La façana lateral de casa és just a sobre del carrer que duu el nom del Sant Montpellerí. A més a més, hi hagué una capelleta de la qual encara se'n conserva algun element ornamental. Tot i que el meu pare no era religiós, va encarregar fer un conjunt de rajoles policromades amb la imatge del sant que encara es conserva com el primer dia. Era habitual que a les entrades dels pobles, viles i ciutats, hi hagués una capelleta sota l'advocació del sant amb la funció que els deslliurés de la pesta i d'altres epidèmies. Com és el cas del Portal de Sant Roc, a la Plaça Nova on encara podem veure una imatge del sant.

L'advocació de Sant Roc fou i està força entesa en l'àrea de l'antiga Corona Catalana-aragonesa. La tradició ens diu que nasqué a Montpeller (que en aquells moments pertanyia al Regne de Mallorca), unes fonts diuen que això fou set anys després de la mort de Jaume I (1276), i d'altres, el 1295. Se'l representa com a un pelegrí, amb bordó, gaiata i amb un barret amb la petxina representativa. Ens mostra una nafra a la cama, en senyal de la pesta. I és acompanyat d'un gos que a voltes li llepa la nafra i d'altres que li ofereix un pa. També els acompanya un àngel. Sembla que provenia d'una família rica de Montpeller i, a la mort dels seus pares, donà tot el que posseïa als pobres (a tall de la vida de Sant Francesc), orde de la qual se'n va fer monjo en qualitat de pelegrí. El seu destí fou el pelegrinatge a Roma. Això fou en plena pesta europea de mitjans del s. XIV. En aquest pelegrinatge s'oferí a guarir a nombrosos malalts. En tornar de Roma cap a Occitània, emmalaltí i, per no encomanar a ningú, s'allotjà en una cova. Allà fou guarit miraculosament per un àngel i, diàriament, un gos el proveïa de pa. Algunes fonts diuen que trobà la mort en una presó de la seva terra al ser interpretat com un espia. D'altres, que s'instal·là al carrer de Sant Domènec de Barcelona.

Compartir: Del.icio.us! Facebook! Google! Twitter La Tafanera Live! Yahoo!

Cliqueu a les imatges per ampliar-les
Cliqueu a les imatges per ampliar-les
Cliqueu a les imatges per ampliar-les
Cliqueu a les imatges per ampliar-les
Cliqueu a les imatges per ampliar-les
Cliqueu a les imatges per ampliar-les
Cliqueu a les imatges per ampliar-les
Cliqueu a les imatges per ampliar-les Vols veure més fotos?
copyright © septimaniaedicions.com  ·  Sanaüja (Spain) ·  Realització: cdnet ·