notes

TEORIA DELS SENTIMENTS MORALS
 
Els estatuts secrets dels templers de Roncelin de Fos
 
La Copa Santa
 
Què fa que el catarisme sigui vigent amb tanta força entre nosaltres?
 
Fills de fang
 
EL MAL EVITABLE
 
LA CRISIS SILENCIOSA
 
Sobre la inquisició
 
EL VALOR DEL COMPROMÍS I DE LA RESPONSABILITAT. AVUI TAN ESCÀS
 
SOBRE LA VERITAT. John Stuart Mill
 
Religió, creences i costums catarisme
 
Dades sobre el catarisme a les terres de Lleida
 
Relacions entre càtars, templers i hospitalers
 
El codi de la cavalleria
 
El catarisme a la Corona Catalano-aragonesa
 
Relacions occitano-catalanes
 
El catarisme als altres regnes medievals de la Península
 
Iconografia i simbologia
 
El Complot de Bernat Deliciós per a deslliurar el Llenguadoc del domini francès
 
Novel·listes en llengües romàniques, trobadors, contaires i joglars
 
La transmigració de les ànimes en la gnosi
 
Els pobladors de Mallorca
 
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
 
Desaparegueren els càtars?
 
La tirania de la matèria i de la presó del cos amb W. Shakespeare
 
SOBRE ELS DINERS i SOBRE LA MANERA DE FER-LOS
 
Montaigne
 
Profecies, somnis i visions
 
El catarisme a Itàlia
 
El retorn de l'opus spicatum, com a símbol del triomf sobre l'heretgia. D'A. Deulofeu
 
Sobre l'amor. Teilhard de Chardin
 
L'art i René Huygue
 
Els catalano-aragonesos tornen a ser titllats d'heretges
 
De Carl Gustav Jung
 
Kepler
 
Heretges i heretgies
 
Franz Bardom
 
Sobre les Influències del catarisme en l’art.
 
Max Weber, sobre el desencantament del món
 
El component misògam i l'amor romàntic
 
Una reflexió personal al voltant de la religió
 
Evolució del debat sobre l'ús i funció de l'art en el cristianisme
 
Elogi de Jaume I
 
Altres corrents heterodoxos
 
Els èxits del catarisme
 

apunts / notes


<< Tornar    03.11.2014     versio per imprimir     

Els estatuts secrets dels templers de Roncelin de Fos

El perquè del rebuig de la creu, i d'altres coses, per part d'alguns templers. Probablement, una idea compartida amb els bonshomes.
 
Sabeu que Déu no fa distincions entre les persones, cristians, sarraïns, jueus, grecs, romans, francs o búlgars, perquè tot home que prega a Déu, se salva... Nosaltres venerem com Déu al Fill de Maria i de Josep, perquè ha estat sant, lliure de tot pecat i crucificat; però el fust de la Creu, el considerem com a signe de la bèstia de la què ens parla l'Apocalipsis.

Aquests són alguns dels inconfessables continguts d'aquests suposats estatuts secrets. Evidentment, en cas de ser certs, no havien de conèixer mai la llum, doncs comportaria, de manera immediata, la desaparició de l'Orde dels Cavallers del Temple. Secrets que estaven influenciats o induïts per la filosofia gnòstica, pel catarisme (que els foren contemporanis), per l'intercanvi i contacte amb els musulmans i també per les relacions amb el món judaic. Pel que sembla, mentre uns templers s'embarcaven a lluitar a Terra Santa, d'altres, i en el més absolut dels secrets, seguien i mantenien unes altres doctrines i ensenyances.

El 1780, el bisbe de Copenhaguen, descobrí en els arxius del Vaticà, un pergamí dividit en quatre parts. La part primera no eren altra cosa que una transcripció de la regla oficial. La segona i tercera part, són signades pel copista, qui era alhora procurador templer d'Anglaterra. Aquestes parts integren una trentena d'articles agrupats amb el títol: «Aquí comença el llibre del Baptisme de Foc o dels Estatuts secrets redactats pels Germans del Mestre Roncelinus». La quarta part s'intitula «Aquí comença la llista dels signes secrets que el Mestre Roncelinus ha reunit». Aquests manuscrits van desaparèixer fins que, gairebé cent anys després, un savi alemany, publica les tres últimes parts.

Els articles estaven ben lluny de l'ortodòxia, qüestionant, per exemple, la divinitat de Jesús, el politeisme de les tres grans religions, o la necessitat de què els integrants d'aquesta capa oculta del temple, tingués coneixements universitaris, com exigir els coneixements de les arts del trívium i del quadrívium. Recordem que es diu que Jacques de Molay, l'últim gran mestre de l'orde, tot i que ara ens sobt, no sabia escriure. També s'adverteix en aquests, el silenci absolut que s'havia de mantenir sobre aquests secrets i que sota cap pretext, no havien de ser mai desvetllats. Aquests i d'altres secrets i confessions, sovint s'han interpretat com a fantàstics, doncs en la seva majoria, sobretot pel que fa als templers empresonats per França, van ser obtinguts mitjançant la tortura. Però les confessions dels templers anglesos, els quals no conegueren aquest mètode, confirmaran que en l'orde hi havia dos tipus de recepcions de la regla. L'una, la primera, sense cap tipus més que guardar i ajustar-se a la regla oficial, i la segona, és difosa de manera secreta a un nombre reduït d'escollits.

Podria ser que negar l'existència de Jesús, tal com afirmaven els càtars, i escopir sobre el crucifix, entre d'altres, correspondria a aquesta pràctica secreta i tan gelosament guardada. Els càtars tampoc reconeixien el símbol de la creu, com la resta de gnòstics, i pel que sembla, en aquesta facció oculta de membres del temple, seguiren pensant el mateix al respecte. Primer, perquè posaven en dubte l'existència de Jesús i, després, el rebuig de la creu, donat a ser un símbol de tortura i sacrifici. Pel que sembla, Roncelin és l'autor d'aquests inconfessables articles i no menys escandalosos secrets que anaven contra tota ortodòxia i oficialitat religiosa. Evidentment, en la llista oficial dels mestres de l'orde, no n'hi ha cap anomenat Roncelin de Fos. Però el personatge sí que va existir. Fou un cavaller provençal que ingressà en el Temple en l'any 1281. Tot sembla indicar que hi havia una jerarquia paral·lela amb mestres i seguidors clandestins, que eren coneixedors i custodis d'aquests secrets.

Com ja sabem, aquestes pràctiques i doctrines, certes o no, seran emprades pels detractors dels templers, i en especial pel rei de França, amb la finalitat d'acabar amb l'orde. Cosa que aconseguí de la manera més repugnant i amb la complicitat forçada del papa. Sortosament, no tots els països seguiren el mateix mètode, però els templers, si més no oficialment, van dissoldre's o integrar-se en d'altres estaments religiosos. Càtars i templers, van tenir la mateixa fi, foguera i persecucions, en especial a França. Van estar propers i moltes vegades els uns integrats en els altres, secretament. Per alguna cosa, tot i desobeint l'ordre papal, els templers no participaren en la croada contra els càtars, sinó que fins i tot, van lluitar fent costat a la causa occitana i a la corona catalana, cosa que la majoria d'autors estrangers ometen per manca d'interès i per ignorància universal.

Font: Los templarios están entre nosotros.
Gérard de Séde




Compartir: Del.icio.us! Facebook! Google! Twitter La Tafanera Live! Yahoo!
septimania
copyright © septimaniaedicions.com  ·  Sanaüja (Spain) ·  Realització: cdnet ·