notes

TEORIA DELS SENTIMENTS MORALS
 
Els estatuts secrets dels templers de Roncelin de Fos
 
La Copa Santa
 
Què fa que el catarisme sigui vigent amb tanta força entre nosaltres?
 
Fills de fang
 
EL MAL EVITABLE
 
LA CRISIS SILENCIOSA
 
Sobre la inquisició
 
EL VALOR DEL COMPROMÍS I DE LA RESPONSABILITAT. AVUI TAN ESCÀS
 
SOBRE LA VERITAT. John Stuart Mill
 
Religió, creences i costums catarisme
 
Dades sobre el catarisme a les terres de Lleida
 
Relacions entre càtars, templers i hospitalers
 
El codi de la cavalleria
 
El catarisme a la Corona Catalano-aragonesa
 
Relacions occitano-catalanes
 
El catarisme als altres regnes medievals de la Península
 
Iconografia i simbologia
 
El Complot de Bernat Deliciós per a deslliurar el Llenguadoc del domini francès
 
Novel·listes en llengües romàniques, trobadors, contaires i joglars
 
La transmigració de les ànimes en la gnosi
 
Els pobladors de Mallorca
 
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
 
Desaparegueren els càtars?
 
La tirania de la matèria i de la presó del cos amb W. Shakespeare
 
SOBRE ELS DINERS i SOBRE LA MANERA DE FER-LOS
 
Montaigne
 
Profecies, somnis i visions
 
El catarisme a Itàlia
 
El retorn de l'opus spicatum, com a símbol del triomf sobre l'heretgia. D'A. Deulofeu
 
Sobre l'amor. Teilhard de Chardin
 
L'art i René Huygue
 
Els catalano-aragonesos tornen a ser titllats d'heretges
 
De Carl Gustav Jung
 
Kepler
 
Heretges i heretgies
 
Franz Bardom
 
Sobre les Influències del catarisme en l’art.
 
Max Weber, sobre el desencantament del món
 
El component misògam i l'amor romàntic
 
Una reflexió personal al voltant de la religió
 
Evolució del debat sobre l'ús i funció de l'art en el cristianisme
 
Elogi de Jaume I
 
Altres corrents heterodoxos
 
Els èxits del catarisme
 

apunts / notes


<< Tornar    21.01.2012     versio per imprimir     

Els catalano-aragonesos tornen a ser titllats d'heretges

En la invasió de Catalunya per França del 1285
 
Acusació de protegir a l’heretgia dels monarques catalans. A Pere el Catòlic recaigueren acusacions contemporànies al seu temps de que protegia als heretges. Pierre de Vaux-de-Cernay a la seva Historia Albigensis (escrita entre 1213-1218), recull les suposades paraules que li dirigí Montfort al monarca, on li diu que deixi de protegir als heretges. Aquesta sospita vers els nostres monarques de donar aixopluc al catarisme, continuà pesant sobre ells, i aquests prengueren respectives accions promulgant la seva persecució, com la que va fer Jaume I el 1226 i immediatament, el mateix comte Nunó Sanç, enviant una carta al rei de França. El 18-04-1241, el comte de Tolosa Raimon VII i Jaume I, convenen en un pacte perseguir l’heretgia i protegir a l’Església catòlica.

Frances, que de cor mon an par [Anònim]. Fragment

IX Frances, que de cor mon an par
devon forzar
e borgoingnon,
los patarins a Rom’anar,
e qui clamar
s’an d’Aragon
al gran foc seran menat pres,
com rason es,
e gitad’al ven los cenes;
e quan seran de vostr’obediensa
faran tal fin qu’al mar per lo sablon
s’aviaran, com l’arma a perdison.

A Los trovadores: historia literaria y textos, Volum 3 Per Martín de Riquer. Pàg. 340

Els francesos, que en valor no tenen par, han de forçar, juntament amb els borgonyons a que els patarins vagin a Roma; i els que s’acullin a Aragó, seran portats presos al gran foc, com és just, i esventades (aventadas) les seves cendres; i quan siguin sota la vostra obediència tindran tal fi que [els seus cossos] s’encaminaran al mar i a la platja, així com l’ànima a la perdició.

Com molt bé apuntava M. de Riquer en la seva nota, l’autor desconegut d’aquest vers titlla als catalans de «patarins», que era el nom que reberen els bogomils (Riquer, si no m’erro, diu que eren els valdesos).

Compartir: Del.icio.us! Facebook! Google! Twitter La Tafanera Live! Yahoo!
septimania
copyright © septimaniaedicions.com  ·  Sanaüja (Spain) ·  Realització: cdnet ·