notes

TEORIA DELS SENTIMENTS MORALS
 
Els estatuts secrets dels templers de Roncelin de Fos
 
La Copa Santa
 
Què fa que el catarisme sigui vigent amb tanta força entre nosaltres?
 
Fills de fang
 
EL MAL EVITABLE
 
LA CRISIS SILENCIOSA
 
Sobre la inquisició
 
EL VALOR DEL COMPROMÍS I DE LA RESPONSABILITAT. AVUI TAN ESCÀS
 
SOBRE LA VERITAT. John Stuart Mill
 
Religió, creences i costums catarisme
 
Dades sobre el catarisme a les terres de Lleida
 
Relacions entre càtars, templers i hospitalers
 
El codi de la cavalleria
 
El catarisme a la Corona Catalano-aragonesa
 
Relacions occitano-catalanes
 
El catarisme als altres regnes medievals de la Península
 
Iconografia i simbologia
 
El Complot de Bernat Deliciós per a deslliurar el Llenguadoc del domini francès
 
Novel·listes en llengües romàniques, trobadors, contaires i joglars
 
La transmigració de les ànimes en la gnosi
 
Els pobladors de Mallorca
 
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
 
Desaparegueren els càtars?
 
La tirania de la matèria i de la presó del cos amb W. Shakespeare
 
SOBRE ELS DINERS i SOBRE LA MANERA DE FER-LOS
 
Montaigne
 
Profecies, somnis i visions
 
El catarisme a Itàlia
 
El retorn de l'opus spicatum, com a símbol del triomf sobre l'heretgia. D'A. Deulofeu
 
Sobre l'amor. Teilhard de Chardin
 
L'art i René Huygue
 
Els catalano-aragonesos tornen a ser titllats d'heretges
 
De Carl Gustav Jung
 
Kepler
 
Heretges i heretgies
 
Franz Bardom
 
Sobre les Influències del catarisme en l’art.
 
Max Weber, sobre el desencantament del món
 
El component misògam i l'amor romàntic
 
Una reflexió personal al voltant de la religió
 
Evolució del debat sobre l'ús i funció de l'art en el cristianisme
 
Elogi de Jaume I
 
Altres corrents heterodoxos
 
Els èxits del catarisme
 

apunts / notes


<< Tornar    06.01.2012     versio per imprimir     

Els èxits del catarisme

ELS LLAÇOS DE SOLIDARITAT DES DELS PRINCIPIS FUNCIONALISTES DE LA RELIGIÓ
 
Durkheim* ens diu que el ritual religiós és una expressió d'unitat de la societat amb el què es confirmen i reafirmen els sentiments dels que depenen la solidaritat social i el propi orde. Les institucions religioses simbolitzen mitjançant els rituals, a sostenir les relacions socials. Atenent-nos això, m'atreveixo a llençar dues reflexions. La primera, a nivell d'acció, o d'implantació geogràfica que visqué la expansió del catarisme en les seves primeres manifestacions, que tot i no ser una religió permesa i, que després seria perseguida, ho tindria ben difícil, com la resta d'heretgies, al no ser una religió d'estat, sinó a exterminar. Davant això, aquesta estigmatització des de l'oficialitat, enfortiria més aquests llaços de solidaritat entre els heterodoxos, i més, en aquells indrets on les classes elevades i la noblesa, els donaria —com fou en el cas dels càtars— un suport ferm i obert.

"Constateu fins a quin punt totes aquestes paraules de Crist contradiuen la mala Església romana; perquè aquesta no és perseguida, ni pel bé ni per la justícia que hi vagués en ella; al contrari, és ella qui persegueix i dóna mort a aquell qui no vol consentir els seus pecats i les seves prevaricacions. No és expulsada de ciutat en ciutat, sinó que, al contrari, té poder sobre les ciutats, els burgs i les províncies, i resideix com una majestat en les pompes d'aquest món, i és temuda pels reis, els emperadors i els nobles. No és en absolut com una ovella enmig dels llops, sinó com els llops enmig d'un ramat de bens i de bocs; i fa tot el que pot per tal d'imposar el seu imperi als pagans, els jueus i els gentils; però sobretot, persegueix i dóna mort a la Santa Església de Crist [la dels bons homes], que pateix amb gran paciència, a semblança de l'ovella que no es defensa del llop."

FRAGMENT EXTRET DEL RITUAL OCCITÀ DE DUBLÍN


Una segona reflexió al voltant d'això i de l'expansió del catarisme en especial, és l'èxit que, tot i malgrat la distància i els impediments que des de Roma se'ls oferien, tingueren en el seu procés d'evangelització i difusió en gairebé tota Europa. Sobretot en la seva vessant més mediterrània. D'altra banda, seria bo també, l'estudi dels nostres càtars, amb els seus correligionaris balcànics (els bogomils) i la resta de maniqueus, més o menys propers amb el més fonamental al catarisme, de les altres vores mediterrànies més allunyades, com nord d'Àfrica, Àsia Menor, etc. És meritori doncs, que el catarisme obtingués la coneguda implantació, amb especial èxit a Occitània, sense comptar amb els sòlids canals que l'Església romana assegurava, lluny del patrocini de monarques i emperadors i dels oligarques medievals que s'havien compromès amb el papa per a perpetuar-se i legitimitzar el seu poder.

També serà objecte d'estudi, les relacions amb d'altres religions, tolerades (judaisme i islamisme, especialment), i en quina intensitats, en cas d'existir, s'expressaven aquests suposats llaços de solidaritat.

*David Émile Durkheim (1858-1917), jueu francès, a més d'antropòleg, fou un dels pares de la sociologia.

Your title here...


Compartir: Del.icio.us! Facebook! Google! Twitter La Tafanera Live! Yahoo!
septimania
copyright © septimaniaedicions.com  ·  Sanaüja (Spain) ·  Realització: cdnet ·