notes

TEORIA DELS SENTIMENTS MORALS
 
Els estatuts secrets dels templers de Roncelin de Fos
 
La Copa Santa
 
Què fa que el catarisme sigui vigent amb tanta força entre nosaltres?
 
Fills de fang
 
EL MAL EVITABLE
 
LA CRISIS SILENCIOSA
 
Sobre la inquisició
 
EL VALOR DEL COMPROMÍS I DE LA RESPONSABILITAT. AVUI TAN ESCÀS
 
SOBRE LA VERITAT. John Stuart Mill
 
Religió, creences i costums catarisme
 
Dades sobre el catarisme a les terres de Lleida
 
Relacions entre càtars, templers i hospitalers
 
El codi de la cavalleria
 
El catarisme a la Corona Catalano-aragonesa
 
Relacions occitano-catalanes
 
El catarisme als altres regnes medievals de la Península
 
Iconografia i simbologia
 
El Complot de Bernat Deliciós per a deslliurar el Llenguadoc del domini francès
 
Novel·listes en llengües romàniques, trobadors, contaires i joglars
 
La transmigració de les ànimes en la gnosi
 
Els pobladors de Mallorca
 
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
 
Desaparegueren els càtars?
 
La tirania de la matèria i de la presó del cos amb W. Shakespeare
 
SOBRE ELS DINERS i SOBRE LA MANERA DE FER-LOS
 
Montaigne
 
Profecies, somnis i visions
 
El catarisme a Itàlia
 
El retorn de l'opus spicatum, com a símbol del triomf sobre l'heretgia. D'A. Deulofeu
 
Sobre l'amor. Teilhard de Chardin
 
L'art i René Huygue
 
Els catalano-aragonesos tornen a ser titllats d'heretges
 
De Carl Gustav Jung
 
Kepler
 
Heretges i heretgies
 
Franz Bardom
 
Sobre les Influències del catarisme en l’art.
 
Max Weber, sobre el desencantament del món
 
El component misògam i l'amor romàntic
 
Una reflexió personal al voltant de la religió
 
Evolució del debat sobre l'ús i funció de l'art en el cristianisme
 
Elogi de Jaume I
 
Altres corrents heterodoxos
 
Els èxits del catarisme
 

apunts / notes


<< Tornar    01.01.2012     versio per imprimir     

El catarisme a Itàlia

Com és ben sabut, Itàlia també els conegué intensament i, més tard, com en el cas ibèric, els oferí refugi, fent-se notar en nombroses ciutats. La seva presència fou, després que a Occitània, més que notable.
 
Els càtars i Sant Francesc

"Desde el momento en que hay un hombre de plegaria, un hombre de Dios, desde que un hombre realiza la relación religiosa auténtica con Dios, otros hombres vienen y lo siguen: se forma una comunidad. Esto es lo que sucede muy pronto alrededor de Francisco. Muy pronto, porque el aire estaba como saturado de aspiraciones a la vida evangélica y a la pobreza. Cuando nace Francisco, hacía tres años que Valdo había pasado no lejos de Asís, durante su viaje a Roma, adonde iba a solicitar del Papa Alejandro III y del concilio de Letrán la aprobación de su propósito de vida evangélica. Los movimientos de evangelismo y pobreza, la aspiración a una verdadera conversión cristiana –aquello era la «Penitencia»–, ejercían por todas partes un atractivo extremadamente vivo. Los cátaros, francamente heréticos, eran numerosos en Italia al norte de Roma, y se encontraban a la cabeza del Común de Asís desde 1203. Pero la irradiación de Francisco explica por sí sola la calidad de los que fueron atraídos por él. El hermano Bernardo de Quintavalle y los otros primeros hermanos, de nombre inolvidable: Rufino, Maseo, Junípero, León, Iluminado, Pacífico... Es también Guillermo Divini, «el rey de los versos»: oye predicar a Francisco cuando él pensaba en algo totalmente distinto, se une a él después de su predicación y le suplica: «¡Hermano, llévame lejos de los hombres y entrégame a Dios!» (2 Cel 106; LM 4,9). Es el conde Rolando de Cattani (o de Chiusi), que dio el Alverna a Francisco, el que le decía después de un sermón: «Padre, deseo poder hablar un poco con vos de la salvación de mi alma» (Florecillas II, 1)".

http://www.franciscanos.org/selfran16/congar1.html

Compartir: Del.icio.us! Facebook! Google! Twitter La Tafanera Live! Yahoo!
copyright © septimaniaedicions.com  ·  Sanaüja (Spain) ·  Realització: cdnet ·