apunts/notes

• Què fa que el catarisme sigui vigent amb tanta força entre nosaltres?

---

<< Tornar

---

Any 2011

A molts de nosaltres ens sonen les paraules 'boom cátar' que des de fa temps s'ha emprat per a descriure el gran interès que ha despertat entre nosaltres. Potser no és la millor manera d'anomenar-ho, perqué de càtars n'hi ha més o menys els mateixos que hi havien abans. Però bé, n'és una d'elles. D'altra banda, aquest és un tema que hem anat descobrint entre tots progressivament. Els catalans, i aquest és un altre apartat d'estudi, ens ha tocat de ben aprop. No fa massa que hem descobert aquesta història, la dels fins no fa massa també anomenats molt de passada 'albigesos'. Aquells heretges als que no se'ls prestà massa atenció i que estaven embolcallats per les anomenades 'Guerres de religió' en la fosca 'França medieval', i dic fosca, perquè ha estat llarga la tradició de privar-li de llum a aquest interessantíssim periode.

Sens dubte ens continua atraient, es continua escribint i parlant. El component històric n'és un element per a nosaltres més proper i decissiu. Més enllà del Principat, els aragonesos són altres que també senten interès, seguits dels veïns hispànics pirinencs, fins a la resta de l'estat, sense, evidentment, compartir en sa majoria, la nostra afinitat històrica, cosa que no és del tot encertat, doncs en aquell període també els van conèixer i acollir, sobretot pel que fa al regne de Castella, com a immigrants, faydits i trobadors, tot i què amb menor intensitat. Com ja sabem, el component lingüístic, cultural i parentiu que compartiem occitans i catalans, fou una gran raó de pes perqué aquests es trobéssin bé a casa nostra.

Altre factor no menyspreuable en seguidors és l'esotèric. Aquest és al marge de les geografies i atrau a persones interessades de tot el món, que hi arriben a coneixer-los de manera diferent a nosaltres, venint per un altre camí adobat per les llegendes al voltant del Sant Graal i la seva tradició, el tresor i el castell de Montsegur i pel món dels misteris que enbolcalla el catarisme, el qual, a vegades s'ha transmès erròniament. Però penso que ara no ens toca jutjar la seva validesa. Contemplem-ho com un altre complement.

També el component religiós o espiritual que és més generós ja que no es compromet a cap doctrina o corrent en concret. El religiós, sincerament, no me l'imagino, tot i que tots haurem sentit campanes de l'existència de neocàtars o de grups que es confessen seguidors de l'Església de l'Amor. Tot i que no me l'imagini, no vol dir que no existeixi. A prop de Montsegur i no farà més de sis anys, em digueren que estaven disposats a tornar.

O bé, com ens digué en John Stuart Mill, a 'SOBRE LA LLIBERTAT' en el capítol II, Sobre la llibertat de pensament i de discussió:

'El vertader avantatge de la veritat consisteix en què, quan una opinió és vertadera, es pot extingir una vegada, dues o moltes, però amb el pas del temps hi haurà persones que la redescobriran'.


NOSALTRES, ELS HEREUS D'UN VELL SENTIMENT COMPARTIT

'Aquest país que va acollir una doctrina tan sovint acusada d'antisocial, va ser un incomparable exemple d'ordre, de llibertat i d'unió de classes. La capacitat de combinar entorns i tradicions diferents hi va produïr fruits únics i preciosos, tant pel que fa a la societat com al pensament. S'hi trobava aquell sentiment cívic intens que animà la Itàlia de l'edat mitjana, i s'hi trobava també una concepció de la subordinació semblant a la que T.E. Lawrence va trobar viva encara a Aràbia el 1917, semblant a la què, aportada probablement pels moros, va impregnar durant segles la vida espanyola'.

EL GENI D'OC
José J. de Olañeta, Editor. 2017 Barcelona
Pàg. 76

Etiquetes: septimània càtars bonshomes catarisme occitània John Stuart Mill