apunts/notes

Relacions occitano-catalanes



Any 2010

Simpaties i represàlies.
Confiscació de béns, penes, multes i càstigs contra els càtars i simpatitzants

Encara em trobo a sovint autors que postul·len que el sentiment occitano-català és un invent modern a resultes dels brots nacionalistes de la Renaixença i del Felibrisme. Residu d’aquest “pancatalanisme” nostre tant ferotge! Només cal documentar-se una mica per veure que no és així. Són nombrosos els testimonis de l’època on anuncien aquesta germanor, i per tant, aquesta teoria que menysprea aquest llunyà lligam és del tot falsa i manipul·ladora des de l’ignorància l’espanyolisme cavernari. Recullim aquí un fragment d’un vers que el trobadors Albert de Sisteron, composà el 1120:

Monges*, digat, segons vostra sciencia,
qual valon mais, Catalan o Francés:
e met de sai Guascuenha e Proença,
e Limozin, Alvern’e Vianés,
e met de lai la terra dels dos reis.

* Aquest era el nom de la seva dona
FONT: GEOGRAFIA DE CATALUNYA. Vol. II. pàg. 632. Editorial: AEDOS, 1968.

«Monges, digatz ! Segon vòstra consciéncia, quines son los que mai vàlon : los catalans o los franceses ? E vos cal metre deçà Gasconha e Provença, e Lemosin, Alvèrnhe e Vienés. E vos cal metre delà la tèrra dels dos reis.»

Li agraeixo profundament, aquesta traducció que el sr. Jacme Taupiac (a través del sr. Enric Garriga) em remeté en l’occità estàndart, la qual corrabora aquesta profunda germanor catalano-occitana en aquest llunyà periode medieval, a les primeries del s. XII, tot ben lluny del “romanticisme” de la Renaixença com alguns ens volen fer creure.

D'altra tipus d'exemples sobre les estretes relacions occitano-catalanes:

Al comerciant Bernat de Lleida se li confisquen els béns que té a la ciutat per motius d'heretgia, i a més a més, els que posseix a Besiers (Llenguadoc). Això ens dóna una idea de la magnitut i poder de les activitats comercials.

Un càtar narbonès tingué casa a Vallporrera (Tarragona), i rebé a sovint al càtar bergadà Arnau de Bretós en companyia de Guillem Català. Font: J. Ventura

Cal dir que els occitans, no havien renunciat en cap moment a què en Jaume i intervingués per a recuperar els seus domini i els dels seus vassalls occitans, tot i després el Tractat de Corbell. En Lluís Nicolau d’Olwer, en el seu treball Jaume I los trovadors provensals, es recull, a mode de testimoniatge, com durant el regnat de Jaume I, aquests li demanen al monarca que intervingui i aturi l'ocupació d'Occitània per França. Se li demana, anima, excita i prega, que prengui part (així també com al rei d'Anglaterra) i, a mesura de què passa el temps, se l'arriba a insultar de traició i d'haver-los abandonat a la sort dels ocupants del nord:

"Pera nosaltres Jaume I es lo prototipo, l'espill de cavaller, per a ells [els provençals] un traïdor que trenca sos juraments, assessina sos enemichs y no venja l'ultratge que a son pare inferí la creuada del Comte de Montfort; en nostre concepte fóu lo governant activíssim que no donant-se punt de repòs conquería reyalmes, firmava tractats, promulgava lleys... en llur concepte un home indolent que-s dexava arrebassar les terres y los dominis... per a ells era un covart, duent contra los serrahins les armes que devia esgrimir contra los francesos, tan sols perque sobre d'aquells era més fàcil la victoria".

Jaume I los trovadors provensals. Pàg. 390

Relacions entre el comtat d'Empúries, càtars i occitans:
Hug IV d’Empúries. El 1244 guerrejà al bisbe de Girona amb l’ajut de tropes occitanes, per l’etern motiu, d’unes propietats. De fet els bisbes gironins actuaven com a veritables senyors feudals, i recorrent a l’acció bél·lica quan els interessava. Curiosament, és l’any en què caurà Montsegur. Uns soldats catalans es lliuraren a la defensa d’un dels més emblemàtics refugis de l’església dels bonshomes, altres soldats occitans, combateren al costat del comte empordanès contra la mitra gironina. Sembla ser que, aquest contingent de soldats occitans, dels quals altres autors se’n refereixen com a tropes albigeses, trobaren refugi en terres comtals. I, paradoxalment també, els templers s’involucraren militarment amb el seu suport al comte emporità. No em negareu que resulta paradoxal…

Aquest comte fou excomunicat, juntament amb els seus nobles com foren els casos de Dalmau de Creixell, A. de Soler i Pons Egidi, per fer costat a la causa occitana.
Sabem que Bernat de Portella, lluità a Tolosa contra els croats.

Dalmau de Creixell, lluità a Muret al costat del nostre monarca. Donà suport en les guerrilles contra els invasors francesos, posant-se a les ordres del comte de Foix i del de Tolosa, cinc anys després de Muret (1218). Aquest mateix any, apareix per Lleida acompanyant el seguici del jove monarca, i també el 1219 per Girona. Aquest cavaller estigué a les ordres tant del pare com del fill.


Etiquetes: Lleida Narbona confiscació càtars Hug IV d'Empúries Dalmau de Creixell Empordà Dalmau de Creixell Montsegur Empúries càtars

Relacions occitano-catalanes
Relacions occitano-catalanes
Autor: Jordi Bibià
Relacions occitano-catalanes
Relacions occitano-catalanes
Relacions occitano-catalanes
Relacions occitano-catalanes
Autor: Jordi Bibià
Relacions occitano-catalanes
Relacions occitano-catalanes
Autor: Jordi Bibià
Relacions occitano-catalanes
Relacions occitano-catalanes
Autor: Jordi Bibià
Relacions occitano-catalanes
Relacions occitano-catalanes
Autor: Jordi Bibià
Relacions occitano-catalanes
Relacions occitano-catalanes
Autor: Jordi Bibià
Relacions occitano-catalanes
Relacions occitano-catalanes
Autor: Jordi Bibià
Relacions occitano-catalanes
Relacions occitano-catalanes
Autor: Jordi Bibià

Ho vols compartir?

notes

SOBRE ELS DRETS D'AUTOR DELS MEUS DIBUIXOS I IMATGES
SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
LA POR I LA INCERTESA D’AQUESTS DIES
Els èxits del catarisme
Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
MARIA DE MONTPELLER
Relacions occitano-catalanes
Els pobladors de Mallorca
La Copa Santa
EL VALOR DEL COMPROMÍS I DE LA RESPONSABILITAT. AVUI TAN ESCÀS
SOBRE LA VERITAT. John Stuart Mill
Sobre la inquisició
Els catalano-aragonesos tornen a ser titllats d'heretges
El catarisme a Itàlia
“LA BATALLA DEL RÍO NERETVA”: UNS ESCENARIS BOGOMILS
Altres corrents heterodoxos
Què fa que el catarisme sigui vigent amb tanta força entre nosaltres?
Sobre les Influències del catarisme en l’art.
Sobre l'amor. Teilhard de Chardin
El Complot de Bernat Deliciós per a deslliurar el Llenguadoc del domini francès
La tirania de la matèria i de la presó del cos amb W. Shakespeare
La transmigració de les ànimes en la gnosi
El catarisme als altres regnes medievals de la Península
El catarisme a la Corona Catalano-aragonesa
Desaparegueren els càtars?
Heretges i heretgies
El codi de la cavalleria
Relacions entre càtars, templers i hospitalers
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
El retorn de l'opus spicatum, com a símbol del triomf sobre l'heretgia. D'A. Deulofeu
Profecies, somnis i visions
Els estatuts secrets dels templers de Roncelin de Fos
Montaigne
LA CRISIS SILENCIOSA
L'art i René Huygue
Fills de fang
Novel·listes en llengües romàniques, trobadors, contaires i joglars
Elogi de Jaume I
Franz Bardom
El component misògam i l'amor romàntic
LA REINA PEUDOCA DE TOLOSA DE LLENGUADOC
Dades sobre el catarisme a les terres de Lleida
Evolució del debat sobre l'ús i funció de l'art en el cristianisme
Religió, creences i costums catarisme
De Carl Gustav Jung
Una reflexió personal al voltant de la religió
Iconografia i simbologia
SOBRE ELS DINERS i SOBRE LA MANERA DE FER-LOS
EL MAL EVITABLE
Max Weber, sobre el desencantament del món
Kepler
TEORIA DELS SENTIMENTS MORALS