apunts/notes

UNA ORACIÓ CATALANA DEL S. XIV AVALADA PER L’ÈXIT A LA BATALLA DE LAUCAN DEL COMTE GASTÓ DE FEBUS

---

<< Tornar

---

Any 2024

Un poderós descendent de l’heterodòxia càtara dels Pirineus.

Sovint molts creients, fos per fe o superstició portaven a sobre oracions escrites en trocets de pergamí. En un món on per motius diversos els perills eren constants, es creia que d’aquesta manera se'n deslliurarien. Els que portessin o recitessin aquesta oració no moririen per les causes descrites tal com en els casos de les oracions d’aquest llibre “Oración contra rayos, piedras, huracán y tempestad aunque sean por maleficio” pàg. 28, “Oración para librarse de los enemigos y la operación que se debe hacer”, etc. Oracions que pretenien lliurar a la persona no només dels desastres naturals, sinó dels efectes de la guerra, dels parts, de les malalties… d’un reguitzell de desgràcies que eren sempre presents des de temps antics.

A la pàgina 31 de “Tesoro de oraciones”, tenim l’exmple d’una oració que li fou enviada a Carlemany la qual diu el següent: “Si vos creéis firmemente y sin ninguna duda, cada día que digáis la oración en vuestro retiro ó recogimiento con devoción, y la llevareis con vos con respeto, sea en la guerra, sea en el mar ó en cualquier parte que os encontréis, ninguno de vuestros enemigos tendrá poder sobre vos; seréis invencible, y ganaréis facilmente las batallas, os libraréis de los más grandes peligros, enfermedades y desgracias en nombre de nuestro Señor Jesucristo. Amén”.

Ferran de Segarra a primers del s. XX ens recorda l’existència d’un petit còdex en forma de breviari que conté diversos salms, lletanies, pregàries i altres que són datats a la segona meitat del s. XIV. Un d’ells, és en llatí la qual encapçala una oració en català. Aquest petit còdex, ens diu l’autor, fou trobat al priorat de Santa Anna. És de suposar que fa referència al de l’església de Santa Anna de Barcelona.

Oració primera:
“Com haura rebut lo sant cors precios de ihesucrist faciali gracies.
Gracies humils fas a tu senyor meu qui perla tua sobrahabundant gracia e no per merits mens has uolgut sadolar mi molt indigne e miserable peccador del molt sant e sagrat e precios cors de ihesucrist fill teu e senyor nostre, e prech senyor humilment que aquesta comunio e recepoio daquest sagrat e precios cors ordonada a nostra salut no sia a mi per los meus grans e molts peccats a obligacio e pena, mas sia a mi ajuda de aconseguir uenia e peido de tots los meus peccats e de hauer saluacio. E sia encara a mi buydament e correccio dels meus uicis e destructio complida de cobeiances desordenades e de inclinations desordenades e de inclinacions carnals e uanes, sia a mi crexement e perfeccio de caritat e de humilitat e de paciencia, de castedat e de obediencia e de totes uirtuts e de tota santedat. Sia encara a mi senyor meu ferma defensio contra los aguayts dels meus enemichs uisibles e inuisibles e complit e acabat repos de tots los meus mouiments, anxi carnals com spirituals e ferma creença e final confiançe en tu senyor meu ihesucrist, qui es deu e hom en trinitat de persona. E prech te senyor mau quct placia per la tua sansta pietat quem faces uenir mi indigne e miserable peccador al couuit meravellos e in extimahle ,
de la gloria celestial tua, en lo qual conuit tu senyor meu es als teus sants uera lum complit sadolament acabada e perfeta alagria, plena beneuuyrance e goix qui no haura fi, ans durara eternalment, ferasho a mi sit plaura. Tu qui uius e regnes ab deu lo pare, e ab lo sant sperit en per tots temps. Amen”.

Segons sembla aquesta oració la portava el comte de Foix, Gastó III i X de Bearn anomenat de Febus, en la seva lluita contra l’Armanyac Joan I (qui comptava amb el recolçament de França, ja que fou nomenat, a més, tinent del rei francès al Llenguadoc) i amb el suport de tots els seus partidaris pel domini del Bearn. Aquests últims —tot i la seva superioritat—, van ser vençuts en l’any 1362 a Launac, molt a prop de Tolosa, després una batalla força cruenta. Els més destacats van ser fets presoners pel de Foix. F. Segarra ens transcriu de la “Història general del Languedoc” que entre els presoners més distingits hi havia Pere Raimond, comte de Cominges, Guillem IV, comte de Montlezun (o Pardiac), el Senyor d’Albret (Gascunya) [nota 1] i dos dels seus germans, el Senyor de Terrida i el Senyor de Barbasan (Gascunya), a més de noucents-presoners. Pel seu rescat, el de Foix demanà unes quantitats d’or desmesurades, obtenint d’aquesta manera una gran riquesa. Només pel rescat de Joan I d’Armanyac es van demanar més de 300.000 florins i, per la resta —tenint en compte els registres supervivents—, es cobraren més de 600.000 florins d’or, més de dues tones d’aquest metall. Aquesta victòria li permeté al de Foix assegurar la seva supremacia militar i financera en aquella part dels Pirineus [Nota 2].

Oració segona on es fa esment del comte de Foix com a “fox”.

“Aquestes paraules dauall scrites han aytal uirtut que tota persona qui absi scrites aportara, en batalla uencut ne oobrat no sera, ni seti enemich noure no li pora, cosa es prouada per lo compta de fox qui per uirtut de nostre senyor deus, e de aquestes sanctes paraules hac uictoria en totes batalles hon fo, e pres lo cornpte dc armanyach, e molts daltres comptes e capitans, e jarnes noy poch esser nencut ne cobrietl1 ni daltres molts qui les portarenen inoltes batalles, e iames noy poguereu esver uençuts e son aquestes quiv seguexen”.

El ressò del seu triomf fou tan gran que manà celebrar annualment l’aniversari de la batalla en tots els seus territoris. És lògic doncs pensar que aquest èxit aclaparador tingués un ressó extraordinari, tal com es mereixeria Carlemany o qualsevol altre emperador o rei, fent en aquest cas al de Foix mereixedor de menció en la segona part de la present oració en català fent esmena directa al comte de Foix Gastó de Febus.

Nota 1: Aquests havien participat en la croada contra els càtars. Després en la de la Guerra dels Cent Anys, fent costat als reis anglesos i definitivament, passant-se al bàndol francès. Més tard, quatre d’aquests descendents, assoliran la figura de rei als trons de Navarra i França.
Nota 2: https://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Launac
Fonts consultades:
https://raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/view/201734/275987
https://www.bondia.ad/opinio/els-nostres-princeps-guerrers
https://lemagazinedesseries.com/historique/gaston-phebus-avec-jean-claude-drouot-la-serie/

Etiquetes: septimània càtars bonshomes catarisme occitània Foix Andorra Lleó dels Pirineus càtars càtar oració Laucan Carlemany Albret Gastó de Febus Tesoro de oraciones Santa Anna Barcelona Bearn