notes

TEORIA DELS SENTIMENTS MORALS
 
Els estatuts secrets dels templers de Roncelin de Fos
 
La Copa Santa
 
Què fa que el catarisme sigui vigent amb tanta força entre nosaltres?
 
Fills de fang
 
EL MAL EVITABLE
 
LA CRISIS SILENCIOSA
 
Sobre la inquisició
 
EL VALOR DEL COMPROMÍS I DE LA RESPONSABILITAT. AVUI TAN ESCÀS
 
SOBRE LA VERITAT. John Stuart Mill
 
Religió, creences i costums catarisme
 
Dades sobre el catarisme a les terres de Lleida
 
Relacions entre càtars, templers i hospitalers
 
El codi de la cavalleria
 
El catarisme a la Corona Catalano-aragonesa
 
Relacions occitano-catalanes
 
El catarisme als altres regnes medievals de la Península
 
Iconografia i simbologia
 
El Complot de Bernat Deliciós per a deslliurar el Llenguadoc del domini francès
 
Novel·listes en llengües romàniques, trobadors, contaires i joglars
 
La transmigració de les ànimes en la gnosi
 
Els pobladors de Mallorca
 
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
 
Desaparegueren els càtars?
 
La tirania de la matèria i de la presó del cos amb W. Shakespeare
 
SOBRE ELS DINERS i SOBRE LA MANERA DE FER-LOS
 
Montaigne
 
Profecies, somnis i visions
 
El catarisme a Itàlia
 
El retorn de l'opus spicatum, com a símbol del triomf sobre l'heretgia. D'A. Deulofeu
 
Sobre l'amor. Teilhard de Chardin
 
L'art i René Huygue
 
Els catalano-aragonesos tornen a ser titllats d'heretges
 
De Carl Gustav Jung
 
Kepler
 
Heretges i heretgies
 
Franz Bardom
 
Sobre les Influències del catarisme en l’art.
 
Max Weber, sobre el desencantament del món
 
El component misògam i l'amor romàntic
 
Una reflexió personal al voltant de la religió
 
Evolució del debat sobre l'ús i funció de l'art en el cristianisme
 
Elogi de Jaume I
 
Altres corrents heterodoxos
 
Els èxits del catarisme
 

apunts / notes


<< Tornar    05.09.2010     versio per imprimir     

El catarisme als altres regnes medievals de la Península

També tenim constància de la presència de càtars a la resta de la Península com són la banda pirinenca de l'Aragó i Navarra, a les poblacions de Jaca, Estella, Pamplona. També a la part burgalesa del camí de Sant Jaume i a Lleó, ciutat aquesta on el catarisme tingué una presència ben notable sobretot durant el període comprès entre el 1202-1235. Presència advertida per Lucas de Tuy, un catarisme clarament vinculat a l’occità, el qual fou detectat en cercles reduïts de “francos y traficantes” (o sigui, occitans i mercaders).

A De los trovadores en España: Estudio de lengua y poesía provenzal, de Manuel Milà i Fontanals, pàg. 141 de l’any 1861, ens diu el següent sobre el rei Pere el Catòlic:

"Una mala estrella llevaba de continuo al rey de Aragón á las comarcas del mediodía de Francia. habíalas invadido el ejército cruzado contra los hereges que se apoderó en 1209 de Beziers y cercaba ya á Carcasona. D. Pedro, que habia combatido á los sectarios en el castillo de Escurra, que les habia conminado con terribles penas y habia asistido á un concilio celebrado en Carcasona, pero por otra parte emparentado con el conde de Tolosa y el de Fóx y señor soberano de varios territorios transpirenaicos, se interesó á favor de sus deudos y miró con malos ojos la preponderancia de Simon de Montforte. Interpuso su mediación, pero sus deseos, aunque muy bien acogidos por el Sumo Pontífice, no tuvieron buen éxito por falta de buena disposición en ambas partes beligerantes. Finalmente desoyendo las súplicas de sus vasallos y las amonestaciones del Papa se declaró abiertamente por el conde de Tolosa".

Suposo que el nostre insigne personatge, en Milà i Fontanals, es refereix al ara llogarret d’Ezkurra, a Navarra. Encara no a seixanta kilòmetres de Pamplona, lloc on és provada l’existència de càtars, juntament amb Estella i altres indrets. No he trobat cap referència més sobre aquest fet, el qual confio en què si ens ho deixa palès en Milà i Fontanals, és cert. Seria doncs, tot i ser la notícia compilada el 1861, la primera on es constata l’enfrontament del monarca amb els càtars. La zona d’Escurra sembla ser molt interessant, amb unes particularitats a nivell fronterer, natural i de recursos, molt propícies a l’assentament de gent vinguda d’Occitània, i en aquest cas de la Gascunya, amb la qual Navarra tingué una elevadíssima connexió al llarg dels anys.

A Castella, molts d’aquests també trobaren refugi a la cort del cunyat de Jaume I el Conqueridor, em refereixo a Alfons X el Savi. Altra vegada, en Víctor Balaguer ens diu que a Avinyó trobà un manuscrit del s. XIV en el qual s’explicava que el monarca castellà donà un poble franc per a refugi de poetes occitans. El trobador Aimerich de Peguilhà s’hi acullí, donat a qué fou acusat d’heretgia, així com d’altres poetes partidaris de la causa occitana com Bertran Carbonell, Bartolomé Giorgi, Bertran de Rovenhac, Bertran de Born (i fill), i el nostre català, Guillem de Bergadà, entre molts d’altres. La ciutat de Toledo també n’acullí.

També s'ha especulat sobre l'estada de càtars a Ronda, a Màlaga, però això encara està pendent de confirmar, i seria possiblement, més tardà.

Compartir: Del.icio.us! Facebook! Google! Twitter La Tafanera Live! Yahoo!
septimania
copyright © septimaniaedicions.com  ·  Sanaüja (Spain) ·  Realització: cdnet ·