Àlbums de fotos catarisme
Agde
Agde és una ciutat llenguadociana amb un port siuat a l'encreuament del canal del Migdia amb l'Érol. Haig de confessar que no tenia previst visitar-la, però tot venint de Séte, la llum, el mar, i la silueta del que prometia ser un bella ciutat carregada d'història, em va obligar a fer un cop de volant. Primerament vaig arribar a la ciutat, que encara conserva alguna bona part de les seves muralles. El casc antic és impressionant, ben cuidat i elegant. L'arquitectura civil destaca per la seva harmonia de formes, amb velles finestres, fantàstics portals i sorprenents racons amagats. És com una ciutat esculpida d'una sola peça i per la mateixa mà. La catedral fortificada de Saint Étien és una compacta mole de pedra negra, com la que s'emprà en la resta de cases antigues del poble. Marco Polo la batejà com la "Perla negra de la Mediterrània". Cal dir també, que sembla ser que tingué més d'un personatge famós dintre de la història de la pirateria.
A uns 5 km del centre històric, està Cap d'Agde, ja més enfocat de cara al turisme, amb el seu far, on desguaça l'Érol a les salades aigües de la Mediterrània. La història d'Agde es remunta ben bé uns 2600 anys: primer, conegué el pas dels grecs massolites; el dels romans, que la batejaren amb el nom d'Agatha, formant part de la Septimània. Fou bisbat a partir del s. V amb el domini visigot. A les primeries del s. VI caigué sota poder dels francs, després, fou possessió àrab en el període comprès del 720 al 752. Després fou lliurada als carolingis, creant-se el comtat d'Agde en temps de Bernat de Gòtia (825), que fou alhora comte de Barcelona i del Rosselló. Quedà unida al vescomtat de Besiers i dels del 1129 al de Nimes. La vila fou presa per Simó de Montfort, i després, cedida per part del seu fill, al regne de França. Finalment, el jove vescomte Ramon Trencavell va haver de cedir els seus drets al rei de França, i el mateix va haver de fer, definitivament, Jaume I en el Tractat de Corbell (1258). Adge fou presa i novament fortificada pels protestants.
7.9.2014 -
Plànol de Cap d'Adge de principis del s. XIX
6.10.2009 -
Vista de la catedral d'Agde des de l'inici del pont de l'Érol. L'origen del primer temple és datat entre els anys 848 i 872.
Jordi Bibià
6.10.2009 -
Altra imatge des de l'Érol, on un cop més destaca la seva imponent torre-campanar de 35 m d'alçada del s. XIII, una torre ben be castellera. L'edifici annex —el qual presenta una façana clara— i que està edificat paral·lelament al riu, fou bastit en el s. XII amb funció residencial pels bisbes, funció que estigué en vigor fins el 1760. Ara forma part de les instal·lacions de l'hotel de la Galiote.
Jordi Bibià
6.10.2009 -
La seva fesonomia en aquesta vessant, ens recorda moltíssim una certa intenció entre la solemnitat i la fortificació. Imatge des del Quai du Chapitre. Cal dir que la ciutat caigué en mans de Simó de Montfort i del seu fill. El 1226 fou fagocitada per la depredadora maquinària francesa d'aleshores.
Jordi Bibià
6.10.2009 -
Un aspecte més de Saint Etiénne des de la seva façana que dóna a l'Érol, que segurament tenia la funció de moll fluvial.
Jordi Bibià
6.10.2009 -
L'accés al temple és discret, sembla ser que hagi estat fet en una decissió d'última hora! Òstres, per on entrarem ara?
Jordi Bibià
6.10.2009 -
Com podem observar, manté més elements propis de l'arquitectura castellera que no pas d'una catedral. Tot i ser fortificada en el s. XII, seria un bon refugi pels habitants quan la vila es veia amenaçada des del mar o per terra.
Jordi Bibià
6.10.2009 -
El crismó a la llinda de la porta d'accés del darrera de la catedral.
Jordi Bibià
6.10.2009 -
La pesca a l'encesa: amb llums per a poder treballar a la nit.
Jordi Bibià
6.10.2009 -
Un dels capitells romànics a la porta d'accés des de l'Érol.
Jordi Bibià
6.10.2009 - Cripta de Sant Etiénne
Altar localitzat a la vella cripta del temple, amb una curiosa iconografia ben lluny del que estem acostumats a veure habitualment. L'altar fou reutilitzat coma tomba d'un màrtir.
Jordi Bibià
6.10.2009 - Interior de l'església de Sant Etiénne
Jordi Bibià
10.8.2010 -
OC!!!
Jordi Bibià
6.10.2009 -
Anphitrite. Deese de la mer.
Jordi Bibià
6.10.2009 -
Jordi Bibià
6.10.2009 - Les remparts
Muralles a l'entrada d'Agde. A l'entrada de la plaça de la Belle Agathoise. Aquestes muralles són d'origen medieval, i foren bastides al s. XII per ordre del bisbe Guillem que volgué emmurallar la ciutat, seguint l'antic traçat que ja van iniciar els grecs. Es tractava doncs d'una vila closa amb els seus portals d'accés.
Jordi Bibià
6.10.2009 -
Jordi Bibià
6.10.2009 -
Bandes desinées. Al menys a l'altra vessant dels Pirineus, l'ofici de dibuixant de còmic (historieta gràfica) i d'il·lustrador és una professió, no com a casa nostra que és una activitat precària i del tot marginal (bé per la majoria).
Jordi Bibià
6.10.2009 -
L'escut d'Agde figura en moltes de les cases antigues de la vila. Em recorda moltíssim al del comtat d'Empúries. Iconogràficament, en aquest cas, la clara vocació marinera és ben palesa.
Jordi Bibià
6.10.2009 - Moll de l'Érol
Un dels nombrosos vaixells que amarren al moll.
Jordi Bibià
6.10.2009 -
Singulars façanes de ficció.
Jordi Bibià
6.10.2009 -
Agde és ple de velles portes de pedra. Aquesta sembla esbarallar-se per fer-se com sigui amb l'accés d'aquest edifici.
Jordi Bibià
6.10.2009 - En un restaurant flotant de l'Érol
Els cargols de mar obligats! El menjar és bo, així com l'atenció al client, i el preu està força bé!
Jordi Bibià
6.10.2009 -
Tot i els actuals condicionaments en les vivendes, les traces de les antigues arquitectures encara prevaleixen de manera valenta.
Jordi Bibià
6.10.2009 - Església de Sant Andreu
Del s. XVI.
Jordi Bibià
6.10.2009 - Centre històric d'Agde
Cap al cole!
Jordi Bibià
6.10.2009 - Riu Érol
Passeig en barca d'una família feliç.
Jordi Bibià
6.10.2009 -
La retol·lació dels carrers en occità i francès, a sovint no coincideixen a l'hora de posar el nom. Pel que veig és freqüent en la majoria de les poblacions occitanes.
Jordi Bibià
6.10.2009 -
Diverses reivindicacions i orgulls de diferents indrets d'Occitània. La veritat és que feia temps que no en veia tants, i no m'ho esperava d'aquesta zona del Llenguadoc. Si més no, encara mantenen els símbols. L'idioma en canvi, ja és una altra cosa.
Jordi Bibià
6.10.2009 -
A per una postal!
Jordi Bibià
6.10.2009 -
El tarot dels càtars!!! Qui menja sopes se les pensa totes!
Jordi Bibià
6.10.2009 -
Museon agatenc. Fougau de l'Escolo dau Sarret. Pendent de visitar
Jordi Bibià
6.10.2009 -
Les majestuoses escales són freqüents en la vella arquitectura civil d'Agde
Jordi Bibià
6.10.2009 - Les Remparts
Aquest escut és localitzat en un dels murs principals encara presents que tancaven l'antiga població. Els protestants el posaren en aquest indret en prendre la ciutat a mitjans del s. XVI.
Jordi Bibià
6.10.2009 - Cap d'Agde
El far solitari sempre pendent de les ones que embesteixen l'escullera, indret on es barregen les dues aigues.
Jordi Bibià
6.10.2009 - Cap d'Agde
Aquest és l'espigó de Cap d'Agde que acomiada l'Érol a la Mediterrània.
Jordi Bibià
6.10.2009 - Cap d'Agde
El retorn als origens...
Jordi Bibià