Montpeller

Una de les millors ciutats del món, segons digué Jaume I.

Diverses imatges de la ciutat natal de Jaume I del viatge realitzat els dies 2,3 i 4 d'octubre del 2009. Montpeller és una ciutat molt acollidora. Gaudeix d'un impressionant nucli històric ben cuidat, i la zona moderna no és menys atractiva. Els preus són bastants acceptables, i en general, el tracte al visitant és molt bo. Una visita altament recomanable!

El casament de Pere I (el Catòlic) amb Maria de Montpeller, el 1204, vinculà la història de la ciutat al llarg d'un segle i mig amb el casal de Barcelona. Tot i això, els lligams amb Catalunya eren ben intensos, i els seus senyors, els Guillem de Montpeller, sovintejaven la cort catalana, acompanyant a sovint els monarques. Amb la seva col·laboració, es prengueren Tortosa i més tard Mallorca, entre d'altres. Les relacions havien estat sempre molt bones i cordials. Malauradament, la ciutat passà a mans franceses quan Jaume III, desposseït de Mallorca i del Rosselló pel seu germà, es vengué la ciutat al rei de França en l'any 1348. Cal dir que Pere, el monarca català, acceptà el trist tracte, a canvi dels dos últims terminis que havien de ser pel rei francès. Aquests dos últims reis, tant el català com el de Mallorca, quedaren ben retratats amb el destí que donaren a la ciutat natal del seu besavi.

Montpeller gaudí d'una muralla amb més de vint-i-cinc torres quadrades, de les quals només en resta una, La Torre dels Pins, amb un parell de plaques dedicades a Jaume I i als reis de Mallorca. El seu port més immediat era el de Llates, i era a una hora de camí de la ciutat. En el casc antic, encara perduren els noms dels carrers amb nombroses referències gremials pròpies d'aquell passat.

Fou durant el regnat de Jaume I quan la ciutat conegué el seu major esplendor. En aquells moments, la població oscil·lava al voltant dels 60.000h.

Pierre de Vaux-de-Cernay, deixà escrit a la Cançó de la Croada:
Els montpellerins, malvats i orgullosos, odien a Simó de Montfort i a tots els francesos.

El 1266, es casà a l'església de Nostra Senyora de les taules, l'infant Pere amb Constança de Sicília. D'aquesta església només en resta la cripta, l'actual edifici religiós és molt posterior.

La crònica consular de la història de la vila fou escrita i recollida, inicialment, en llatí i després en occità en el Pichòt Talamus (Petit Talamus), i comprén els anys 809 fins el 1446. Més tard, fou escrita en francès.

La facultat de medicina de Montpeller, és la més antiga del món occidental. En un edicte datat en el 1180, Guillem de Montpeller permetia que qualsevol persona, sense fer distinció de rang o religió, podia ensenyar o aprendre medicina a Montpeller. Arnau de Vilanova i Bernat Deliciós, foren professors i anys més tard, Nostradamus, per exemple, en fou alumne.

Àlbums de fotos