Àlbums de fotos catarisme
Tarragona
Tarragona
En aquesta població, Jaume I promugarà en una assemblea 26 articles redactats per Ramon de Penyafort amb la finalitat de combatre el catarisme. Ens aquests estatuts es preveien els mètodes per extirpar el catarisme de les terres catalanes, amb actuacions com la prohibició de la Bíblia en llengua vulgar, prohibició que els sospitosos tinguessin accés als càrrecs públics i obrir els camins per a les investigacions per a la recerca dels adeptes del catarisme. Tarragona veié a molts condemnats per heretgia en les presons del seu arquebisbat, com fou el cas, entre molts altres, d'en Ramon de Josa, que acudí davant les acusacions que l'església li reclamava. Demanà perdó per a les seves accions prometent que no ho tornaria a fer, però no ho complí. Donaria suport al catarisme fins els seus últims dies, cosa que mantingué el seu fill Guillem Ramon.
J. Bibià. Els nostres càtars. El catarisme a la Corona d’Aragó. Pàgs. 127-128. Duxelm. Barcelona, 2005.
Aquests articles i estatuts contra el catarisme impulsats per Ramon de Penyafort a Tarragona van ser promulgats en el Concili de Tarragona del 7 de febrer de 1234, sota el regnat de Jaume I i amb la participació de l'arquebisbe Pere d'Albalat. Aquesta assemblea va marcar l'inici de la implantació formal dels procediments inquisitorials a Catalunya per combatre l'heretgia.
Per lògica històrica i urbanística medieval, les presons de l’arquebisbat, haurien d'estar situades al voltant del complex de la Catedral i el barri de la Canonja, que formaven el nucli de la ciutadella eclesiàstica i la seu del poder de l'arquebisbe a Tarragona.
A la mateixa zona on s'aixecava la seu episcopal i residien els clergues i oficials de justícia eclesiàstica (el nucli entorn de la Catedral), era on s'ubicaven les dependències administratives, judicials i els espais de retenció o calabossos per als encausats per heretgia.
30.9.2026 - Tarragona.
LA TORRE DEL PRETORI, PALAU D’AUGUST O CASTELL DE PILATEdifici d'època romana utilitzat com a fortalesa pels normands entre el 1129 i el 1171. Després, passà a ser propietat dels reis de la corona catalanoaragonesa. Li seguiren diverses reformes, com les ftes per Jaume II, entre el 1304 i el 1312, i Pere III.
Jordi Bibià
13.10.2026 - Catedral de Tarragona
Conjunt de làpides funeràries medievals (òbits) del segle XIII, situat en un mur de la Catedral de Tarragona, té la funció de registrar la data de defunció de preveres i membres del capítol per tal de recordar a la comunitat les dates en què calia pregar per les seves ànimes.
Jordi Bibià























































































