Oroners, vilatge, castell i església

Al llarg d’una balma d’uns 150 m de llargada, i adaptant-se a aquesta, ens trobem primerament, l’església. Seguint l’espai i, en sentit ascendent cap a ponent, apareixen unes construccions que se li suposen pertanyien al primer grup d’habitatges. Després, la part del castell, de reduïdes dimensions i gairebé enderrocat pel temps i pels desprendiments roquers. Seguint pujant, continuen les restes del suposat poble d’Oroners. Església, castell i poble es repartiren aquest refugi i espai que els oferia la balma de l’extrem oriental de la Serra del Montclús, a la banda del Noguera Pallaresa, ara ocupat per l’embassament de Camarassa. Un indret estratègic que controlava aquesta part de la vall, enfrontat i amb molt bona visivilitat sobre la Baronia de Sant Oïsme. L’accés no és dificultós, però ens portarà gairebé una hora l’arribar tot agafant el trencall davant l’Ametlla del Montsec que hi ha a la carretera d’Àger a Tremp.

L'ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI D’ORONERS

Es tracta d'una capella castellera vinculada al castell d'Oroners, antigament dedicada a Santa Maria que estigué subjecte a Sant Pere d'Àger. És un edifici romànic d'una sola nau que en la seva part nord es troba adossada a la roca. La porta d'accés s'obre a la façana sud, amb dues finestres de doble esqueixada i cap mena d'ornamentació. L'absis és l'únic indret que presenta la decoració llombarda a base d'arcuacions i lesenes pròpies del romànic del s. XI. L'edifici es troba en un estat força bo tot i aquests gairebé mil anys que ha estat exposat als despreniments d'aquesta part de la muntanya. El seu interior es troba emblanquinat i, tot i que algú hi té cura, deixa una vegada més a desitjar la poca educació i cultura d'alguns dels seus visitants que abandonen les deixalles i ho omplen d'altres coses gens agradables. Aquesta església és l'avantsala al castell i antic vilatge d'Oroners.

EL CASTELL I VILATGE D'ORONERS

Se suposa que Arnau Mir de Tost conquerí el castell als musulmans al llarg de les primeres dècades del s. XI. Al segle següent, fou propietat dels vescomtes d'Àger. Al segle XIV el vilatge tenia aleshores sis focs, i el seu senyor fou BERENGUER DE JOSA, que fou castlà menor del castell d'Àger. Al s. XV, per orde reial, el vilatge i el castell passaren temporalment a ser jurisdicció dels arquebisbes de Tarragona. L’estructura del castell i la resta d’edificacions, estan condicionades a l’espai que ofereix la balma. La planta del castell és rectangular i hi havien repartides quatre estances. D’aquestes, les tres més occidentals, podem datar-les en el s. XIII. És a la cambra central, on hi ha parts arrebossades que trobem les restes dels grafits. El castell ocuparia l’espai central del vilatge que era repartit a banda i banda d’aquest. Perduren encara els murs divisoris de les habitatges que també han patit les modificacions corresponents al pas del temps i també oferint la funció per a l’estabulació del bestiar. El poble, però, s’escampà cap a la vall, a partir dels SS. XII i XIII possiblement a prop de l’actual via del tren. Tot i això, el castell continuaria oferint la seva condició fortificada.

ELS GRAFITS

Els grafits són sempre interessants per la informació que ens aporten i en aquest cas, són de gran valor, especialment per la seva factura i antigor, ja que han estat datats a primers del s. XIV. De fet, han estat el principal motiu per a fer la visita a Oroners. És una llàstima que estiguin al descobert i que no s’hagi reforçat l’arrebossat on van ser realitzats. El seu autor coneixia bé el que s’hi representa, i era amic dels detalls. Això ho deixa ben palès en les representacions antropomòrfiques i, a més, domina el dibuix. No són traçats barruers, i ens ho mostra amb els detalls geomètrics que de manera generosa decora les figures. Les figures són elegants i estilitzades, tant les persones com els cavalls. La temàtica és bàsicament militar, cavallers, armadures, llances, ballestes, escuts… També apareix la figura d’un músic tocant un instrument de corda.

El més interessant és la “sardana” o dansa que, de manera frontal se’ns representa en un ambient noble, ja que decora ricament els vestits i els atribueix diferents elements com flors de lis, alguna creu, espases, corones, etc. Em recorda el tema de “la dansa de la mort” de Morella, però sense aquest sentit funest. En aquest ball hi veig la representació d’un compromís, potser d’un ritual propi de l’època o d’aquesta classe social. A la part inferior hi veiem dibuixos menys detallats i a tall d’apunt o d’esbós. Però el que més em crida l’atenció del conjunt i ocupant-nos amb l’escassa iconografia del catarisme són els dos pentacles que apareixen en la part dels grafits on es representa la dansa. Crec que van ser afegits posteriorment i que una mà intencionada volgué “enriquir” l’escena. El deteriorament de l’arrebossat i la seva parcialitat, no ens permet trobar més coses, però segurament que n’hi hauria algunes més. Recordem que aquests grafits són a la part superior de l’estança central del castell i que la seva actual elevada ubicació haurà evitat el vandalisme al qual malauradament veiem sovint a causa de la ignorància i la brutalitat. Tenim uns grafismes de més de 7 segles esperant alguna mena de preservació, més enllà de la seva reproducció en el museu. Coses històricament meravelloses com aquestes no acostumen a ser freqüents. També sembla haver-hi més grafits a l’església, però els deixo per una altra visita.

Font: Enciclopèdia Catalana
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-i-vilatge-doroners-camarasa

Àlbums de fotos