Àlbums de fotos catarisme
Tírvia
Les esteles medievals de Tírvia datades entre els segles XII i XIV, presenten a tall iconogràfic i artístic —en alguns casos—, una estreta relació amb el catarisme. Escultòricament són representats els oficis dels difunts, l'heràldica i una interessant simbologia. La majoria són esteles discoidals, i la qualitat del treball artístic és variable. També és interessant el fet que conserven en una bona part diferents inscripcions. És de suposar que en van haver-hi més, però aquesta és la col·lecció de nou peces actualment visitable a la Capella de la Mare de Déu de la Pietat d'aquesta població del Pallars Sobirà. Estan protegides com a Bé Cultural d'Interès Local. Recordem de passada, que fou en aquest indret on Guilhem de Belibasta fou detingut, de resultes de l'engany d'Arnaud Sicre qui a sou de la Inquisició el va fer caure en un parany que portaria —a l'últim suposat perfecte càtar—, a ser empresonat i a la mort per foguera.
NOTA SOBRE L’US D’IMATGES I DRETS D’AUTOR
Demano, si us plau, a tots aquests grans especialistes, escriptors i investigadors que utilitzen les meves imatges, que almenys tinguin l'elegància de citar l'autor i aquest web. No tinc cap problema a cedir-ne l'ús, però com a mínim cal complir amb aquest requisit.
NOTA SOBRE EL USO DE IMÁGENES Y DERECHOS DE AUTOR
Ruego, por favor, a todos estos grandes especialistas, escritores e investigadores que utilizan mis imágenes, que al menos tengan la elegancia de citar al autor y a esta web. No tengo ningún problema en ceder su uso, pero como mínimo hay que cumplir con este requisito.
17.8.2022 -
Creu amb inscripción circular.
Jordi Bibià
17.8.2022 -
Aquesta és una de les més curioses que podrien recordar l'estètica de les esteles bogomiles. És, sense cap mena de dubte, la peça més enigmàtica i visualment impactant de tota la sèrie. Aquí abandonem la geometria pura per entrar en un món de figuració simbòlica gairebé hipnòtic. A diferència de les discoïdals, aquesta té una forma d'ametlla o mandorla invertida que s'estreny cap a la base. L'estil és d'un romànic molt primitiu o d'arrel popular. Les mans de la figura central són desproporcionades i els trets facials estan reduïts a la mínima expressió, buscant més la potència del símbol que la bellesa estètica. Aquesta peça de Tírvia és un exemple rar de totemisme cristià. No és només una marca de propietat o un símbol astral; és una guia visual que explica què li passa a la persona un cop mor.
Jordi Bibià
17.8.2022 -
Autor
17.8.2022 -
L'ofici de ferrer o manescal.
Jordi Bibià
17.8.2022 - Tírvia
Molt probablement, en aquesta cara es representa l’ofici del tintorer. S'identifica clarament com un drap de roba ample amb plecs verticals, penjat d'una barra o cordill horitzontal. A banda i banda, hi ha dues peces de roba més estretes, possiblement mànigues o peces de vestir acabades de tenyir. Aquesta representació és una 'fotografia' del taller del difunt. En el món medieval, era molt comú que els artesans fessin gravar les eines o el producte del seu ofici per identificar la seva tomba.Tírvia i la zona del Pallars tenien una activitat tèxtil important vinculada a la llana. Un tintorer era un artesà especialitzat i amb un cert estatus econòmic, el que explicaria que es pogués permetre una estela de tanta qualitat amb una inscripció gòtica tan detallada. En lloc de fer servir un escut d'armes noble, aquest artesà utilitza un escut d'ofici. El missatge és clar: la seva identitat i el seu llegat estan lligats a la seva traça amb els tints i els teixits.
Jordi Bibià
17.8.2022 -
Possiblement d'un fondeur de campagnes.
Jordi Bibià
17.8.2022 -
Inscripción circular d'un fonedor de campanes.
Jordi Bibià
17.8.2022 -
Figura possiblement d'un difunt.
Jordi Bibià
17.8.2022 - Tírvia
Al peduncle podriem destacar el simbol del llinatge del difunt: PINÓS.
Jordi Bibià
17.8.2022 -
Inscripció circular envoltant l'anyell pasqual.
Jordi Bibià
17.8.2022 -
Inscripció circular envoltant una l'aliga.
Jordi Bibià
17.4.2023 -
Estrella de 5 puntes cristianitzada? En moltes zones de muntanya com el Pallars, pervisqueren símbols antics (estels, rosetes, pentàculs) vinculats a tradicions populars de protecció contra el mal. L'Església, en lloc de prohibir aquests símbols tan arrelats, sovint optava per 'batejar-los' gravant-hi una creu a sobre. D'aquesta manera, el poder protector de l'estrella quedava subordinat al triomf de Crist.El fet que la creu es vegi una mica més nítida o centrada malgrat el desgast general de la pedra podria indicar que va ser un afegit posterior o que es va voler ressaltar intencionadament sobre el fons de l'estrella.
J. Bibià
17.4.2023 -
J. Bibià