CASTELL CÀTAR DE QUERBÚS

Es localitza al municipi de Cucunyà, ara regió d'Aude, però que també a la Fenolleda (Oc), i és a 729 m d'altura sobre el nivell del mar. Formà part de la Corona Catalano-Aragonesa fins que el 1258, amb el Tractat de Corbell, passà a ser possessió de França. És considerat com l'últim castell càtar en caure, i fou refugi de càtars i faidits. El 1241 morí en aquest indret el bisbe càtar del Rasés, Benet de Termes. Finalment, Xacbert de Barbarà el seu últim defensor íntimament compromès amb les llibertats del territori i amb el catarisme, és capturat pel seu antic amic d'armes, Oliver de Termes, que s'havia passat al bàndol francès. Xacbert de Barbarà havia participat activament amb la conquesta militar de Mallorca, de tal manera que gràcies a ell i a la seva capacitat militar, debilità una de les defenses de l'aleshores musulmana ciutat murallada, permetent l'entrada de les tropes de Jaume I. Xacbert de Barbarà, lliurà el castell al francès, pogué salvar la pell i retirar-se als seus dominis que serien ara governats des de París. La guarnició serà reemplaçada pels per als nous ocupants que des de les alçades, vigilaran recelosos qualsevol moviment dels catalans i dels occitans.

De fet, el castell integrava el Perapertusès que era sota el domini del comtat de Besalú. Al segle XII, Besalú s'integrà al casal de Barcelona i per tant, passà a la seva titularitat fins al MalTractat de Corbell de 1258.

Cal ressaltar que algunes coses estan canviant al país de l'hexàgon pel que fa a la interpretació de la història. I de manera important i positiva per nosaltres, així ho diu un fulletó que adjunten amb l'entrada de la visita: 'És, doncs, un castell senyorial català abans de transformar-se en una fortalesa reial francesa a l'acabament de la croada contra els albigesos'. Un cop més, el catarisme occità mai no ha estat francès, sinó nostre i occità. L'afrancesament de la història és posterior, i és una alegria que ho comencin a reconèixer d'aquesta manera. Per a ells, l'encert de la indústria cultural, per nosaltres el passat el qual compartim i cal aclarir.

Evidentment que el castell ha viscut diferents fases constructives, amb les seves corresponents reformes i recondicionaments. Però la gran torre mestra ja hi era en temps de Xacbert. Se suposa que en aquells temps, al s. XIII, amb una desena de soldats ja se suposava ben defensat. En ell, destaquen doncs elements del romànic que es fonem cap a la transició del gòtic, com són els finestrals de la torre i la gran columna amb quatre arcs creuats. Actualment, i seguint aquestes modificacions, el recinte està integrat per tres muralles defensives. La sala que en diuen 'del pilar', és espectacular. Una solució arquitectònica inusual en aquest tipus d'edificis defensius, més aviat modestos en l'àmbit arquitectònic. Aquesta solució és fruit de l'etapa francesa.

Entre el 1996 i el 2003, la seva estructura fou consolidada i cal dir que amb força èxit i encert. Les restes arquitectòniques presenten diferents estats i ens fan una idea que el recinte estava força ben equipat en l'àmbit d'estances. Les cisternes eren estructures vitals per a suportar els setges en aquests espais fortificats, i per tant, són importants. Així com els espais per emmagatzematge, habitatges i altres estances pròpies d'un castell. L'habitatge del governador francès tenia tres nivells, i per tant li donaria un aspecte encara molt més elevat i inexpugnable a tot el conjunt. Al peu de les escales de caragol, que es mantenen en perfectes condicions, hi ha l'accés a una mena de túnel que sempre m'ha cridat l'atenció i que fa volar la imaginació. Un túnel que mig excavat a la roca i revestit amb carreus, s'endinsa al fons de la gran pedra sense aparentment portar enlloc.

La seva estratègica situació domina en aquella part de les Corberes la Plana del Rosselló, el Canigó, el poblet de Mauri (des d'on vaig accedir) i immediatament Cucunyà, qui s'encarrega des de l'Ajuntament d'administrar-lo turísticament amb força encert. Per cert, el preu de l'entrada és de 7,5 €, i el camí per arribar és bo i en un quart d'hora hi ets a dalt sense massa esforç, només que s'ha d'anar amb compte amb el vent. Molt a prop també tenim el seu cosí, el castell de Perapertusa. Querbús mereix la teva visita i un 10 per l'oficina de turisme i pel seu personal! Demaneu el fulletó en català, és un detall d'agrair.
(Visita realitzada el 5 de juny del 2021)

Àlbums de fotos