La Ròca d'Òlmes

En arribar, el primer que es veu és l'església del Sant Sacrament, abans coneguda com a Nostra Senyora del Mercadal. Una església gòtica de principis del s. XIV que fou bastida sobre una dedicada a Sant Esteve. El 1110, en la part de l'actual cementiri, existí l'església de Sant Martí que estigué vinculada als monjos de Sant Serni de Tolosa. Tot i que la ciutat fou vassalla dels comtes de Foix, a finals del s. XI, passà a domini de Carcassona. El 1163 signaren un tractat de no agressió les cases de Tolosa i de Foix. Compartint espai en el turó, s'aixecava el castell emmurallat que fou enderrocat per Guy de Montfort el 1212, germà del gran botxí. La població fou un indret pròsper, en ella se celebraren importants fires les quals aprofità el catarisme per a tenir presència. Sembla que aquesta es desenvolupà al redòs del castell o bé casa forta, propietat dels Dun i dels Perella. Al llarg dels transcurs de la croada, es veié un dels senyor de l'indret, Pèire de Laroca, juntament amb d'altres de Mirapeis, vistar els ancians càtars de Montsegur.

A la part de l'esplanada, on hi havia el jardí, tenim un porxo modern d'estil remordiment. El que és interessant son els dos escuts llaurats en pedra, l'un amb l'heràldica de la vila, amb quatre torres d'escacs, molt similars a les dels Rocabertí de l'Alt Empordà. I al costat, un en forma de pergamí on diu que la primera pedra fou posada per Pèire de Santa Colomba. Se diu que fou construída mercès de la poderosa economia dels drapers de la zona. Del castell resten alguns minsos panys de murs que tancaven el "castrum" que originàriament tenia quatre portals.

Àlbums de fotos