Àlbums de fotos catarisme
Castell - comanda templera de Granyena de Segarra
Aquesta fou la primera comanda de l'orde que fou fundada a la penÃnsula. Això succeà en l'any 1131 amb la donació per part de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona. Això responia raons estratègiques de carà cter militar davant les lÃnies musulmanes. Són ben visibles, tot i que un estat de semi enrrunament, les restes del castell templer i bona part de les seves instal·lacions annexes. Evidentment, tot plegat patà diferents remodelacions fins els temps moderns.
És realment una llà stima l'estat de deixadesa d'aquest enclavament històric, tot i els esforços del govern municipal de Granyena per a dignificar l'espai, el qual per història, hauria de ser el kilòmetre zero de l'orde del temple al menys, en el context de la Corona Catalana-Aragonesa. Tot i ser, un cop dominat el territori, es constituà bà sicament com a comanda agrÃcola i potser ramadera, produint cereals i vi, principalment.
El conjunt del recinte casteller domina el turó en el qual, al seu redòs, s'assentà el poble, el qual també era emmurallat, com la majoria de pobles de la Segarra. Encara conserva algun portal que en l'actualitat s'està restaurant.
Les parts superiors estan enrunades, i això és una pena doncs la intempèrie actua sobre les parts inferiors com "la gota malaia", malmeten les parts més primitives. De totes maneres, tot i l'estat deplorable de les seves dependències, les voltes encara s'aguanten prou bé, i seria fà cilment recuperable i realitzar un centre d'interpretació històrica. No cal dir que el tema arrossega moltÃssim tipus d'entusiastes.
Però perquè els templers en aquesta pà gina dels AACC?
Com és ben sabut, l'orde dels templers desobeà l'orde papal de combatre els cà tars i afegir-se a la croada. Ells mateixos, ho raonaren dient que no podien combatre contra altres cristians. De fet, i dintre de tot l'aparell religiós d'aleshores, foren els únics que no varen titllar als cà tars d'heretges. Això és molt significatiu. També s'ha parlat de complicitats, cosa que tenim casos comprovats.
I per a mostra, un botó: el fragment d'una estela funerà ria amb una creu d'Oc, reaprofitada en la remodelació de la capelleta de l'antic cementiri, espai que en l'actualitat, és una zona enjardinada amb unes vistes excel·lents. L'aparició de les esteles amb creus d'Oc no vol dir necessà riament que el difunt fos cà tar, però si ens diu clarament, quina era la seva procedència. Les sorpreses però, no s'acaben aquÃ, però les deixarem per un altre moment.