Muret

Com ja sabem, en aquesta població, on el 12 de setembre del 1213, la coalició occitanocatalana, perdè la batalla davant els croats francesos. Aquest fet fou importantíssim en aquell moment, doncs a més a més de morir assassinat Pere el Catòlic, la Corona catalanoaragonesa, anava perdent les seves influències en el territori occità, davant les pretensions franceses i la cobdícia territorial de Simó de Montfort. De tots els indrets visitats, aquest ha estat el més decebedor a nivell de memòria històrica. Coneixem l'existència de l'obelisc commemoratiu de la batalla, però no el vaig trobar, ni una pobre indicació. El poble és gairebé nou, si no és per l'església: un monument al triomf del catolicisme i dels miracles de Lourdes. Una barreja de fantasia com les antigues atraccions de l'Apolo de Barcelona. És a uns 20 km de Tolosa, recomano visitar-lo per aquesta comoditat, però no té, en una primera visita cap misteri, ni ells mateixos, posen cap interès en recordar aquesta part que ens interessa.

I a nivell de curiositat, veiem com Emilia Pardo Bazan, a la seva obra "San Francisco de Asís" de l'any 1881, no només ens relata la "tendra" atenció de Montfort amb el difunt monarca català, sinó que no es talla un pèl en dir-nos que el rei tenia un "affaire" amb una càtara tolosana:

"Empeñado en un combate desigual, decía (Domingo de Guzmán): — « No es dable que sucumba; la Iglesia entera ruega por mí.» — En esperas de la jomada de Mureto, sabedor de que el galante y enamorado rey de Aragón escribía á cierta dama albigense de Tolosa que —«únicamente por sus ojos tomaba las armas,» —exclamó: —«Segura es nuestra victoria, pues tenemos de nuestra parte á Dios, y él sólo los ojos de su dama.» —Y con todo esto, bajo la coraza de Simón de Monforte no latía un corazón de roca: cuando después de lidiar todo el dia en Mureto con leonino arrojo, ve tendido en el suelo el cadáver del rey D. Pedro, y le conoce por la elevada estatura, surca sus mejillas compasiva lágrima".

"Aquest país que va acollir una doctrina tan sovint acusada d'antisocial, va ser un incomparable exemple d'ordre, de llibertat i d'unió de classes. La capacitat de combinar entorns i tradicions diferents hi va produïr fruits únics i preciosos, tant pel que fa a la societat com al pensament. S'hi trobava aquell sentiment cívic intens que animà la Itàlia de l'edat mitjana, i s'hi trobava també una concepció de la subordinació semblant a la que T.E. Lawrence va trobar viva encara a Aràbia el 1917, semblant a la què, aportada probablement pels moros, va impregnar durant segles la vida espanyola".

EL GENI D'OC
José J. de Olañeta, Editor. 2017 Barcelona
Pàg. 76

Àlbums de fotos