Àlbums de fotos catarisme
Epigrafies, grafits i altres marques
Des del temps dels romans, i segurament abans, el poble menut sempre s'ha manifestat d'aquesta manera, bé mitjançant pintades o incisions en els murs. També són interessants les marques que han deixat els pelegrins en les entrades de les esglésies (creus per ex.). Molts d'ells, feien nit al ras, al llarg dels seus destins. Així com les marques dels presoners, els refugiats i ocultats en coves, com van fer els càtars a Lombrives —entre d'altres—. A part del motiu de protesta, poden respondre a un impuls religiós, històric, testimonial o simplement estètic.
20.8.2010 - Montmagastre
Grafit a la porta d'accés de l'església. Sobre guix. Algú s'entretení en donar-li aquest tall esglaonat on podem veure diferents objectes, com una llança, feixos de blat potser? i altres elements. Cal dir que la visita paga la pena. Des d'aquí, sortí el gros de l'expedició catalana a Còrdova el 1010. Caldria una vegada més que l'administració hi fes una actuació, si més no, netejar de berdisses que li donen al conjunt un aspecte amaçònic
Jordi Bibià
23.6.2009 - Besiers. Al claustre de l'Església de Sant Nasari.
L'hàbit de deixat la nostra impromta no ha mimvat, modernament la pintura ha substituït les incisions a la pedra. No deixa de ser una altra manera de dir coses, ni que en aquest cas, sigui merament "decoratiu" o ornamental, si més no pel seu anònim autor
Jordi Bibià
16.9.2016 - A la roca de Sant Miquel d'Eramprunyà. Gavà.
Epigrafia practicada en la roca de l'Església de Sant Miquel. Fa referència a la seva fundació al s. X.I diu: 'En Jofre de Centelles fiu fer aquesta obra a honra de Deu e de madona Sancta Maria de l'Anunciada.'Inscripció que fa referència a la família que va regentar el castell durant segles. El personatge és Jofré de Centelles, qui va ser senyor del castell al segle XIV (va comprar la baronia l'any 1323).
Jordi Bibià Balada
11.5.2018 - Castell de Verdú
Interior de la torre utilitzada com a presó. Aquí observem creus llatines simples: Gravades amb traços rectes i profunds. Creus amb base (calvaris): En algun carreu sembla que la creu surti d'una base triangular o escalonada, representant el Mont Gólgota. Creus amb braços rematats: Algunes tenen petites línies transversals als extrems (creus potencials), que eren símbols de protecció o marques de pelegrinatge. Per tant són uns grafits de captiveri o devocióAtès que molts castells van servir de presons o llocs de guàrdia, aquestes incisions podrien tenir dos orígens: — Vots de silenci o pregària: Persones que passaven hores en aquests espais i marcaven la pedra com a acte de fe.
— Comptabilitat de dies: Tot i que aquí semblen clarament creus, de vegades les ratlles verticals s'usaven per comptar el pas del temps.
Jordi Bibià
9.4.2024 - Castell d'Oroners. A la Noguera.
Grafits d'Oroners. A la part superior esquerra, una parella de figures als seus peus un músic amb un instrument de corda i, sota d'aquest, un ballester. A la dreta, diferents figures ballant una mena de sardana frontal sostenint diferents objectes com són una creu i una flor de lis. A l'alçada del cap, entre la tercera i la quarta figura, un estel de cinc puntes, el qual torna a ser representat en la part central de la foto.
J. Bibià
29.10.2024 - Castellfollit de Riubregós.
Un fragment d’un dels grafits de Castellfollit de Riubregós que podrien representar el setge de Balaguer de 1280. A l’esquerra podría correspondre a una màquina de guerra, una de les cinc bricoles que assetjaren la ciutat. A la dreta, un cavaller amb la seva montura on es pot veure perfectamente l’heràldica dels Cardona.
J. Bibià
































