Àlbums de fotos catarisme
Epigrafies, grafits i altres marques
Des del temps dels romans, i segurament abans, el poble menut sempre s'ha manifestat d'aquesta manera, bé mitjançant pintades o incisions en els murs. També són interessants les marques que han deixat els pelegrins en les entrades de les esglésies (creus per ex.). Molts d'ells, feien nit al ras, al llarg dels seus destins. Així com les marques dels presoners, els refugiats i ocultats en coves, com van fer els càtars a Lombrives —entre d'altres—. A part del motiu de protesta, poden respondre a un impuls religiós, històric, testimonial o simplement estètic.

20.8.2010 - Montmagastre
Grafit a la porta d'accés de l'església. Sobre guix. Algú s'entretení en donar-li aquest tall esglaonat on podem veure diferents objectes, com una llança, feixos de blat potser? i altres elements. Cal dir que la visita paga la pena. Des d'aquí, sortí el gros de l'expedició catalana a Còrdova el 1010. Caldria una vegada més que l'administració hi fes una actuació, si més no, netejar de berdisses que li donen al conjunt un aspecte amaçònic
Jordi Bibià

23.6.2009 - Besiers. Al claustre de l'Església de Sant Nasari.
L'hàbit de deixat la nostra impromta no ha mimvat, modernament la pintura ha substituït les incisions a la pedra. No deixa de ser una altra manera de dir coses, ni que en aquest cas, sigui merament "decoratiu" o ornamental, si més no pel seu anònim autor
Jordi Bibià

9.4.2024 - Castell d'Oroners. A la Noguera.
Grafits d'Oroners. A la part superior esquerra, una parella de figures als seus peus un músic amb un instrument de corda i, sota d'aquest, un ballester. A la dreta, diferents figures ballant una mena de sardana frontal sostenint diferents objectes com són una creu i una flor de lis. A l'alçada del cap, entre la tercera i la quarta figura, un estel de cinc puntes, el qual torna a ser representat en la part central de la foto.
J. Bibià

29.10.2024 - Castellfollit de Riubregós.
Un fragment d’un dels grafits de Castellfollit de Riubregós que podrien representar el setge de Balaguer de 1280. A l’esquerra podría correspondre a una màquina de guerra, una de les cinc bricoles que assetjaren la ciutat. A la dreta, un cavaller amb la seva montura on es pot veure perfectamente l’heràldica dels Cardona.
J. Bibià