Àlbums de fotos catarisme

Tipologia de creus I

La creu fou un dels símbols adoptats pel cristianisme. Sembla ser que la primera representació coneguda fou la d’un contrari al cristianisme, a través d’un grafit, el qual aparegué en un dels murs de l’antic palau dels Cèsars a Roma, i que es trobà un cop enrunat. En aquest grafit es representa a un home amb cap d’ase, subjecte a una creu, i als seus peus, una altra figura venerant-lo, sota d’aquests, es llegeix en grec: “Alexamenos venera al seu Déu”. Aquest dibuix s’atribueix al s. III.

Oficialitzat des que, segons la llegenda, l'emperador romà Constantí, instaurà el cristianisme havent vist el símbol de la creu en el cel. Pels càtars, en canvi, no fou així, no creien en cap tipus de creu. Com podrien venerar un element de tortura i de suplici? De totes maneres, alguns autors francesos apunten que, amb la finalitat de no aixecar sospites en ser perseguits per la inquisició, hagueren d'adoptar-les en els seus enterraments. Fins i tot, i en temps de repressió, s'afegirien posteriorment creus i flors de lis en les sepultures, com en el cas d'algunes esteles funeràries, amb la finalitat de no aixecar sospites. Cal dir però, que abans de tot conflicte, càtars i catòlics eren enterrats en els mateixos cementiris. Amb la persecució i repressió de la inquisició, aquest dret els serà del tot denegat.

També cal recordar que la creu de Tolosa del Llenguadoc, no és la creu dels càtars com a vegades s'acostuma afirmar erròniament.

Els marginats i els heretges no tindran dret a tenir cap tipus d'enterrament dintre de les propietats eclesiàstiques, i per tant, se'ls desproveirà de tota iconografia cristiana.

La crucifixió fou un mètode emprat i estès des dels temps dels romans. N'hi havien de diferents tipus i formes.

Cal dir però, que les seves derivacions, no són únicament exclusives del món cristià. En d'altres cultures també n'existeixen però amb una interpretació del tot diferent. Amb un origen més primordial, i més proper a les forces de la natura.

L'efecte positiu de la creu dels templers ELS TEMPLERS A L'EMPORDÀ
De MIQUEL PUJOL I CANELLES

"Entre els laïcs, l'orde fou molt popular. Tenir una creu del Temple plantada a l'heretat, a més de donar prestigi, allunyava els mals esperits en una època que escaracteritzava per la inseguretat i la violència endèmiques. Els Templers eren gent que imposaven respecte arreu".

Veiem doncs alguns exemples i variacions dintre del gran ventalls de creus que podem catalogar, evidentment, no totes per raó d'espai, però sí les que penso són més interessants, amb exemples i fotografies de les diferents interpretacions.

Els estatuts secrets dels templers de Roncelin de Fos
El perquè del rebuig de la creu per part d'alguns templers. Probablement, una idea compartida amb els bonshomes.


«Sabeu que Déu no fa distincions entre les persones, cristians, sarraïns, jueus, grecs, romans, francs o búlgars, perquè tot home que prega a Déu, se salva... Nosaltres venerem com Déu al Fill de Maria i de Josep, perquè ha estat sant, lliure de tot pecat i crucificat; però el fust de la Creu, el considerem com a signe de la bèstia de la què ens parla l'Apocalipsis».
Lectures: 1 Darrera: 01.01.1970

Àlbums de fotos

15.10.2008 Crist conegut com <strong>Majestat Batlló</strong>. Una escultura datable al s. XII, ricament policromada on es representa a Jesús amb túnica llarga i crucificat, amb els ulls oberts, seré i sense rastres de patiment.            MNAC      -  Jordi Bibià

15.10.2008 - MNAC
Crist conegut com Majest
Jordi Bibià

17.08.2009 <strong>Creu invertida</strong> en una dovella localitzada en un edifici civil del carrer Sant Pau. La creu invertida representa la negació del cristianisme, emprat per exemple, pel satanisme. Recordem també, que <strong>Sant Pere</strong>, fou —segons la tradició— crucifixat a l'inrevés.  Solsona       -  Jordi Bibià

17.08.2009 - Solsona
Creu invertida
Jordi Bibià

14.03.2007 <strong>Creu grega</strong> esculpida dintre d'un cercle localitzada en aquest sarcòfag al davant de la Col·legiata de Sant Pere de Ponts.                     Ponts -  Jordi bibià

14.03.2007 - Ponts
Creu grega escu
Jordi bibià

27.08.2010 La creu <strong>Tau</strong>, més coneguda com la creu de Sant Antoni.                                    -  Jordi Bibià

27.08.2010 -
La creu Tau, m
Jordi Bibià

20.06.2008 <strong>Creu Tau</strong> al pit de Sant Antoni amb la que se'l sol relacionar habitualment. En una capelleta del carrer de Sant Antoni de Montblanc.                      Montblanc -  Jordi Bibià

20.06.2008 - Montblanc
Creu Tau al pit
Jordi Bibià

12.07.2008 Creu <strong>Tau</strong> buidada pel seu entorn, de factura molt primària. Localitzada al claustre de Sant Nasari.                                Besiers. Al claustre de l'Església de Sant Nasari. -  Jordi Bibià

12.07.2008 - Besiers. Al claustre de l'Església de Sant Nasari.
Creu Tau buidad
Jordi Bibià

27.08.2010 Creu <strong>bífida</strong> o també anomenada <strong>creu dels lladres</strong>. Una altra manera de crucifixió. A la foto la podem veure en una estela quadrada localitzada al cementiri de Massoteres (a la Segarra).                                    -  Jordi Bibià

27.08.2010 -
Creu bífida o
Jordi Bibià

27.08.2010 A la dreta, la creu del temple, la forma pot canviar sensiblement, però sempre en color vermell. A l'esquerra, la creu de seva ordre bessona del nord d'Europa, la creu dels teutons, en negre.                                             -  Jordi Bibià

27.08.2010 -
A la dreta, la creu del temple,
Jordi Bibià

20.08.2010 Reproducció de la creu de Caravaca. Segons la tradició, aquesta creu fou introduïda a la Península i d'amagat, pels templers, i reb el nom de la població murciana que la custodia. Reproducció del llibre <em>Tesoro de oraciones</em>.                                        -  Jordi Bibià

20.08.2010 -
Reproducció de la creu de Carav
Jordi Bibià

21.11.2008 Una altra creu de dos braços en el frontal d'aquesta modesta pica que podem veure actualment.          Església de Santa Anna. Barcelona -  Jordi Bibià

21.11.2008 - Església de Santa Anna. Barcelona
Una altra creu de dos braços en
Jordi Bibià

12.07.2008 Creu de dos braços observada al claustre de St. Nasari de Besiers. En aquesta banda dels Pirineus se la coneix amb el nom de la creu de Lorena.  Claustre de St. Nasari. Besiers -  Jordi Bibià

12.07.2008 - Claustre de St. Nasari. Besiers
Creu de dos braços observada al
Jordi Bibià

20.10.2006 Una altra creu de dos braços a l'escut de la ciutat d'Albi.             Albi -  Jordi Bibià

20.10.2006 - Albi
Una altra creu de dos braços a
Jordi Bibià

27.08.2010 Creu de l'ordre de Malta. En la foto la podem veure esculpida en una de les coves de la Capadòcia.                                Turquia    -  Maria Garganté

27.08.2010 - Turquia
Creu de l'ordre de Malta. En la
Maria Garganté

02.08.2012 Creu de Sant Joan de Malta a l'Església de Sant Joan.  C/ Major. Cervera -  Jordi Bibià

02.08.2012 - C/ Major. Cervera
Creu de Sant Joan de Malta a l'E
Jordi Bibià

03.11.2009 <strong>La creu de Jerusalem.</strong> A la foto la podem veure en un escut de l'església de Santa Anna de Barcelona.            Barcelona -  Jordi Bibià

03.11.2009 - Barcelona
La creu de Jerusalem. Jordi Bibià

23.06.2009 Creu de Malta localitzada al claustre de St. Nasari                                Besiers. -  Jordi Bibià

23.06.2009 - Besiers.
Creu de Malta localitzada al cla
Jordi Bibià

28.04.2009 Creu llatina localitzada en un dels murs de la capella de Sta. Magdalena                      Sanaüja (La Segarra) -  Jordi Bibià

28.04.2009 - Sanaüja (La Segarra)
Creu llatina localitzada en un d
Jordi Bibià

23.06.2009 Altra creu localitzada al claustre de Sant Nasari.                    Besiers -  Jordi Bibià

23.06.2009 - Besiers
Altra creu localitzada al claust
Jordi Bibià

20.09.2007 Creu d'OC al mig d'un camp epigràfic en una llinda localitzada en un vell edifici molt peculiar, que ara fa funció de bar. Vaig demanar informació a l'Ajuntament i no vaig obtenir cap resposta.                     Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) -  Jordi Bibià

20.09.2007 - Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)
Creu d'OC al mig d'un camp epigr
Jordi Bibià

12.10.2006 A l'esquerra, <strong>creu copta</strong>. A la dreta, creu egípcia o <strong>ansada</strong>.                   -  Jordi Bibià

12.10.2006 -
A l'esquerra, creu copta
Jordi Bibià

23.06.2009 Creu localitzada a l'interior del claustre del monestir de Gualter.                      Ponts (La Noguera) -  Jordi Bibià

23.06.2009 - Ponts (La Noguera)
Creu localitzada a l'interior de
Jordi Bibià

16.03.2009 Diverses creus realitzades de manera rudimentària. Es desconeix la datació, però per alguna cosa són al Cap de Creus, al terme de Vilajuïga, de camí a Sant Pere de Rodes            Vilajuïga (Alt Empordà) -  Jordi Bibià

16.03.2009 - Vilajuïga (Alt Empordà)
Diverses creus realitzades de ma
Jordi Bibià

15.05.2006   Castell de Montsó -  Jordi Bibià

15.05.2006 - Castell de Montsó

Jordi Bibià

15.05.2006   Castell de Montsó -  Jordi Bibià

15.05.2006 - Castell de Montsó

Jordi Bibià

07.03.2011 Creu grega em prada com a marca de picapedrer.  Palau dels Reis de Mallorca. Perpinyà -  Jordi Bibià Balada

07.03.2011 - Palau dels Reis de Mallorca. Perpinyà
Creu grega em prada com a marca
Jordi Bibià Balada

11.06.2011 A la banda dreta del sarcòfag, octagrama o creu de vuit puntes. Una clara referència a la creu de Malta.  Santuari d'Ardèvol. -  Jordi Bibià Balada

11.06.2011 - Santuari d'Ardèvol.
A la banda dreta del sarcòfag,
Jordi Bibià Balada

17.09.2016 Creu llatina inscrita en un cercle. Llosa sepulcral.  Col·legiata de Sant Pere de Ponts. -  Jordi Bibià Balada

17.09.2016 - Col·legiata de Sant Pere de Ponts.
Creu llatina inscrita en un cerc
Jordi Bibià Balada

Ho vols compartir?