apunts / notes

<< Tornar    05.09.2010
 

El catarisme als altres regnes medievals de la Península

 

També tenim constància de la presència de càtars a la resta de la Península com són la banda pirinenca de l'Aragó i Navarra, a les poblacions de Jaca, Estella, Pamplona. També a la part burgalesa del camí de Sant Jaume i a Lleó, ciutat aquesta on el catarisme tingué una presència ben notable sobretot durant el període comprès entre el 1202-1235. Presència advertida per Lucas de Tuy, un catarisme clarament vinculat a l’occità, el qual fou detectat en cercles reduïts de “francos y traficantes” (o sigui, occitans i mercaders).

A De los trovadores en España: Estudio de lengua y poesía provenzal, de Manuel Milà i Fontanals, pàg. 141 de l’any 1861, ens diu el següent sobre el rei Pere el Catòlic:

"Una mala estrella llevaba de continuo al rey de Aragón á las comarcas del mediodía de Francia. habíalas invadido el ejército cruzado contra los hereges que se apoderó en 1209 de Beziers y cercaba ya á Carcasona. D. Pedro, que habia combatido á los sectarios en el castillo de Escurra, que les habia conminado con terribles penas y habia asistido á un concilio celebrado en Carcasona, pero por otra parte emparentado con el conde de Tolosa y el de Fóx y señor soberano de varios territorios transpirenaicos, se interesó á favor de sus deudos y miró con malos ojos la preponderancia de Simon de Montforte. Interpuso su mediación, pero sus deseos, aunque muy bien acogidos por el Sumo Pontífice, no tuvieron buen éxito por falta de buena disposición en ambas partes beligerantes. Finalmente desoyendo las súplicas de sus vasallos y las amonestaciones del Papa se declaró abiertamente por el conde de Tolosa".

Suposo que el nostre insigne personatge, en Milà i Fontanals, es refereix al ara llogarret d’Ezkurra, a Navarra. Encara no a seixanta kilòmetres de Pamplona, lloc on és provada l’existència de càtars, juntament amb Estella i altres indrets. No he trobat cap referència més sobre aquest fet, el qual confio en què si ens ho deixa palès en Milà i Fontanals, és cert. Seria doncs, tot i ser la notícia compilada el 1861, la primera on es constata l’enfrontament del monarca amb els càtars. La zona d’Escurra sembla ser molt interessant, amb unes particularitats a nivell fronterer, natural i de recursos, molt propícies a l’assentament de gent vinguda d’Occitània, i en aquest cas de la Gascunya, amb la qual Navarra tingué una elevadíssima connexió al llarg dels anys.

A Castella, molts d’aquests també trobaren refugi a la cort del cunyat de Jaume I el Conqueridor, em refereixo a Alfons X el Savi. Altra vegada, en Víctor Balaguer ens diu que a Avinyó trobà un manuscrit del s. XIV en el qual s’explicava que el monarca castellà donà un poble franc per a refugi de poetes occitans. El trobador Aimerich de Peguilhà s’hi acullí, donat a qué fou acusat d’heretgia, així com d’altres poetes partidaris de la causa occitana com Bertran Carbonell, Bartolomé Giorgi, Bertran de Rovenhac, Bertran de Born (i fill), i el nostre català, Guillem de Bergadà, entre molts d’altres. La ciutat de Toledo també n’acullí.

També s'ha especulat sobre l'estada de càtars a Ronda, a Màlaga, però això encara està pendent de confirmar, i seria possiblement, més tardà.

septimania | publicacions | agenda d'actes | divulgació | apunts | fotos arxiu ferroviari | àlbums de fotos | enllaços | Realització: cdnet