apunts / notes

<< Tornar    22.08.2010
 

Franz Bardom

 
Tot el creat en l'univers és forma, i tota forma és vivent.

(1909-1958). Reconegut mag i esotèric txec, fou empresonat pels nazis en un dels seus camps al negar-se al col·laborar amb aquests

Recordem que per a Pitàgores tot era nombre, una altra manera de quantificar o referenciar l'univers. L'animisme de Bardom no està sol. Això podria incloure's dintre de l'anomenada "màgia simpàtica", on els elements del cosmos estan en una estreta interacció, podent influenciar-se entre si. James Frazer establí al respecte dos principis o lleis: el principi de similitud (recorrent a la imitació es pot provocar l'objectiu real) i la màgia de contacte (dues coses que han estat juntes i després separades, encara segueixen influenciant-se).

Són moltes les cultures que remeten vida a totes les manifestacions de l'univers (tan vives com no), com l'animisme japonès, els indis americans (del nord i del sud) i d'una gran part de les cultures més primitives. Sembla ser que aquestes recorrien en un primer estadi a l'hora d'interpretar els elements atorgant-li's aquest alè de vida. Podrien connectar-lo també, amb la creença de Gaia, la teoria de la terra viva. Podriem connectar-lo també, i lluny de tot component màgic, de què tot està instaurat en una equilibrada connexió, com el cas de la influència de la lluna en els oceans, provocant marees; en els fluxes de les corrents marítimes que afecten el clima del nostre planeta i, podriem lligar-lo també, i sense forçar massa, amb el conegut l'efecte papallona, on tota matèria i ser viu, està sotmès a una íntima connexió. Tot plegat com una el·laborada partitura, com apuntava Pitàgores amb la teoria de la música de les estrelles. Aleshores atenent-nos a tot això, i a l'univers al que fa referència en Bardom... és aliena la consciència humana als esdeveniments lents però imparables de l'univers? I a nivell contrari? Si és així, i en el supòsit de que les nostres ments influenciïn i impregnim la realitat més immediata fins més enllà de la cara oculta de mercuri... no sé que pot passar!

Barcelona. Ca l'Ardiaca.
Barcelona. Ca l'Ardiaca. Autor: Jordi Bibià

septimania | publicacions | agenda d'actes | divulgació | apunts | fotos arxiu ferroviari | àlbums de fotos | enllaços | Realització: cdnet