apunts / notes

<< Tornar    16.08.2010
 

Iconografia i simbologia

 
Icones, símbols, marques i senyals

EL SANT GRAAL

Per J. M. Angebert, el Sant Graal representava la llibertat, mentre que la creu era el símbol de la submissió i de l'obediència.

La visió del Graal amb Chrétien de Troies a "El conte del Graal".

“Una donzella bella, gentil i ben agençada, que venia amb els patges, sostenia un graal entre les dues mans ... s’hi féu una claredat tan gran que les candeles perderen llur claror, com fan els estels quan es lleva el sol o la lluna ... El graal, que anava davant, era d’or polit; al graal i havia pedres precioses, de les més riques i de les més cares que siguin en mar i terra: aquelles del graal sobrepujaven totes les altres pedres”.

Wolfram d'Eschembach

De los trovadores en España: Estudio de lengua y poesía provenzal. Nota núm. 19, de la pàgina 26, on Milà i Fontanals, ens diu que se li atribueix a Wolfram —un autor meridional— l'esmentada versió mística del sant Graal.

Wolfram d'Eschembach autor del poema de Parcival dice que ha seguido, no á Chrétien de Troyes, sino á un provenzal llamado Kiot (Guiot, en provenzal Guionet) que ha escrito en frnacés las aventuras del héroe. Tal vez el minnesinger se valió de un nombre supuesto para justificar sus innovaciones ó tal vez se refiere á Guiot de Provins, como han conjeturado Fortoul y otros. Las cinco referencias al Parcival de los trovadores provenzales que reunió Fauriel, lo mismo pueden aplicarse (á juzgar por los análisis de Villermarqué y de henrich, donde solo hallamos á faltar la calificación de vermeil dada al caballero despojado por Parcival) al poema de Chrétien que al de Wolfram. El nombre de grazal, gradal, greal (vaso) no es exclusivo del provenzal. —Según nuestras crónicas los genoveses no quisieron de los despojos de Almería, en cuyo sitio tomaron parte, mas que un plato de esmeralda, que una historia antigua, citada por Sandoval, llama ascodilla y Carbonell el Grasser supoiéndose que era la fuente donde se sirvió el cordero pascual en la sagrada cena. Su descripción se halla en Monfar: condes de Urgell etc.

La manisola, un ritual càtar

Sembla ser que un dels rituals realitzats pels perfectes càtars era el de la manisola, pràctica que es realitzava mitjançant el Sagrat Calze per tal de proveïr-se d'aliment espiritual i físic.

La Mare de Déu de Solsona: una imatge “perseguida pels iconoclastes”

“La imatge de la Mare de Déu del Claustre és l'obra capital de l'escultura romànica europea i un exponent extraordinari entre de les verges medievals catalanes. La Verge és de pedra. Medeix metre cinc d'alçària i pesa uns 110 Kg. Representa la imatge asseguda en majestat sostenint el seu fill. Segons sembla s'atribueix a Gilabert [possiblement vinculat a algun taller
tolosà], pertany al segle XII, durant la construcció de la Catedral i el Claustre. Va ser feta per anar adossada a una columna que partia la llum d'un finestral de l'accés als claustres. Més tard va ser arrencada per posar-la a la veneració dels fidels. Amb l'arribada dels iconoclastes que travessaven els Pirineus, la imatge va ser amagada a l'interior del pou. Segons la llegenda, un nen jugant a pilota hi caigué a dins, en ser rescatat, amb vida, van trobar la imatge de la Mare de Déu”.
Font:http://claustre.bisbatsolsona.cat/frameClaustre.php

Autor: Jordi Bibià
Autor: Jordi Bibià Balada

septimania | publicacions | agenda d'actes | divulgació | apunts | fotos arxiu ferroviari | àlbums de fotos | enllaços | Realització: cdnet