Àlbum de fotos

Besiers




Viatge, juliol de 1209. L'única referència significativa que tenia fins aleshores de Besiers fou la que estigué tant relacionada amb els fets més tràgics del catarisme. Per això cal anar als llocs i perdre's una mica en els seus escenaris.

Besiers, 20 de juliol de l'any 1209: L'INICI DE LA CROADA

Els croats demanen als cònsols que se'ls lliuri una llista de dos-cents vint heretges. A canvi, es respectaria la vida dels altres habitants, així com de la pròspera ciutat. Els cònsols de la ciutat s'hi neguen rotundament tot dient: —Preferim ser ofegats al mar abans que lliurar-vos als nostres conciutadans i renunciar a defensar la nostra ciutat i les nostres llibertats.

El vescomte Trencavell no els va poder socórrer. Per un terrible descuit, la ciutat, tot i estar ben protegida i ben fortificada, és presa pels mercenaris dels croats que aconsegueixen prendre-la, arrassant-la completament. Els habitants cercaren refugi a dintre de les esglésies, però fou en va. Els croats no van respectar a ningú, així com tampoc als seus sacerdots que eren al peu dels altars.

En aquest escenari de terror, quan en demanar la manera de distingir els heretges dels catòlics, que, el cap d'aquells croats d'aleshores, Arnaud Amalric, els contestà la cèlebre i desgraciada frase ben pròpia dels diables de la "Sinagoga romana" com els anomenaven els occitans: —Mateu-los tots; Deu ja reconeixerà als seus.

Poc després, Amalric escrigué al papa el següent: —Els nostres, sense perdonar rang, sexi ni edat, han passat per les armes a vint mil persones: després d'una gran mortaldat d'enemics, tota la ciutat ha estat saquejada i cremada: la venjança de Deu ha estat admirable.

D'aquesta manera s'iniciaria a tot Occitània la millor arma de la qual disposà la santa Església de Roma: el terror. Tot veient com les gastaven aquells representants de Déu, moltes ciutats es rendirien sense oferir cap resistència. Sis dies després, el cos dels croats es presentarà a Carcassona, el seu jove vescomte Trencavell serà la primera gran víctima d'aquesta noblesa occitana que preferí morir, abans que trair als seus germans.

No me'n puc estar d'establir doncs, un paral·lelisme amb una altra massacre que ocorregué a la ciutat rossellonesa d'Elna que tingué lloc setanta-sis anys després. Tot i que en ella ja no es perseguien els càtars, tota la població fou passada a mata degolla, i també fórem acusats de patarins, entre altres coses. Catalunya restà excomunicada, novament, i se'ns donà el mateix tractament que a un altre objectiu d'una croada tot i no ser contra els càtars, sinó contra els catalans. Tot s'hi valia i tot en nom de Déu! Evidentment, parlem de dos bàndols amb dos Déus ben diferents. Un Déu que mata i l'altre que perdona.

Però de fet, és una ciutat sorprenent. Un conjunt d'història i d'indrets interessantíssims per visitar que no m'esperava. Hi vaig fer nit, i tot i ser estiu, vaig trobar lloc en un hotelet al bell mig del centre. Les seves cases senyorials i elegants, semblen estar detenides en un temps indefinit.

La catedral de Sant Nasari és imponent! Santa Magdalena però, em va decebre una mica. Tinc la sensació de que el ministeri de cultura o de turisme del país de l'hexàgon, no té una gran inclinació a recordar certes coses, com per exemple el seu "creixement" a base de les bestiesses comesses en nom de Déu.

Besiers però, és una bella ciutat. La gent és afable i abocada al turisme de qualitat. En aquest petit recull fotogràfic només hi ha els testimonis d'alguns dels seus encants. Desgraciadament, la resta, haurà d'esperar a una nova visita.


Cliqueu damunt una imatge per veure-la més gran, també podreu veure-les totes


Compartir: Del.icio.us! Facebook! Google! Twitter La Tafanera Live! Digg! Reddit! Mixx! StumbleUpon! Simpy! Yahoo!
copyright © septimaniaedicions.com  ·  Sanaüja (Spain) ·  Realització: cdnet ·