Àlbum de fotos

Castell - comanda templera de Granyena de Segarra


Vols afegir-hi les teves fotos?

Aquesta fou la primera comanda de l'orde que fou fundada a la península. Això succeí en l'any 1131 amb la donació per part de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona. Això responia raons estratègiques de caràcter militar davant les línies musulmanes. Són ben visibles, tot i que un estat de semi enrrunament, les restes del castell templer i bona part de les seves instal·lacions annexes. Evidentment, tot plegat patí diferents remodelacions fins els temps moderns.

És realment una llàstima l'estat de deixadesa d'aquest enclavament històric, tot i els esforços del govern municipal de Granyena per a dignificar l'espai, el qual per història, hauria de ser el kilòmetre zero de l'orde del temple al menys, en el context de la Corona Catalana-Aragonesa. Tot i ser, un cop dominat el territori, es constituí bàsicament com a comanda agrícola i potser ramadera, produint cereals i vi, principalment.

El conjunt del recinte casteller domina el turó en el qual, al seu redòs, s'assentà el poble, el qual també era emmurallat, com la majoria de pobles de la Segarra. Encara conserva algun portal que en l'actualitat s'està restaurant.

Les parts superiors estan enrunades, i això és una pena doncs la intempèrie actua sobre les parts inferiors com "la gota malaia", malmeten les parts més primitives. De totes maneres, tot i l'estat deplorable de les seves dependències, les voltes encara s'aguanten prou bé, i seria fàcilment recuperable i realitzar un centre d'interpretació històrica. No cal dir que el tema arrossega moltíssim tipus d'entusiastes.

Però perquè els templers en aquesta pàgina dels AACC?

Com és ben sabut, l'orde dels templers desobeí l'orde papal de combatre els càtars i afegir-se a la croada. Ells mateixos, ho raonaren dient que no podien combatre contra altres cristians. De fet, i dintre de tot l'aparell religiós d'aleshores, foren els únics que no varen titllar als càtars d'heretges. Això és molt significatiu. També s'ha parlat de complicitats, cosa que tenim casos comprovats.

I per a mostra, un botó: el fragment d'una estela funerària amb una creu d'Oc, reaprofitada en la remodelació de la capelleta de l'antic cementiri, espai que en l'actualitat, és una zona enjardinada amb unes vistes excel·lents. L'aparició de les esteles amb creus d'Oc no vol dir necessàriament que el difunt fos càtar, però si ens diu clarament, quina era la seva procedència. Les sorpreses però, no s'acaben aquí, però les deixarem per un altre moment.


Cliqueu damunt una imatge per veure-la més gran, també podreu veure-les totes


Compartir: Del.icio.us! Facebook! Google! Twitter La Tafanera Live! Digg! Reddit! Mixx! StumbleUpon! Simpy! Yahoo!
copyright © septimaniaedicions.com  ·  Sanaüja (Spain) ·  Realització: cdnet ·