àlbums de fotos

Besiers	Iconografia i simbologia I
Foix	Tipologia de creus I
Iconografia i simbologia II	Tipologia de creus II
Esteles funeràries i lloses sepulcrals	Montpeller
Sant Guillem del Desert	Les esteles funeràries discoïdals de Sanaüja
Narbona	Tolosa del Llenguadoc
Carcassona	Pàmies
Agde	Epigrafies, grafits i altres marques
Cordes	La cova de Betlem
XXè festival Terra de Trobadors	Visita a Morella
Montsegur	ROCAFIXADA. País de Foix (Arièja)
Trobadors, literatura romànica i cronistes	Muret
Escuts de llinatges, poblacions i institucions	Castell de Montreal-de-Sos
Marques de picapedrer	Dibuixos I
Indrets on es constata la presència i notícies del catarisme	Ia fira càtara de Castelló de Farfanya
Mapes, plànols, i altres imatges	Ieres Jornades sobre ELS CAMINS DELS CÀTARS
Dibuixos II	Curiositats i informacions

Àlbum de fotos

Ia fira càtara de Castelló de Farfanya

---

---

En Jordi Ventura ens apunta a "El catarismo en Cataluña", tot parlant d'unes confessions d'Arnau Roger de Miralpeix als inquisidors fra Ferrer i fra Duran sobre les donacions que rebia l'Església càtara, en aquest cas, a Castellbò. Un d'aquests donants fou Isarn de Castelló, qui després d'haver rebut el consolamentum a Castellbò el 1234 abans de morir llegà el seu cavall als bons homes. Ventura es pregunta si aquest Castelló és el de Farfanya. Sóc l'opinió de què sí. Empúries estava massa allunyat d'aquest escenari Pirinenc lleidatà. I és més, Ventura ens diu que Isarn tenia un germà anomenat Guiu, que es negà repetidament a donar el cavall als ancians.

Castelló de Farfanya és un antic municipi de la Noguera, molt a prop de Balaguer, d'uns, encara no, 600 h. El primer que destaca de lluny. Són les restes del castell, amb algunes torres cilíndriques i l'Església de Santa Maria. Els seus orígens ens remunta a l'època musulmana, i es suposa l'existència d'una suda. La fortificació cristiana és datable entre els ss. XII al XV. Ens queda dempeus, el portal d'accés, la torre mestra i algunes estances amb volta de canó. Aquesta fortificació es remunta a l'època dels ilergets, que plantaren cara als romans al darrera dels seus murs.

A llevant del castell observem l'antiga església de Santa Maria que substituí, al s. XIV a l'anterior, que era d'estil romànic. Encara són presents els escuts de Foix i de Navarra que ornen el portal d'estil gòtic del s. XV. D'aquesta església es conserven un parell de retaules. L'un. El podem veure a l'església de Sant Miquel, i l'altre al Museu Episcopal de Vic.

L'església de Sant Miquel fou bastida al s. XIII, i pertany, escultòricament, per la factura del seu portal, a l'escola de Lleida. Aquesta església, la seva plaça i la de la font (a la darrera de l'absis), conformen el centre històric. Encara són presents alguns edificis nobles d'època barroca i renaixentista. A tocar de l'església, tenim l'Ajuntament actual. També, en la mateixa plaça, la casa de la inquisició (amb els escuts dels conestables de Navarra). També veiem el palau del XVII dels Ducs d'Alba.

IMATGES DE LA 1a I DE LA 2a EDICIÓ (Anys 2017 i 2018)

Cliqueu damunt una imatge per veure-la més gran, també podreu veure-les totes

---