Àlbum de fotos

Les esteles funeràries discoïdals de Sanaüja




A Sanaüja disposem d'una col·lecció d'una seixantena llarga d'esteles funeràries discoïdals que, després de Poblet i Preixana, fa que aquest conjunt sigui el tercer a tot Catalunya. Algunes d'elles són de l'època medieval, possiblement dels segles XIV i XV, i la resta, dels SS. XVII i XVIII. S'anomenen discoïdals en ser esculpides amb forma de disc, interior del qual, és obrat el motiu. Aquest disc és subjectava amb un peduncle enfonsat a terra, assenyalant, d'aquesta manera l'enterrament. Aquestes dues parts eren realitzades amb una sola peça. Aquest model d'estela funerària, fou copiat i transmès al llarg de diversos segles. A Occitània tenim models anteriors que, possiblement, iniciaren aquesta tendència funerària d'emprar les esteles funeràries discoïdals.

He cregut oportú crear aquesta galeria —no necessàriament perquè en aquestes esteles hagi trobat cap vinculació directa amb el catarisme—, però sí perquè a Sanaüja, com sabem, també oferí refugi al catarisme. No és impossible doncs, que alguna d'elles, el difunt hagués estat càtar, però personalment no he trobat cap vinculació en l'àmbit simbòlic, donada a què la seva estada en aquest poble de la Segarra, fou passada les croades contra Occitània. Ben segur que, el que cercaven —com molts dels refugiats a casa nostra—, era una vida tranquil·la . La clau era no aixecar la llebre sobre la seva fe. A més a més, Sanaüja era una "catolicíssima" vila, amb una constant presència del bisbe de la Seu, i per tant, és de suposar que la vigilància i el pes de l'ortodòxia no perdonaria cap desviació religiosa. I és que el millor llop on passar desapercebut, sovint és a la mateixa boca del llop. El bisbe, tingué fins i tot residència en un palauet bastit a l'interior del castell. El recinte fortificat és datat en temps de la Marca hispànica. Actualment, tot i ser enderrocat en la seva major part, ens podem fer una idea que, per les seves dimensions, era un espai important. En ell, s'encunyà moneda local i fins i tot, tingué impremta pròpia. El llinatge dels Sanaüja també fou important. Jaume I comptà amb dos germans en el seu govern municipal a Barcelona, i l'actual casa de la Paeria de Lleida, també pertanyé inicialment a aquest cognom.

Fins a l'any 2011, les esteles eren exposades, a mode decoratiu al cementiri annex a la capella de Santa Magdalena. Cal dir que aquest no era el seu emplaçament original. Les més antigues serien traslladades primerament, des de l'antic cementiri que estaria annex a la primera església romànica del castell. I després, traslladades al cementiri de l'anterior església de Santa Maria de Sanaüja, on s'emplaçarien les que esdevindrien a conseqüència dels enterraments posteriors.

Els motius de les esteles són diversos, epigràfics, heràldics i relatius a la professió del difunt. També ens mostren diverses creus, tot seguint l'estil de les altres esteles funeràries comuns, com són les creus de malta, gregues, botonades, etc. En aquest cas, no observem cap creu occitana o la seva variació.

Malauradament, el deteriorament de la pedra, la mala qualitat de la mateixa i l'exposició a la intempèrie en l'actual cementiri, ha provocat que en la seva pràctica majoria s'hagin deteriorat notablement. Això va fer que, abans de perdre's per sempre, fossin traslladades per l'Ajuntament en un altre indret, on són resguardades i classificades a l'espera de la seva restauració. La idea que es tenia des de l'Ajuntament, —almenys quan jo hi vaig estar com a responsable del projecte—, era la de preservar-les, actuant sobre les peces més rellevants, i exposar-les en un petit museu dedicat a l'art funerari, que havia de localitzar-se en la capella de Santa Magdalena. Recordem que els espais religiosos dedicats a aquesta advocació, eren gairebé sempre situats als afores dels nuclis urbans. Millor dit en els seus accessos principals, on s'acollien als peregrins, malalts, pobres i... heretges.

Sortosament, i sigui com sigui, a diferència d'altres indrets de la Segarra, que en molts casos les esteles han estat reutilitzades en construccions posteriors, o reconvertides en fonts o bancs, les esteles de Sanaüja encara són senceres malgrat el desgast del qual parlàvem abans.

Un dels millors especialistes que hem tingut a casa nostra, en Josep Maria Miró Rosinach –malauradament ja desaparegut—, em transmeté ja fa anys, la importància històrica del nostre conjunt d'art funerari de Sanaüja.


Cliqueu damunt una imatge per veure-la més gran, també podreu veure-les totes


Compartir: Del.icio.us! Facebook! Google! Twitter La Tafanera Live! Digg! Reddit! Mixx! StumbleUpon! Simpy! Yahoo!
copyright © septimaniaedicions.com  ·  Sanaüja (Spain) ·  Realització: cdnet ·